Montoro es converteix en el segon ministre reprovat del govern de Rajoy

MadridCristóbal Montoro s'ha convertit en el segon ministre en actiu del govern de Mariano Rajoy reprovat pel Congrés, juntament amb el de Justícia, Rafael Catalá, després que s'hagi aprovat aquest dijous la moció del PSOE en què es reprova el ministre d'Hisenda per la sentència del Tribunal Constitucional en què es va declarar il·legal l'amnistia fiscal dissenyada per ell el 2012.

En el text de la moció, el PSOE considera que Montoro va "beneficiar els defraudadors", mentre que "s'incrementava de manera notable la càrrega impositiva als contribuents que compleixen amb les seves obligacions fiscals". A més, considera, en la línia de la sentència del TC, que va actuar "en contra dels principis de capacitat econòmica i justícia del sistema tributari i del seu deure de promoure la consciència fiscal entre els espanyols".

El text ha rebut el suport dels diputats del PSOE, i també dels d'Units Podem, Ciutadans, ERC, el PDECat, Bildu i Compromís, mentre que els del PNB s'han abstingut, per "coherència" amb el fet que l'amnistia no va ser aplicada a les hisendes forals, segons ha explicat el portaveu dels nacionalistes bascos al Congrés, Aitor Esteban.

La reprovació de Montoro arriba després que el jutge ha admès a tràmit la querella d'Anticorrupció contra el despatx que va fundar l'exministre el 2006, Equipo Económico, pels delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d'influències i falsificació de documents.

Montoro, que és el ministre més impopular del gabinet de Rajoy, segons els estudis d'opinió del CIS, és ministre d'Hisenda des que el president espanyol va arribar al càrrec. Després de la sentència del TC, Montoro ja va haver de respondre a diverses interpel·lacions del Congrés i va comparèixer a petició pròpia –tot i que l'oposició també ho havia demanat, i tenia majoria per forçar-lo– a la comissió d'Hisenda del Congrés. Va defensar aleshores la conveniència de prohibir les amnisties fiscals. "Hi ha un consens molt ampli en contra del fet que hi hagi noves regularitzacions extraordinàries com les que hi ha hagut a Espanya en les últimes dècades", va dir, per afegir: "Per això els proposo modificar la llei general tributària, perquè fins i tot arribem a prohibir expressament noves regularitzacions".