El Congrés aprova la llei d'amnistia en un ple marcat pel 12-M

MadridQuatre mesos després que el PSOE la registrés en solitari, el ple del Congrés ha aprovat la llei d'amnistia amb el suport d'ERC, Junts i la resta de formacions de la majoria plurinacional. La norma passa ara al Senat, on el PP la retindrà dos mesos abans que retorni a la cambra baixa per a l'aprovació definitiva. El camí fins a acordar un text definitiu que convencés tant els socialistes com els republicans i els juntaires ha estat més llarg del previst i ha acabat coincidint amb una circumstància sobrevinguda, que altera els plans del govern espanyol: l'avançament electoral a Catalunya. Fa una setmana, quan la comissió de justícia va avalar el redactat final de la norma, ningú esperava que la llum verda del ple arribaria l'endemà que el president del Govern, Pere Aragonès, anunciés la decisió de convocar els comicis el 12 de maig.

El moviment, que trastoca el tauler polític, ha tret protagonisme a la norma exigida pels independentistes per permetre que la legislatura espanyola comencés a caminar. En menys de 24 hores des de l'anunci, el clima preelectoral ja s'ha instal·lat a la cambra baixa. Si dijous passat l'executiu espanyol proclamava que el pacte a tres sobre l'amnistia encarrilava la legislatura i garantia l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, aquest dijous els comptes del 2024 ja han quedat descartats a conseqüència del 12-M i l'oposició suma un argument més per posar en dubte l'estabilitat de la legislatura. "Les eleccions catalanes marcaran l'inici del final d'aquest govern", ha pronosticat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant el debat.

Tant la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, com el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, han defensat en declaracions als mitjans prèvies al debat de l'amnistia que la legislatura durarà igualment quatre anys. En aquest sentit, fonts del govern espanyol asseguren que l'avançament electoral no els perjudica i sostenen que permet obrir un nou cicle a Catalunya. Ho ha expressat en un missatge a X el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de la votació: "Obrim un temps nou de convivència i prosperitat a Catalunya", ha celebrat.

També ho ha reivindicat el portaveu socialista al Congrés, Patxi López, que ha assegurat que gràcies a l'amnistia es posa fi al "temps de l'enfrontament" i ha confiat que la ciutadania catalana reconegui a les urnes el paper que hi han tingut els socialistes. El 12-M hauran de triar "si prefereixen viure en el 2024 o tornar al 2017", ha defensat. Pel que fa als partits independentistes, tant ERC com Junts han advertit que si bé amb l'amnistia es fa un pas per posar fi a la repressió de l'Estat, no representa el punt final al conflicte polític.

La diputada republicana Pilar Vallugera ha afirmat que la norma és només "una primera part, necessària però no suficient, per resoldre el conflicte" polític. Un cop vigent, ha argumentat, l'independentisme estarà "en condicions d'afrontar el següent pas del conflicte: l'exercici del dret a l'autodeterminació". "No pararem fins a exercir-lo", ha avisat. Després d'haver seguit el ple des de la tribuna, el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ha defensat en una atenció als mitjans que ERC no està "aquí per garantir l'estabilitat de ningú".

El diputat de Junts Josep Maria Cervera també ha advertit que amb l'aprovació de la llei d'amnistia "l'únic full que es gira és el de la repressió" i ha esperat que doni pas a una "finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya", que Junts vol "lliure". "Això no és un punt final, continuem", ha insistit la portaveu parlamentària de Junts, Míriam Nogueras, en una atenció als mitjans posterior.

En la seva intervenció, Cervera també ha defensat la decisió dels juntaires de retardar l'aprovació del text amb el seu "poc entès i difícil" 'no' al ple del 30 de gener. "Ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible", ha assegurat. Vallugera ha fet referència a aquest "ensurt" que per als republicans no era necessari, perquè consideraven que l'anterior redactat de la norma ja incloïa tothom i garantia l'aplicació immediata. Tot i aquesta disparitat de criteris, ERC i Junts han volgut posar en valor l'entesa final i ho han escenificat després del ple amb abraçades entre diputats dels dos grups independentistes al pati del Congrés. Una imatge que serà difícilment reproduïble en els pròxims mesos, en què es dona per fet que el Congrés es convertirà en un terreny erm a conseqüència del 12-M.

Dos mesos al Senat

El Congrés enviarà ara la proposició de llei al Senat. Els populars van modificar el reglament de la cambra alta, que dominen amb majoria absoluta, per retardar la tramitació de l'amnistia. S'hi estarà dos mesos abans de tornar a la cambra baixa per ser aprovada definitivament. La previsió de fonts de la Presidència del Congrés és que sigui a finals de maig, després de les eleccions catalanes. En aquests dos mesos, el PP podrà introduir modificacions al text en forma d'esmenes així com vetar-lo en conjunt, però per molt que faci soroll no podrà impedir que entri en vigor igualment, tal com s'ha aprovat aquest dijous. A partir d'aleshores, l'aplicació de la norma quedarà en mans dels jutges.

Retrets creuats per l'avançament electoral

La cambra baixa ha estat escenari de retrets creuats per l'avançament electoral. D'una banda, entre el PSOE i Sumar i, de l'altra, entre ERC i els comuns. Junqueras ha opinat que la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, no deu estar "gaire contenta" amb el vot negatiu dels comuns als pressupostos catalans per tot el que ha comportat. Díaz ha tancat files amb els comuns i ha criticat al PSOE per haver renunciat a presentar uns comptes espanyols per al 2024 sense consultar Sumar. Els ministres socialistes han evitat absoldre de responsabilitat Díaz pel que ha desencadenat el 'no' dels comuns mentre que la portaveu de la formació a la cambra baixa, Aina Vidal, ha culpat Aragonès i ha criticat que el PSC posés el Hard Rock com a "línia vermella".