El Congrés torna a rebutjar la creació d'una comissió d'investigació sobre les "presumptes irregularitats" de la Casa del Rei

MadridPer tercer cop aquest mes de març, la mesa del Congrés de Diputats ha descartat una petició de creació d'una comissió d'investigació sobre les "presumptes irregularitats comeses per membres de la Casa del Rei". La iniciativa proposada pels grups d'ERC, EH Bildu, el grup plural i el mixt i el PNB ha estat tombada amb els vots contraris del PSOE, el PP i Vox i el vots a favor d'Unides Podem.

Els lletrats de la cambra han al·legat que la proposta no es pot admetre a tràmit tenint en compte la posició institucional del cap de l'Estat en el marc constitucional i d'acord amb el que estableixen els articles 56.3 i 65 de la carta magna. Tal com s'ha fet en altres ocasions, s'ha tingut en compte la jurisprudència del Tribunal Constitucional i els precedents existents al Congrés.

Els partits que exigeixen la comissió volen explicacions sobre les informacions que un diari suís va publicar, segons les quals el rei emèrit hauria cobrat 100 milions de dòlars en comissions de l’Aràbia Saudita pel contracte del tren de gran velocitat a la Meca, uns diners que va ingressar en un banc suís.

De la mateixa manera que en iniciatives similars anteriors, el PSOE, el PP i Vox s'han donat suport en els informes dels lletrats del Congrés, que al·leguen que no procedeix la seva admissió a tràmit tenint en compte que la cambra baixa no pot controlar el rei perquè la inviolabilitat en l'exercici del seu càrrec està recollida en la Constitució i en la doctrina del TC.

"No procedeix la seva admissió a tràmit tenint en compte la posició institucional de la prefectura de l'Estat en el marc constitucional i, especialment, el que disposen els articles 56.3 i 65 de la Constitució, així com la interpretació que, referent a això, s'ha fet per la jurisprudència del Tribunal Constitucional i els precedents existents a la cambra", subratllen els serveis jurídics de la cambra.

El 10 de març passat, la mesa del Congrés ja va rebutjar dues iniciatives similars, una de promoguda per ERC i el Grup Plural (JxCat, Més País, Compromís i el BNG) i una altra per Unides Podem amb ERC. Llavors, com ara, els representants del PSOE, el PP i Vox en l'òrgan de govern de la cambra van unir les seves forces per vetar aquestes peticions amb el mateix argument: controlar la Corona no està entre les competències del poder legislatiu.

Malgrat aquest rebuig, ERC, el PNB, EH Bildu, JxCat, la CUP, el BNG i Compromís van registrar una nova petició perquè el Congrés obrís indagacions sobre "la trama vinculada a les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa del Rei i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita".

Tot i el veto del Congrés, els grups impulsors ja han anunciat que tornaran a demanar la creació de la comissió d'investigació les vegades que faci falta. "Ningú taparà les seves vergonyes aprofitant aquesta crisi", ha avisat en un tuit el portaveu d'ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián.

La cassolada contra el rei

Ho feien després que es conegués que el rei Felip VI havia renunciat a l'herència que li pugui deixar el seu pare i li havia retirat l'assignació oficial que venia percebent fins ara (200.000 euros anuals), i amb prou feines unes hores després que en diverses ciutats de l'Estat se sentissin cassolades contra la monarquia i la "corrupció" a la Corona, coincidint amb el missatge televisat que Felip VI va dirigir a la població, en què va cridar a resistir davant la crisi del coronavirus.

En concret, els seus promotors justificaven l'obertura d'una comissió al Congrés en la necessitat d'investigar les informacions sobre el rei emèrit publicades en les últimes setmanes "per depurar les responsabilitats polítiques que se'n puguin derivar, així com per assumir les mesures que es considerin oportunes per fiscalitzar l'actuació de la família reial i persones vinculades i evitar que es puguin cometre actuacions il·legals o il·lícites aprofitant la situació privilegiada que ocupen".

Reiteraven els arguments que venien esgrimint fins ara arran de la informació publicada per diferents mitjans de comunicació, si bé en aquesta ocasió també feien referència a les últimes decisions de Felip VI: "Els escàndols encadenats que s'han anat revelant a la premsa han tingut el seu punt àlgid la setmana en què el govern s'ha vist forçat a decretar l'estat d'alarma per mitigar la crisi del covid-19, ja que el diumenge 15 de març l'actual cap de l'Estat va comunicar la renúncia a la suposada herència del seu pare provinent de qualsevol fons irregular", deia la iniciativa.

Malgrat que Joan Carles I ha perdut l'assignació que tenia dels comptes públics –rondava els 200.000 euros anuals–, manté l'estatus jurídic. Això vol dir que segueix sent aforat i que només podria ser jutjat pel Tribunal Suprem. Hi ha dubtes al voltant de si manté la "inviolabilitat" que li atorgava la condició de rei, almenys fins al 2014. De fet, els lletrats del Congrés s'han aferrat a aquesta "inviolabilitat" els altres dos cops per no recomanar l'inici d'una investigació a la cambra.