La confluència entre els comuns i Podem s'obre pas després del 14-F

BarcelonaL’etern debat sobre una possible confluència entre els comuns i Podem a Catalunya torna a agafar forma. O això apuntava l’acord de la coalició electoral per als comicis del 14-F entre el partit que dirigeix Ada Colau i la formació de Pablo Iglesias a Catalunya. En el document que va servir per rubricar el pacte per concórrer a les eleccions conjuntament per segona vegada i al qual ha tingut accés l’ARA, s’explicita que totes dues formacions destinaran “de manera creixent recursos propis de la subvenció del grup parlamentari a la construcció de l’espai polític comú”. I que, a més, les quantitats acordades per a cada any podrien acabar sent modificades per “l’acord de constitució de l’espai organitzatiu i polític compartit”. És a dir, per una confluència entre els dos partits que passaria perquè el nom d’En Comú Podem deixés de ser una mera coalició electoral i es convertís en un partit polític.

De fet, aquest nom ja està registrat com a formació política en el registre de partits des del gener del 2016, tot just un mes després que Xavier Domènech guanyés les eleccions generals del desembre del 2015 amb aquest paraigua electoral. El debat sobre si unir-se en el si d’una mateixa estructura política hi és des dels inicis i ha sigut font de discrepàncies entre els dirigents de totes dues formacions, tot i que des de fa uns mesos la relació entre les dues forces és molt més fluida. Històricament, les principals reticències han vingut de Podem, que ha batallat perquè la formació no quedés diluïda dins dels comuns i per mantenir la marca a Catalunya. El canvi de direcció en el si del partit lila a Catalunya, que ara pilota Conchi Abellán, havia d’aplanar el terreny per a la confluència, tot i que la coordinadora general del partit lila sempre ha defensat que això no ha de significar la dissolució de Podem en el si dels comuns. En aquest sentit, fonts del partit lila apunten que l’acord va en la línia d’obrir “un sol espai de decisió per evitar duplicitats”.

De fet, quan es va presentar l’acord a l’executiva de Catalunya en Comú abans d’acabar l’any, la direcció va assegurar, segons fonts consultades, que el pacte per la coalició electoral pel 14-F havia de permetre començar a superar la fórmula estrictament electoral i acabar amb una confluència també a nivell polític i organitzatiu. En quins termes? Això és el que hauran de definir els dirigents de totes dues formacions de cara als pròxims mesos. Fonts dels comuns admeten que a hores d'ara no hi ha fixada cap trobada per començar a abordar aquesta qüestió perquè els dos espais estan centrats en les negociacions per a la investidura, però que es començarà a posar fil a l'agulla un cop s'hagi constituït un nou Govern. El que és cert és que ja fa uns mesos que comuns i Podem van obrir un espai de coordinació en què participen diversos membres de cada formació. Tal com va explicar l’ARA, l’espai havia de servir, en un inici, per coordinar esforços de cara la campanya electoral, però, a la llarga, per negociar les relacions entre els dos partits.

Canvi de candidat a Tarragona

Per a aquest 14-F, els comuns i Podem també van acordar que per primera vegada el candidat per Tarragona no seria del partit lila, sinó que ocuparia el primer lloc de la llista Jordi Jordan, dels comuns i membre de Movem Terres de l’Ebre. La candidata que proposava Podem, la fins ara diputada Yolanda López, va ocupar el segon lloc a la llista però, a canvi, els dos partits van acordar fitxar-la per cohesionar l'espai a les comarques de Tarragona al llarg de tota la legislatura. A més, també van pactar que el cap de llista per Tarragona tornaria a ser per Podem de cara a les pròximes eleccions generals. Des de la direcció lila aposten perquè sigui la mateixa López qui torni a encapçalar la candidatura. Fonts de la cúpula de la formació especifiquen, però, que la tria s'haurà de fer a través d'unes primàries. D'altra banda, la coordinadora general dels liles, Conchi Abellán, és molt probable que sigui la persona que ocupi el càrrec de senador autonòmic d'aquest espai que designa el Parlament.