El Consell d'Europa amonesta Espanya per l'espionatge amb Pegasus

BarcelonaNova amonestació a Espanya per l'espionatge amb el programa Pegasus a una seixantena d'independentistes, el cas conegut com a Catalangate destapat l'abril del 2022. Si al juny era el Parlament Europeu qui feia un toc d'atenció a l'Estat per aquells fets, ara és el Consell d'Europa qui se suma a les crítiques per haver fet ús d'aquest programari espia. Aquest organisme dona tota la credibilitat a les denúncies dels afectats i avisa que hi ha hagut "greus implicacions per als drets humans fonamentals de les persones atacades", com per exemple "el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió". El que ve a dir és que, en nom de la "seguretat nacional", els estats no poden fer el que vulguin. Per rematar-ho, demana un "moratòria" en l'ús d'aquests programes espia fins que hi hagi una regulació europea precisa sobre com fer-los servir. No només Espanya en surt malparada a l'informe; també Polònia, Hongria, Grècia i l'Azerbaidjan.

Entre els espiats hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'expresident Carles Puigdemont. De fet, aquest escàndol no només afecta l'independentisme, sinó que es va demostrar que també havien estat infectats els telèfons mòbils de membres del consell de ministres com el mateix president espanyol, Pedro Sánchez. L'informe no omet cap d'aquests noms. Dona per fet que els primers van ser espiats per organismes estatals –com a mínim una vintena dels més de seixanta noms que va destapar Citizen Lab–, mentre que, pel que fa als ministres, en responsabilitza el Marroc, que també tenia el programa.

En el cas dels independentistes investigats, l'informe fa algunes puntualitzacions destacades. La primera és que va ser el mateix Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) qui va reconèixer la responsabilitat directa sobre 18 dels espiats. Es recull que el CNI va al·legar que tenia el permís judicial per fer-ho, però lamenta que "les ordres judicials mai s'han fet públiques". També deixa clar que hi ha 47 investigats pendents d'aclarir, i assenyala que l'Estat no ha donat mai més explicacions al·legant raons de "secret i seguretat nacional". De fet, el Consell d'Europa també destaca que fins ara han fracassat tots els intents per aclarir el cas també per la via judicial –hi ha diversos casos oberts a Barcelona i Madrid–. El motiu és "la completa manca de col·laboració d'Israel" i les seves autoritats judicials. Pegasus és un programari fet per NSO Group, una empresa d'aquest país.

El document dedica un dels seus epígrafs complets a l'eurodiputada d'ERC Diana Riba. Allà es recull el modus operandi de l'espionatge. El seu mòbil va ser infectat en dues ocasions: una quan es discutia si Oriol Junqueras havia de poder ser eurodiputat malgrat estar a la presó, i durant la sentència del Procés. Laura Castel (ERC), membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, ha defensat que l'informe "afegeix pressió a l'estat espanyol per fer una investigació efectiva sobre el Catalangate". "Instem l'Estat a complir amb totes les resolucions internacionals", ha conclòs. L'informe és provisional, ja que encara s'ha de votar per aquesta assemblea a l'octubre.

L'informe Cilevics

Amb seu a Estrasburg, el Consell d'Europa està format per 46 estats europeus. No és la primera vegada que un informe seu impacta sobre Catalunya i el Procés. El més cèlebre dels seus documents des de l'òptica independentista és el que va fer públic el juny del 2021 on demanava l'alliberament dels presos polítics, la retirada de les euroordres o proposava la derogació del delicte de sedició. L'informe va ser redactat pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que hi va dedicar més d'un any d'investigació amb visita inclosa a la presó de Lledoners. Aquests informes són d'obligat compliment tot i que no tenen capacitat coercitiva i, per tant, donen marge als estats per fer els ulls grossos. Malgrat tot, l'informe Cilevics va acabar de posar la catifa als indults, que per aquelles dates el govern espanyol ja tenia decidit atorgar.

L'informe sobre Pegasus fa diverses peticions a l'estat espanyol, algunes dirigides específicament a ell i d'altres genèriques. La primera és convidar l'Europol a "participar en les investigacions" per la seva "expertesa" en la matèria. La més important, però, és aplicar una moratòria en l'adquisició i ús d'aquesta mena de programari fins que no hi hagi una millor regulació que no posi en risc els drets fonamentals.