Crisi diplomàtica

El conflicte diplomàtic amb Maduro continua escalant: Borrell titlla Veneçuela de "règim dictatorial"

El PP intensifica l'ofensiva pel reconeixement d'Edmundo González i critica la tebior d'Albares: "Sabem que Maduro és un dictador"

Nicolás Maduro en un acte.
4 min

BarcelonaLa detenció de dos espanyols per part de Veneçuela acusats d'orquestrar un pla per matar el president del país, Nicolás Maduro, ha encetat un nou capítol en la tensió diplomàtica entre Caracas i Madrid. Ara el conflicte escala a la Unió Europea: l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat en funcions, Josep Borrell, ha titllat aquest diumenge de "règim dictatorial" el govern de Maduro. "Naturalment que és un règim dictatorial i autoritari, però dient-ho no arreglem res. El que es tracta és d'intentar resoldre el problema", ha dit en declaracions a Telecinco.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Unió Europea encara no ha reconegut Maduro com a president de la República de Veneçuela després de les eleccions del 28 de juliol. Ara bé, i tot i que no ha donat Edmundo González com a guanyador, considera que el suport que va rebre és "major" que el del líder chavista. Tanmateix, aquest diumenge Borrell ha apujat el to i s'ha sumat al que ja va dir la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va qualificar el país de "dictadura" recordant els milions d'exiliats que n'han marxat i els opositors que han acabat demanant asili a altres estats. "A Veneçuela hi ha més de 2.000 persones detingudes arbitràriament després de les eleccions. El líder de l'oposició ha hagut de fugir. Els partits s'han sotmès a mil limitacions en la seva actuació i hi ha 7 milions de veneçolans que han fugit del seu país. Vostè, a això, com n'hi diu?", s'ha preguntat Borrell. Segons el polític socialista, el fet que a Veneçuela es convoquin eleccions no canvia res: "No era una democràcia abans i molt menys després", ha reblat. Borrell ja ha rebut avui mateix resposta des de Veneçuela: el ministre de Relacions Exteriors, Yván Gil, l'ha qualificat de “portaveu del mal” i l'ha acusat de convertir la UE en una institució “decrèpita i colonialista”.

Les paraules de Robles qualificant el règim chavista de dictadura van fer enfurismar l'executiu veneçolà, que va cridar a consultes el seu representant a Madrid i va citar l'ambaixador espanyol al país després de dies de tensions a l'alça. Mentre el ministre d'Afers Exterior, José Manuel Albares, intenta rebaixar la crispació evitant parlar de "dictadura", el PP posa el dit a la llaga: "Des del PP sí que sabem el que és Maduro: un dictador. Desgraciadament, per al ministre Albares, per al govern, sembla que això no és una qüestió que hagi de denunciar", ha lamentat la dirigent del PP Noelia Núñez aquest diumenge.

L'ofensiva del PP

Les relacions entre Veneçuela i Espanya es van ressentir de l'arribada de l'opositor Edmundo González a Espanya, on ha demanat asil polític, i de la seva reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa. La setmana vinent també es reunirà amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i amb l'expresident popular José María Aznar, després de fer-ho amb els expresidents Felipe González (PSOE) i Mariano Rajoy (PP), que sí que l'han reconegut com a guanyador de les eleccions.

El PP ha intensificat la seva ofensiva per promoure el reconeixement de la victòria de González a les eleccions del 28 de juliol, tant a Espanya com a la Unió Europea. El primer punt en aquest combat se'l va apuntar aquest dimecres al Congrés, on va aconseguir tirar endavant una resolució per demanar a l'executiu que faci aquest pas. Intentarà repetir l'èxit al Senat, on ha registrat una resolució sobre aquest mateix reconeixement que, a més, reclama portar Maduro davant del Tribunal Penal Internacional.

El mateix dia que el Congrés va donar suport al reconeixement de González –amb els vots del PP, Vox i el PNB–, el Parlament de Veneçuela, controlat pel chavisme, va anunciar que demanaria al govern trencar totes les relacions amb Espanya, des de les diplomàtiques fins a les econòmiques. Maduro ha intentat calmar els ànims amb els empresaris del país; concretament, ha estès la mà a la petroliera Repsol, la multinacional espanyola més gran amb activitat a Veneçuela, per continuar-hi "cooperant", un gest que vol deixar fora de l'hostilitat les relacions amb l'empresa. Des d'Espanya, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha llançat un missatge de "tranquil·litat" als empresaris espanyols amb negocis al país i els ha garantit que defensarà els seus interessos si arriba a ser necessari –per exemple, en cas de restriccions o fins i tot de nacionalitzacions.

La posició d'Espanya

Tot i la rebuda oficial a González, el govern espanyol no es mulla sobre el seu reconeixement i, com el gran gruix de la comunitat internacional, es limita a exigir que Veneçuela faci públiques les actes de les eleccions davant les acusacions de frau, descartades per la justícia del país caribeny. Després de fer-se pública la detenció dels dos espanyols per part del govern veneçolà, l'executiu espanyol va sortir ràpidament a negar les acusacions, i aquest diumenge el ministeri d'Afers Exteriors ha reiterat que no té res a veure amb la presumpta operació, amb 14 persones implicades.

Segons el ministre de l'Interior veneçolà, Diosdado Cabello, es tractaria d'un pla orquestrat per la CIA, i amb participació del CNI, un extrem que el govern espanyol nega. De fet, els dos detinguts havien viatjat a Llatinoamèrica per fer turisme, segons les seves famílies, que van denunciar-ne la desaparició quan els van perdre el rastre a Colòmbia. Tots dos són de Bilbao: es diuen Andrés Martínez Adasme i José María Basoa Valdovinos, i tenen 32 i 35 anys, respectivament.

Els dos detinguts.

El debat seguirà a la UE

Després de les paraules de Borrell, la discussió sobre la postura de les institucions europees davant de Maduro continuarà amb el debat una resolució per reconèixer la victòria de González a l'Eurocambra impulsada pels populars, que volen reclamar a tots els estats membres que s'impliquin en aquesta causa i facin "tot el possible" per garantir que pugui prendre possessió del càrrec el gener del 2025.

stats