El Congrés torna a retirar la paraula a Botran per parlar en català

MadridVox ha tornat a portar al Congrés el debat lingüístic i s'ha repetit una escena que ja comença a ser habitual en els últims mesos: retirar la paraula als diputats que fan servir el català per expressar-se a la cambra baixa. L'última vegada va ser la setmana passada, quan la diputada de Junts Pilar Calvo va fer la seva intervenció durant la moció d'ERC sobre la llei de l'audiovisual. I aquest dimarts qui no ha pogut acabar la seva intervenció, novament en català, ha estat el diputat de la CUP Albert Botran, a qui ja havien retirat la paraula pel mateix motiu en diverses ocasions. El reglament del Congrés no preveu fer servir les llengües cooficials de l'Estat per a cap de les intervencions dels parlamentaris al ple i a les comissions, però l'independentisme vulnera la norma, precisament, per deixar palesa aquesta prohibició. Botran ha començat el seu discurs en castellà, i ha denunciat el "bilingüisme asimètric" que defensa la triple dreta, però després ha continuat en català i aquí és quan Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que exercia les funcions de president de la cambra, ha retirat la paraula al diputat cupaire després d'avisar-lo que havia de complir el reglament.

"Vostès no defensen un bilingüisme, sinó que hi ha llengües de primera i de segona. I no volem, no ho acceptarem i no ens rendirem", ha afirmat Botran abans de baixar del faristol de l'hemicicle. El diputat anticapitalista no ha sigut l'únic que ha reivindicat el model d'immersió lingüística, també ho ha fet el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. En el seu cas, però, el que ha fet ha estat traduir al castellà cada frase que pronunciava en català. Una fórmula que ja va utilitzar el portaveu de PDECat, Ferran Bel, durant el debat del mes de juny sobre la modificació del reglament del Congrés per permetre l'ús de les llengües cooficials a la cambra baixa (i que el PSOE va tornar a vetar). Aquell debat també va acabar amb els representants de Junts, ERC i la CUP amb la paraula silenciada per fer servir el català. "Que jo pugui fer el que estic fent és una victòria de la classe treballadora", ha dit Rufián, després de reivindicar Santa Coloma de Gramenet com el bressol de la immersió.

També l'ha reivindicat, en aquest cas amb una intervenció en castellà, el diputat d'En Comú Podem Joan Mena. "Volen guanyar per la via judicial el que no han aconseguit guanyar per la via política", ha afirmat Mena dirigint-se a la bancada de la triple dreta. De fet, el diputat dels comuns ha qualificat la manifestació de diumenge a Barcelona a favor de l'escolarització en castellà de "fantasma". "Una manifestació fantasma per una preocupació fantasma per un problema fantasma", ha afegit. I és que Vox ha portat aquest dimarts al Congrés les proclames de la marxa de diumenge. El grup d'extrema dreta ha reclamat un 155 lingüístic i ha denunciat que la Generalitat està fent un "atemptat contra la llibertat d'educació".

De fet, en el text de la seva proposició no de llei, els ultres desgranen una sèrie d'exemples "d'assetjament" als nens que a l'escola parlen en castellà i acusen la Generalitat d'avalar aquesta suposada situació. El PP i Ciutadans han subscrit la tesi de l'extrema dreta, mentre que la diputada del PSOE Maria Luz Martínez ha carregat contra la intervenció de la diputada de Vox Georgina Trias. Per desmuntar la tesi de Vox ha assegurat que "els catalans utilitzen més el castellà que el català en tots els àmbits de la seva vida".