CalellaFeia temps que l’espai de Junts no vivia un congrés tan plàcid com el d’aquest cap de setmana a Calella. Sense tensió informativa, sense pugnes internes i previsible: Carles Puigdemont ha tornat a quedar entronitzat com a president del partit, Laura Borràs ha fet un pas al costat i Jordi Turull s’ha consolidat com a secretari general de la formació. Ara bé, això no vol dir que no hi hagi moviments tectònics de fons que siguin rellevants i que no puguin condicionar el futur de Junts. Al contrari. Perquè aquest és, sobretot, un congrés de transició.
El punt d’inflexió
Junts vivia una anomalia fins ara: l'expresident Puigdemont exercia el màxim lideratge a la formació sense ocupar cap càrrec orgànic. Manava un militant de base. Ara això es corregeix i no només portarà la batuta, sinó que s’ha fet una cúpula a mida, amb una combinació de lideratges nous i antics per intentar fer créixer el partit. Perquè el nou Junts no culmina en aquest congrés a Calella, sinó que probablement viurà una nova reconfiguració, tard o d'hora. Hi ha una fita que pot tornar a ser un punt d’inflexió per al partit i que es produirà en els següents mesos o anys: el dia que el Tribunal Suprem apliqui l’amnistia a Puigdemont, ja sigui per una sentència del Tribunal Constitucional o del Tribunal Europeu de Drets Humans. Llavors Puigdemont podrà tornar a Catalunya i haurà de decidir si vol continuar dirigint el partit, i fins i tot si es vol asseure al seu escó com a cap de l’oposició al govern de Salvador Illa, o deixa pas a la successió.
Els lideratges
Turull serà el puntal del dia a dia del partit, ja sense el contrapès de Laura Borràs, després d’haver demostrat un domini mil·limetrat dels quadres al congrés. Ara bé, Puigdemont ha fet entrar en joc un altre veterà de la política, Toni Castellà, que tindrà un rol important a l’hora de marcar l’estratègia política del partit. Serà clau veure com avança la cohabitació d’aquests dos lideratges dins l’executiva: si respecten el repartiment de papers o si un es vol menjar l’altre. També com evolucionen les cares que Puigdemont ha seleccionat com a planter –Míriam Nogueras, Mònica Sales, Salvador Vergés, Josep Maria Cruset i Jeannine Abella–; i si Jaume Giró i Victòria Alsina, als quals Puigdemont ha inclòs a l'executiva malgrat el trencament que va suposar que defensessin quedar-se al govern el 2022, també tenen aspiracions de futur.
La centralitat
L’expresident ha parlat de "centralitat" i que vol fer de JxCat un nou Junts pel Sí. És a dir, vol absorbir l’electorat que va perdre ERC a les passades eleccions i que, en aquell moment, ell tampoc va ser capaç d'atraure. Això requereix incorporar sensibilitats més d’esquerra, que fins ara eren alienes a la dinàmica de Junts. Un repte difícil tenint en compte que hi ha un gruix important del partit que defensa cada cop més desacomplexadament posicions de dretes, parlant d’ocupacions, mostrant-se contraris a regular els lloguers o reclamant una rebaixa generalitzada d'impostos.
Com a primer pas, Puigdemont ha incorporat a l’executiva Oriol Izquierdo, Ennatu Domingo i Assumpta Cros, que ve del PSUC –fa un temps ells s’havien situat al voltant de Borràs i ara són part de l’òrbita d’Agustí Colomines, amb fil directe amb Puigdemont–. També ha sumat Xavier Vinyals, provinent de l’entorn d’ERC i antic president de la Plataforma Proseleccions Catalanes. Puigdemont, doncs, està obstinat en evitar que el partit s'assembli a CDC, malgrat que bona part dels quadres és el que voldrien tornar a ser.
L’avís
El pla de la direcció ha funcionat com un rellotge suís en aquest congrés. Ha guanyat totes les votacions amb una àmplia majoria, alguna fins i tot amb unanimitat dels congressistes, i la nova cúpula ha rebut l’aval d’un 90% dels militants que votaven telemàticament. Ara bé, aquest resultat amaga un avís: la nova executiva de Puigdemont ha estat escollida només amb un 43% de la participació dels afiliats. Un abstencionisme que, com el del sobiranisme a les eleccions, és difícil d'interpretar, però que pot tenir a veure amb la desconnexió, la indiferència o el càstig.
