El Congrés aprova la llei d'amnistia entre crits de "traïdor" a Sánchez
Esquerra i Junts exhibeixen unitat amb agraïments mutus
MadridGairebé una dècada després de la consulta del 9-N i sis anys i mig després de l'1-O, l'amnistia als encausats pel Procés ha vist la llum definitivament aquest dijous al Congrés dels Diputats. La imatge de Pedro Sánchez dient "sí" –la votació ha sigut per crida– entre crits de "traïdor" de la bancada de la dreta resumeix el context que els últims mesos ha marcat el camí d'aquesta llei fins a la seva aprovació. "En política, com a la vida, el perdó és més poderós que el rancor. Avui Espanya és més pròspera i està més unida que el 2017. La convivència s'obre pas", ha piulat el president espanyol, que ha aplaudit aquest moment històric des del seu escó, tot i que no ha estat present al debat.
La majoria plurinacional formada pel PSOE, Sumar, ERC, Junts, el PNB, EH Bildu, Podem i el BNG, amb 177 diputats a favor, s'ha imposat als 172 –el PP, Vox, UPN i Coalició Canària– que hi han votat en contra. Ja és una realitat l'oblit judicial general a més de deu anys de Procés, marcats per la repressió que ara es pretén eliminar si els jutges ho permeten. Aquest serà el nou capítol d'una llei que per un dia ha fet recuperar la imatge d'unitat entre els dos principals partits independentistes, Junts i Esquerra, que s'han dedicat agraïments mutus per la negociació de la norma i el sacrifici compartit. Des de la tribuna de públic, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Dolors Bassa rebien el reconeixement de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, mentre el republicà Gabriel Rufián es recordava de Carles Puigdemont. "Gràcies per liderar aquell Govern tan valent", ha dit. Acabat el ple, al pati del Congrés Junqueras i Turull s'han fet una fotografia conjunta, i s'han vist abraçades entre diputats d'ERC i Junts.
Sánchez s'ha absentat del debat i no ha sentit com el portaveu d'ERC agraïa el paper de diversos líders del Procés, com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o fins i tot la tasca de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, "perquè encara que fos per un dia, [la ciutadania] es va sentir orgullosa de la seva policia" durant l'1-O. El president espanyol tampoc ha sentit com Nogueras advertia que l'amnistia no és un "perdó" ni una "pacificació" del conflicte català. "És la reparació de les injustícies comeses en la persecució a l’independentisme i fruit de la força negociadora que els ciutadans ens han donat", ha subratllat la portaveu de Junts. Els dos partits sobiranistes han situat el referèndum a l'horitzó.
La part pacífica del debat ha deixat pas a la crispació de Vox, que ha intentat rebentar el ple quan la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha denegat l'ús de la paraula a un dels seus membres, adduint que el diputat dels comuns Gerardo Pisarello havia fet al·lusions personals a membres de la bancada de l'extrema dreta. "Ni una lliçó dels senyorets que han rendit cortesia al carnisser de Rafah", havia dit Pisarello. En aquest moment els diputats de Vox han llençat insults a tort i a dret, en una de les escenes més dures que es recorden. Hi ha hagut crides a l'ordre i alguns s'han girat d'esquena durant la intervenció del representant del PSOE. Els socialistes han sorprès amb la tria del diputa per Castelló Artemi Rallo –portaveu a la comissió constitucional, però desconegut per al gran públic–, que ha apujat els decibels al titllar Vox de "neofalangistes" i de "filonazis que es reuneixen amb Netanyahu".
Sánchez ha entrat a l'hemicicle just en el moment que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acabava el seu discurs. "És tan covard que ni tan sols compareix avui aquí", ha lamentat el president conservador, que ha demanat als diputats socialistes no ser "mesells del seu amo" i posicionar-se contra l'amnistia. "Qui justifica presumptes casos de corrupció econòmica veu normal la corrupció política que tots avalaran amb el seu vot [...]. Avui hem assistit a l'acte de defunció del PSOE", ha dit Feijóo. El líder del PP s'ha vist envoltat de polèmica per l'anunci de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que s'ha avançat i ha comunicat que presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional "ja mateix", si bé no ha concretat la data. Des de Génova matisaven que ja estava anunciat que el PP ho faria i que Ayuso simplement ho ha "ratificat".
L'entrada en vigor
Abans que res, però, perquè entri en vigor llei s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no ha volgut especificar la data, però fonts de la Moncloa consultades per l'ARA ja avancen que no serà com a mínim fins la setmana que ve. Primer s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Corts Espanyoles, i és després que anirà al BOE. Aquest retard pot fer que els primers moviments dels tribunals en relació amb l'amnistia no arribin fins després de les eleccions europees del 9-J.