Política10/09/2020

El govern de PSOE i Podem pateix la primera derrota al Congrés amb el decret dels romanents

Montero avisa en la seva intervenció que "no hi haurà una segona oportunitat"

Ot Serra
i Ot Serra

MadridLes presses d'última hora no han evitat el que feia setmanes que s'anticipava. El govern de coalició ha patit aquest dijous al Congrés un contundent revés de l'oposició, en la que ha estat la primera gran derrota parlamentària. PSOE i Unides Podem s'han quedat pràcticament sols -només han aconseguit el suport del diputat de Terol Existeix- en la convalidació del reial decret sobre el finançament local, que ha indignat els ajuntaments les últimes setmanes perquè preveu que hagin de cedir els seus romanents a l'Estat a canvi de rebre ajudes. Queden en paper mullat les negociacions fins a última hora i hi han votat en contra Esquerra, el PNB, JxCat, EH Bildu i la CUP, així com els tres partits de dretes. En total, 156 vots a favor i 193 en contra.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb prou feines els socialistes van aconseguir aquest dimecres a la nit el suport d'Unides Podem, després de pactar una modificació a la normativa si es tramitava com a projecte de llei: que un 60% dels 5.000 milions d'euros que Hisenda entregaria als ens locals entre el 2020 i 2021, és a dir 3.000 milions, s'abonarien per criteris poblacionals i sense necessitat de cedir prèviament els estalvis.

Cargando
No hay anuncios

En un últim intent desesperat per aconseguir els vots, tot i que ja era impossible perquè les votacions telemàtiques acabaven a les 9 h, la ministra María Jesús Montero ha advertit que "no hi haurà una segona oportunitat". Caldrà veure si el govern espanyol pot mantenir aquesta afirmació, tenint en compte que el municipalisme reclama ajudes i el rebuig a la cambra baixa és indicatiu de la falta de consens que les forces de l'oposició critiquen. En una roda de premsa posterior al debat parlamentari, Montero ha mantingut que que el govern ha fet la seva feina i que han de ser els partits que s'han oposat al decret els que plantegin una alternativa.

Cargando
No hay anuncios

Una de les veus que ha encapçalat la rebel·lió del món local ha sigut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aquest dimecres es va acostar al Congrés per mantenir reunions a fi de redreçar la negociació. Una de les reunions va ser amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, amb qui va abordar la possible divisió a Unides Podem: els comuns anaven a votar en contra si no es deslligava el fons de l'entrega de romanents, mentre que Podem es resistia a confirmar el no.

La fórmula que inicialment plantejava Hisenda, avalada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) només amb els vots favorables del PSOE, buscava esquivar els impediments que posa la llei d'estabilitat pressupostària, impulsada per l'exministre Cristóbal Montoro del PP i que congela els estalvis dels ajuntaments. Una norma que desenvolupa la reforma constitucional de l'article 135 de l'any 2011, que no permet a les corporacions locals incórrer en dèficit, a la qual va donar suport també el PSOE. Les traves de la llei Montoro són l'origen de tota la polèmica i és per això que Podem, ERC o JxCat aposten per modificar-la o derogar-la. "La van aprovar vostès", ha recordat Montero al diputat del PP Antonio González Terol, que ha fet bandera d'aquesta derrota de l'executiu al Congrés. Aquest debat ha servit perquè el govern espanyol i el PP hagin fet evident de nou la seva fractura.

Cargando
No hay anuncios

Hisenda, però, ha declinat des del principi tocar la llei d'estabilitat pressupostària perquè, al seu entendre, implica reformar l'article 135 de la Constitució i s'allargarien els terminis. En canvi, En Comú Podem assenyala que no seria necessari tenint en compte l’apartat 4 del mateix article: “Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només es podran superar en cas de [...] recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que s’escapin del control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat”.