Condemnats a tres anys de presó vuit implicats en el setge al Parlament
El Suprem tomba l’absolució de l’Audiència Nacional però els afectats recorreran al TC
MadridTacar una jaqueta amb esprai, cridar consignes o posar-se davant d’un diputat amb els braços en creu és suficient per ser condemnat a tres anys de presó. És el que declara el Tribunal Suprem en la sentència que condemna 8 dels 19 absolts per l’Audiència Nacional per haver participat el 15 de juny del 2011 en la protesta que va intentar impedir l’accés dels diputats al Parlament.
La resolució, que serà recorreguda davant del Constitucional per les defenses, compta amb el vot particular del magistrat Perfecto Andrés Ibáñez, partidari de confirmar la decisió de l’Audiència perquè cap dels ara condemnats va cometre actes violents. A la concentració, admet, n’hi va haver, però no se n’han identificat els autors, per la qual cosa rebutja condemnar per un delicte contra les institucions de l’Estat a aquells que només van mostrar, a través d’unes consignes, la seva discrepància amb unes polítiques.
Tanmateix, la majoria de la sala ha declarat culpables d’aquest delicte vuit dels participants en l’acció. Aquestes persones van assistir, amb unes mil més, a la concentració que, segons la sentència -de la qual ha sigut ponent el president de la sala segona, Manuel Marchena-, tenia “un objectiu ben clar”, ja que el lema era: “Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades”.
La resolució justifica la seva decisió amb el següent argumentari: “ Aturar és impedir el normal desenvolupament de la funció parlamentària. I fer-ho, a més, en ocasió del debat previst per a reformes pressupostàries que, segons el parer dels acusats, implicarien una retallada dels drets socials i els serveis públics”. Per tant, els assistents no s’acontentaven a “expressar el desacord amb les polítiques pressupostàries restrictives mitjançant una concentració als voltants del Parlament”, sinó que van intentar impedir l’accés a la cambra.
Drets bàsics que xoquen
L’Audiència Nacional entenia que això ho emparaven els drets a la llibertat d’expressió i de manifestació. Però el Suprem declara que “va incórrer en un evident error a l’hora de solucionar el conflicte sorgit per la convergència de béns jurídics constitucionalment protegibles”. En aquest cas, afegeix, “la llibertat d’expressió i el dret de reunió topaven amb el dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en l’òrgan legislatiu”, no amb el dret a l’honor dels diputats. L’alt tribunal tira per terra tota la jurisprudència del Constitucional i fins i tot del Tribunal Suprem dels Estats Units amb què l’Audiència Nacional va defensar l’absolució. I afirma que no comparteix “una acotació expansiva del dret a la llibertat d’expressió, com a garantia de la pervivència mateixa de l’estat de dret”.
A més, el Suprem considera que l’Audiència “va relativitzar” el que va passar al Parlament i “va banalitzar el significat dels principis i valors sobre els quals es fonamenta el sistema democràtic” perquè, segons ell, “paralitzar la tasca ordinària de l’òrgan legislatiu suposa afectar, no ja el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l’ordre democràtic”.
Homs creu que es “fa justícia”
La sentència del Suprem va arribar en el mateix moment que compareixia el conseller de la Presidència, Francesc Homs, per retre comptes de la reunió setmanal del Govern. “Aquesta sentència fa justícia”, va reflexionar Homs, que va considerar que “una part molt notable de la ciutadania no entenia que el que va passar al Parlament quedés en res”. “Hi va haver expressions violentes i intimidació”, va raonar el conseller. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va argumentar que “relativitzar aquells greus fets seria tant com banalitzar els principis i valors sobre els quals es fonamenta el sistema democràtic”, i va trobar “adequada” la sentència.
En la mateixa línia, el portaveu del PSC, Maurici Lucena, va valorar la sentència des del “respecte profund”, mentre que Carina Mejías (C’s) va dir que els actes “no podien quedar impunes”. ERC, en canvi, va qualificar de “desproporcionada” la decisió del Suprem. “No a la impunitat i sí a la proporcionalitat. No participem de la decisió del Suprem”, va raonar Pere Aragonès. ICV-EUiA va lamentar que el tribunal “hagi emès una sentència política”, una consideració que la CUP va ampliar recordant al Govern que ha estat “amputat” per altres decisions judicials i que la seva resposta fa “vergonya aliena”. Barcelona en Comú va apuntar que la resolució “vulnera els drets bàsics”.
