El Consell d'Estat critica que la llei de racionalització de l'administració afecta sobretot les polítiques socials
Mariano Rajoy i Sáenz de Santamaría presenten aquest dilluns a diversos governs europeus les mesures de la CORA
BarcelonaEl Consell d'Estat considera "excessiu" que el govern espanyol parli de racionalització del sector públic en el seu projecte de llei per reduir organismes, atès que "només es refereix a l'administració de l'Estat" i "el seu abast objectiu no és tan ampli com l'expressió 'racionalització' evoca". A més, critica que els principals organismes afectats siguin els que desenvolupen tasques en l'àmbit de les polítiques socials. Així es recull en l'informe que l'òrgan consultiu ha elaborat sobre el projecte de llei de racionalització del sector públic i altres reformes de reforma administrativa que el consell de ministres va aprovar el 17 de gener per implantar algunes de les recomanacions de la Comissió per a la Reforma de l'Administració (CORA).
Precisament aquest dilluns el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, presenten a la Moncloa a diversos governs europeus la reforma de l'administració pública que s'està implantant a l'estat espanyol i intercanviaran experiències amb l'objectiu d'impulsar noves iniciatives. L'executiu central va presentar al juny aquest projecte per reordenar el sector públic institucional "en el marc de l'esforç per assegurar l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat i eficiència del sector públic". L'aplicació de les 218 recomanacions de la CORA suposaria un estalvi de 6.500 milions, segons ha avançat llavors Sáenz de Santamaría.
Esmenes fins i tot a l'exposició de motius
Al dictamen de l'òrgan consultiu que presideix José Manuel Romay Beccaría, al qual ha tingut accés Europa Press, també es critica l'exposició de motius del projecte i aconsella "alleugerir la redacció" perquè descriu "de manera profusa i extensa" reformes ja realitzades i sobren "referències innecessàries". "Alguns paràgrafs no es corresponen estrictament amb l'articulat –assenyala–. El contingut de l'exposició de motius, pel seu grau de descripció, es correspon més aviat amb el de la memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu".
El Consell d'Estat qüestiona especialment que els reajustaments previstos pel govern espanyol en els organismes públics "es concentren entre aquells cridats a actuar en l'àmbit de les polítiques socials" i apunta que "seria convenient vetllar" perquè aquestes reformes no comportin "una minoració" del compliment de la tasca social que tenen assignada.
Crítiques des del sindicat de funcionaris
Aquest guant el recull el sindicat de l'administració pública CSI-F, que en un comunicat recollit per Europa Press anuncia que "es mantindrà vigilant perquè la supressió d'organismes no suposi la pèrdua de llocs de treball, tal com ens han traslladat els responsables dels diferents departaments afectats, i perquè no es vegi minvada la prestació dels serveis i polítiques afectats per aquesta reforma en àmbits com la protecció dels consumidors, la salut de la dona, la joventut, l'avaluació de la recerca, les universitats o el pla nacional sobre drogues".
Des del sindicat consideren que "el contingut del projecte de llei és decebedor perquè no afronta una reforma integral que garanteixi el futur i la viabilitat de les administracions públiques i no recull cap mesura que afavoreixi els empleats públics, tot i que són garants i principals actors en la prestació dels serveis que reben els ciutadans".
Segons la seva opinió, "el govern espanyol realitza fusions i supressions molt puntuals i esbiaixades d'organismes i perd l'oportunitat de fer la reforma integral que necessiten les administracions públiques". "Els organismes afectats per aquest projecte tenen una funció molt petita en relació amb el conjunt de les administracions públiques, alguns fins i tot els podíem qualificar d'anecdòtics", sosté.
Segons CSI-F, "el govern central hauria d'haver fet un catàleg de serveis públics per discriminar l'important del que és accessori en la despesa pública", i també reclama "un pla de recursos humans per determinar les necessitats reals de personal en tots els àmbits de les administracions públiques i reforçar les plantilles allà on sigui necessari amb convocatòries d'ocupació pública".
El sindicat ja avança que iniciarà una ronda amb els grups parlamentaris perquè, en el tràmit parlamentari que ara s'inicia al Congrés, s'inclogui en la norma aquesta disposició.