El Consell Assesor del Govern presentarà dilluns el llibre blanc del procés sobiranista

BarcelonaEl Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), l'òrgan consultiu que assessora el Govern sobre les diferents variables del procés sobiranista català, s'ha reunit aquest dijous a la Generalitat amb el president Artur Mas i ha acordat presentar dilluns el llibre blanc amb els 18 informes que han publicat sobre el procés polític.

Així ho han explicat en declaracions als mitjans alguns dels assistents a la trobada, entre ells, el president del CATN i constitucionalista, Carles Viver Pi-Sunyer, el conseller de Justícia, Germà Gordó, i la periodista Pilar Rahola, membre del CATN.

La trobada ha anat "molt bé", ha explicat Gordó, encara que no ha volgut donar detalls sobre com ha anat la reunió, que ha aixecat expectació mediàtica perquè durant la trobada s'ha sabut que Mas signarà aquest dissabte el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Alguns assistents han dit a la sortida que Artur Mas ha reafirmat el seu compromís amb el dret a decidir: "Està totalment decidit i fort". "Votaran segur, d'una manera o d'una altra", ha relatat Rahola. Segons ella, la reunió ha servit perquè Mas expressi als seus assessors com pretén fer la "culminació" dels seus plantejaments sobiranistes, i ha celebrat que el full de ruta segueixi endavant, seguint el curs previst.

18 informes, un llibre blanc

El CATN ha presentat l'últim any i mig els 18 informes que recopila el llibre blanc, i que inclouen moltes perspectives del procés, com la viabilitat de la seguretat social pròpia, la defensa, les relacions comercials entre l'eventual estat català i l'estat espanyol, autoritats reguladores i altres estructures administratives que s'haurien de crear per complir les normatives europees, integració en la comunitat internacional, poder judicial, successió d'ordenaments i viabilitat fiscal i financera del nou estat.

En els seus treballs, el CATN ha tractat de demostrar que el procés sobiranista és viable a nivell polític, jurídic i econòmic, i també ha fet estimacions sobre el cost de posar en marxa un estat. Per exemple, han documentat que un possible boicot comercial d'Espanya –que veuen improbable– podria tenir un impacte en el PIB d'un 2%, o que la independència unilateral tindria un cost de 4.500 a 5.000 milions d'euros els primers mesos, que es costejarien mitjançant crèdits, emissions de deute o 'bons patriòtics'.

No concreta si s'hauria de crear un exèrcit, però sí el fet que un nou estat català hauria de fomentar les relacions amb els Estats Units, ser membre de l'Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i valorar el paper que fa en l'actualitat l'OTAN a favor de la pau. Sobre seguretat social, els experts asseguren que seria viable, i han detallat els processos que hauria de seguir Catalunya per ingressar en organismes multilaterals internacionals, com l'ONU, l'FMI, el Banc Mundial, la FAO, l'OMS, la Unesco i el Consell d'Europa, entre d'altres. Quant a la permanència a la UE, el Consell creu que Catalunya compleix 31 dels 34 requisits, i vol que l'euro segueixi sent la seva moneda, sigui o no membre de la UE.