Els conflictes d'interessos d'alts càrrecs, punt negre de l'administració
La legislació sobre conflictes d'interessos d'alts càrrecs de l'administració és estricta. Els riscos de captar talent del sector privat, però, no s'han pogut evitar per l'excés de permissivitat que s'aplica.
BARCELONA.El secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, presideix el comitè de direcció que dóna suport a les auditores de la banca, entre les quals Oliver Wyman. Quan el van captar per al ministeri era directiu d'una consultora del grup. El fet planteja una sèrie d'incògnites sobre el límit de les incompatibilitats i on se situa la frontera del conflicte d'interessos. I hi ha molta distància entre l'articulat de la llei que ho regula i la seva aplicació.
És possible -i freqüent- que un procés legislatiu laboriós fructifiqui en una llei ambiciosa que queda en paper mullat per falta de voluntat de treure-li suc. És el cas de la normativa referent als conflictes d'interessos, que marca límits per evitar que la gestió a les administracions de professionals del sector privat provoqui amiguisme o favoritisme respecte a empreses que amb anterioritat hagin empleat l'alt càrrec o interessades a incorporar-lo al futur. L'aplicació és, però, laxa i permissiva.
Catalunya va aprovar la llei d'incompatibilitats el 2005, i l'Estat un any més tard. Regulen les actuacions dels alts càrrecs de l'executiu i del sector públic, i a banda d'obligar-los a presentar una declaració de béns i d'activitats i d'impedir-los compaginar la funció pública amb negocis privats, també aborden aspectes referents a l'activitat prèvia i posterior al pas per l'administració. Així, els prohibeixen treballar en empreses relacionades amb el càrrec fins dos anys després d'abandonar-lo. L'alt càrrec ha d'abstenir-se de decisions que afectin empreses en què ell o algun amic o familiar tingui interessos. La llei espanyola afegeix les que involucren empreses per a les quals hagi treballat.
Salgado i Morenés
Tanmateix, nombrosos casos, a més de Jiménez Latorre, demostren que la realitat passa molt de puntetes per aquests principis. El reciclatge professional de la vicepresidenta espanyola Elena Salgado, per exemple, ha estat criticat, i costa creure que el ministre de Defensa, Pedro Morenés, s'inhibeixi de les decisions referents a la indústria armamentística en què treballava fins fa uns mesos. A Catalunya no hi falten casos polèmics, com el desembarcament de dirigents de la patronal de la sanitat privada amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, o l'elecció de dos directius d'Agbar per liderar l'Agència Catalana de l'Aigua en ple procés de privatització d'Aigües Ter Llobregat.
"Per sort o per desgràcia hi ha interessos", reconeix el catedràtic de dret administratiu de la UAB Joaquim Ferret, que admet que "no hi ha una solució perfecta" per resoldre els conflictes. El degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, Joan Botella, va més enllà i assegura que "l'aplicació de la llei d'incompatibilitats és impossible", perquè "la normativa està feta des de la hipòtesi que hi ha moltes entitats privades, i és irreal". Així, si es pretén caçar talent al sector privat, la "concentració del mercat" ha fet que ja no hi hagi tantes grans empreses on pescar, i aquestes empreses estaran al centre de moltes decisions que es prenguin.
Botella assenyala que "és difícil que l'alt càrrec oblidi què farà quan deixi l'administració", cosa que pot condicionar l'actuació per no guanyar-se enemics que li impedeixin la reinserció al sector privat. Ferret posa l'accent a evitar que gràcies a favors que pugui fer l'alt càrrec "sigui premiat posteriorment". Així, recelant de solucions màgiques que no veuen possibles, els experts prioritzen incrementar el control per fer complir la normativa. "S'ha d'aplicar la llei i vigilar", sosté Ferret, que reclama més implicació de l'oposició, la premsa i la societat civil per fiscalitzar cada decisió. "Cal un nivell d'exigència cultural més elevat, que els ciutadans cridin i protestin, i que altres empreses també aixequin la mà", apunta Botella, que considera que els partits no fan aquesta tasca, ja que "les empreses ja s'encarreguen de beneficiar a tothom". "No hi ha una solució legislativa, sinó política i moral", apunta, i posa com a exemple d'altres països la recerca d'experts aliens a l'administració -fins i tot d'altres territoris- a l'hora de prendre decisions conflictives.
El professor de l'Iese José Ramón Pin proposa un comitè que decideixi la idoneïtat dels càrrecs públics i en limiti les incompatibilitats posteriors, que han de ser "molt més estrictes".
Una Oficina poc intervencionista
L'encarregada teòrica de fer complir la llei estatal és l'Oficina de Conflictes d'Interessos, que depèn de la secretaria d'estat d'Administracions Públiques però és autònoma. Rep les declaracions dels alts càrrecs, en fa un informe semestral i vetlla perquè no es produeixin incompatibilitats. Des del 2006 ha rebut 9.822 declaracions d'activitats i 15.710 declaracions de béns i drets, però en tota la legislatura anterior no va obrir cap expedient sancionador, segons ha sabut l'ARA, que ha tingut accés als seus informes, de tan sols dues pàgines cadascun. L'Oficina examina l'activitat privada dels alts càrrecs que deixen l'administració o quan hi entren, però han transcendit pocs casos de veto. Amb Salgado -com en altres situacions polèmiques- no va dir res, però sí que va fer dimitir al maig el nou delegat del govern espanyol a Extremadura, Alejandro Ramírez del Molino, perquè era propietari d'una farmàcia a Badajoz.
