Les novetats del cas Gürtel, un nou entrebanc en la campanya del PP pel 20-D

La confessió de Correa se suma als dards d'Aznar, les tensions entre ministres i el creixement de Ciutadans

Fernando Correa quan va arribar ahir a la seu del TSJ valencià.
Gerard Pruna
22/10/2015
3 min

BarcelonaEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va voler esgotar la legislatura fins al final, i el camí fins al 20 de desembre s'està fent llarg per al PP. Llarg i, pel que sembla, ple d'entrebancs. Als dards que periòdicament –administrats de dilluns en dilluns– envia l'expresident espanyol José María Aznar, els mals resultats a Catalunya, l'auge de Ciutadans i les baralles internes entre ministres, cal sumar-hi la irrupció, un cop més, del cas Gürtel. La confessió de Francisco Correa, un dels capitosts de la trama, que publica Eldiario.es, apareix com un nou escull perquè Rajoy revalidi el triomf del 2011. El PP confiava a tancar la legislatura amb una recuperació econòmica incontestable, però les dades de l'atur d'aquest dijous no semblen suficients per frenar la davallada que apunten les enquestes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com actuava la trama?

Correa va entregar la seva confessió –de nou fulls– al director d'Eldiario.es, Ignacio Escolar, fa temps, en un moment en què estudiava entregar-la a la justícia per intentar rebaixar –sense èxit– els 110 anys de presó que la Fiscalia demana per a ell. Al document, el cap de la trama detalla per primera vegada com l'extresorer del PP Luis Bárcenas es va posar en contacte amb ell el 1996 –any en què el PP guanya les eleccions espanyoles per primera vegada– perquè "una sèrie de càrrecs polítics el necessiten com a intermediari davant els empresaris d'obra civil". A partir d'aquí es va obrir una col·laboració que tenia com a objectiu adjudicar obres públiques a aquests empresaris a canvi que abonessin un percentatge en efectiu –d'entre el 2 i el 3%– que el mateix Correa entregava a Bárcenas després de quedar-se'n una part.

En el text, Correa apunta a Bárcenas com el líder de la trama, tot i que reconeix que ignora "si tenia altres compromisos". El 'modus operandi' era, diu, sempre el mateix: el tresorer del PP s'encarregava del diàleg amb els polítics i ell parlava amb els empresaris que volien optar a una adjudicació. "Quan es produïa una adjudicació, els empresaris m'entregaven, sempre en efectiu, l'import de la comissió, que jo posteriorment traslladava a Bárcenas, després de deduir-ne la meva participació. L'import de la comissió que es cobrava als empresaris era normalment del 2-3%, en funció de l'import", relata.

Madrid i el País Valencià

La confessió afecta també la investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP, ja que Correa explica que en els seus inicis va treballar principalment a la Comunitat de Madrid. Així, detalla que en dues ocasions va fer d'intermediari entre l'Ajuntament de Boadilla del Monte i l'empresa Teconsa per aconseguir que l'empresa s'adjudiqués la construcció d'habitatges públics al municipi. Però més enllà d'aquest municipi, les paraules de Correa apunten directament a la campanya electoral del PP a la Comunitat de Madrid l'any 2003, que va acabar amb Esperanza Aguirre de presidenta després de l'anomenat 'Tamayazo'. Correa afirma que aquella campanya "la va pagar, en part, la Fundació Fundescam", vinculada al PP, ja que hi havia empresaris que feien donacions a la fundació que acabaven destinant-se a sufragar despeses de campanya.

Les gestions a Madrid s'acaben, diu Correa, quan Mariano Rajoy arriba al capdavant del PP. És aleshores quan la trama desplaça les seves activitats al País Valencià: "Álvaro Pérez [el Bigotes] coneix en un míting Francisco Camps, amb qui estableix una bona relació, cosa que ens fa veure la possibilitat de treballar amb el PP de València". És aquí quan creen Orange Market, empresa capital en la trama. És aquesta empresa la que aconsegueix l'adjudicació de "Fitur i una part de la visita del Papa a València", a més de les campanyes i els mítings del PP. Correa també detalla que Camps va ser qui va ordenar utilitzar Canal 9 com a empresa pantalla. "Qui va donar les instruccions perquè la visita del Papa fos adjudicada a través de Canal 9 va ser Camps", conclou.

stats