Podem condiciona el suport a la llei del referèndum a suprimir el caràcter vinculant de l'1-O
Els diputats no es plantegen votar-hi en contra però volen negociar esmenes amb JxSí i la CUP
BarcelonaPodem vol negociar amb JxSí i la CUP l'aprovació de la llei del referèndum amb una condició: que se suprimeixi el caràcter vinculant que els grups independentistes atorguen a la llei. "No ens molesta el caràcter vinculant ni el neguem, però difícilment estem en un context de normalitat en el qual hi pugui haver un referèndum vinculant", ha explicat el secretari general del partit lila, Albano Dante Fachin, aquest dijous en roda de premsa.
L'article 4 de la llei parla de la declaració d'independència al cap de 48 hores de la publicació dels resultats, i l'article 1 concedeix caràcter vinculant a l'1-O. Són dues qüestions troncals de la llei que Podem pretén esmenar si la majoria independentista del Parlament accepta negociar amb ells. En tot cas, Fachin ha explicat que, passi el que passi, Podem no votarà en contra de la llei del referèndum. I votaran en funció del que decideixi el consell ciutadà del partit –que es reunirà dimarts que ve–, independentment del que decideixi CSQP: "Els diputats de Podem Catalunya faran allò que l'òrgan democràtic de Podem Catalunya digui. Si això no coincideix amb el que digui ICV o EUiA, doncs cadascú votarà el que consideri".
El consell ciutadà va encarregar als seus quatre diputats (Joan Giner, Àngels Martínez Castells, Jéssica Albiach i el mateix Fachin) que negociessin amb JxSí i la CUP fins dimarts que ve, quan es tornaran a reunir per prendre una decisió definitiva. De moment, però, Fachin no sap si els partits independentistes estan disposats a acceptar que s'esmeni el seu text, perquè ni tan sols han deixat que s'admeti a tràmit. Albiach, crítica amb la direcció de Podem i membre de la direcció de Catalunya en Comú, no va assistir a la reunió, però ja se l'ha informat de les decisions que s'hi van prendre.
Fonts del partit lila expliquen que una de les opcions que plantejaran serà traslladar el caràcter vinculant de l'1-O a la llei de transitorietat jurídica. D'aquesta manera, la llei del referèndum seria merament instrumental per organitzar la consulta, però no definiria les conseqüències de la votació. Seria una mobilització com la que defensen Podem i els comuns. En canvi, la llei de transitorietat seria la que marcaria quan es declararia la independència i atorgaria el caràcter vinculant a l'1-O. Podem no preveu donar suport a la llei de transitorietat.
Consulta a les bases
Els cercles de Podem van debatre a la primavera la qüestió de l'1-O i van decidir que hi participarien, però que no el considerarien un referèndum vinculant. Les pressions sobre la direcció van provocar que el partit es comprometés a convocar una consulta interna amb una única pregunta clara sobre l'1-O. Tot i que inicialment aquesta consulta s'havia de fer entre el 7 i l'11 de setembre –abans que comencés la campanya electoral–, Podem Catalunya "s'ha vist obligat" a ajornar fins al tram 15-18 de setembre la consulta interna per causes que li són "alienes". La pregunta que hauran de respondre les bases és: "Creus que Podem Catalunya ha de cridar a la participació i mobilització ciutadana el proper 1-O?".
La secretària d'organització de Podem Catalunya, Ruth Moreta, ha explicat que és Podem Espanya qui ha obligat a ajornar la votació interna al·legant que "no tenen compost l'equip de treball després de les vacances", un "problema greu", segons Moreta, perquè impedirà que les bases es posicionin abans que comenci la campanya. Per això, des de Catalunya han tornat a reclamar a Madrid que impulsi els mecanismes de descentralització necessaris per evitar que això torni a passar. "Urgeix desenvolupar els mecanismes de descentralització com la cessió del cens d'inscrits als territoris per facilitar que les decisions que es prenen a Catalunya es puguin executar íntegrament a Catalunya", ha assenyalat.
Mentre no tinguin els resultats de la consulta, la direcció de Podem Catalunya continuarà defensant la participació a l'1-O com a mobilització ciutadana, perquè és la decisió que va prendre majoritàriament el consell ciutadà en la reunió del mes de juliol.