Rajoy s’aplana el camí dels pressupostos

El Congrés renova la quota basca amb 5 cops més oposició que el 2014: Cs i Compromís voten ‘no’

Membres del govern basc van seguir ahir el debat al Congrés que va avalar la nova quota.
D.s. Ugart / M.f. Fornells
23/11/2017
3 min

MadridEl govern de Mariano Rajoy no ha fet els deures - i ja acumula quatre anys de retard- amb la reforma del finançament autonòmic, però s’ha encarregat de complir fil per randa la promesa feta al PNB a canvi d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat d’aquest 2017: renovar la quota basca. És l’únic baló d’oxigen que té per intentar, a partir del gener -un cop hagi passat el 21-D-, deixar enrere els comptes prorrogats i aprovar uns comptes nous. Si finalment obté el suport dels cinc diputats bascos, que de moment es neguen a negociar amb els micròfons oberts mentre continuï viu el 155, s’asseguraria així almenys dos anys més de legislatura.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El Congrés va aprovar ahir per tràmit d’urgència la modificació del concert econòmic del País Basc i la seva nova metodologia de la quota fins al 2021, de 1.300 milions d’euros -225 milions d’euros menys a pagar que en l’anterior quinquenni-. Però va fer-ho amb una oposició històrica: els vots en contra de cinc vegades més diputats que fa tres anys, quan es va votar per últim cop la llei de finançament.

Ciutadans s’hi va oposar frontalment i va rebatejar el cupo, com es coneix en castellà, per cuponazo. Compromís, en canvi, va dir no com a protesta per l’infrafinançament valencià. Junts van suposar una negativa del 10% de la cambra, mentre que el 2014 el vot contrari va ser només del 2% -UPyD i dos diputats del PP que es van equivocar-. Albert Rivera va denunciar la “injustícia que suposa el cuponazo ” perquè, al seu parer, “incrementa la desigualtat entre espanyols”.

Des del partit valencià, el seu portaveu al Congrés, Joan Baldoví, va deixar clar que no s’oposen al concert basc, sinó que el seu no significa un acte de “rebel·lió” contra el govern espanyol. Segons el seu parer, és “indecent” que Rajoy anteposi Euskadi a comunitats “maltractades” com el País Valencià només per garantir-se el suport als pressupostos generals i assegurar-se així “un any més a la Moncloa”. El govern socialista de Ximo Puig, juntament amb els seus socis de Compromís, ha llançat una forta ofensiva contra el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè es reformi sense més dilació el sistema de finançament autonòmic.

Montoro, al seu torn, va afanyar-se a desvincular l’aprovació de la quota basca del suport del PNB als pressupostos. Però és un secret del domini públic dins del ministeri que aquesta és la intenció, a l’espera que es recuperi “la normalitat a Catalunya”. La condició que posaven ahir els nacionalistes bascos és que s’acabi “l’excepcionalitat política”. Va ser el missatge del president jeltzal e, Andoni Ortuzar, des del Congrés mateix, on va obrir la porta a negociar els comptes en funció de “com es gestioni el nou temps polític després del 21-D”.

Missatge a Catalunya

Amb l’aprovació de la quota basca, el govern espanyol també busca enviar un missatge a Catalunya. “Quan hi ha lleialtat i respecte a la llei, qualsevol acord és possible”, assenyalava ahir Montoro. En la mateixa línia s’expressava la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en un esmorzar informatiu dimecres a Madrid amb el president canari, Fernando Clavijo, de Coalició Canària. Rajoy també necessita el vot de la seva diputada al Congrés, Ana Oramas, per tirar endavant els comptes. I Clavijo va deixar clar a Santamaría que tenia la seva benedicció, defensant que a Espanya hi ha nacionalismes “bons” i “lleials”, com el seu, i “dolents”, com l’independentisme.

El president espanyol torna a repetir l’esquema de fa just un any per aplanar-se el camí als pressupostos. I compta amb el trumfo que tant el PNB com Coalició Canària necessiten el suport del PP per aprovar els seus comptes autonòmics.

stats