La condemna al 9-N referma l'aposta del Govern pel referèndum

BarcelonaLa col·lecció de dies històrics del procés sobiranista compta, des d’ahir, amb una nova data: 13 de març del 2017, el dia de la primera condemna. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar ahir culpables Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per un delicte de desobediència -els absol de prevaricació- i els va condemnar amb penes que van dels dos anys a l’any i mig d’inhabilitació i multes que oscil·len entre els 36.000 i els 24.000 euros. Una sentència, però, que, segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no altera el compromís del Govern amb la celebració d’un referèndum aquest any.

Refermar l’aposta per posar les urnes va ser la resposta unitària del sobiranisme a una sentència que qui més qui menys donava per descomptada i que va arribar, contra pronòstic, abans que la del Tribunal Suprem sobre l’exconseller i portaveu del Partit Demòcrata (PDECat) al Congrés, Francesc Homs. “No us deixeu impressionar per aquest tipus de sentències”, va reclamar Artur Mas al matí en una compareixença conjunta amb Ortega i Rigau a la seu del PDECat.

Puigdemont recollia el guant allà mateix i es mostrava convençut que el sobiranisme “superarà” aquest “entrebanc” i que, fins i tot, les inhabilitacions “estimularan tot aquell que pugui tenir dubtes de continuar endavant”. A la tarda, ja en una compareixença institucional al Palau de la Generalitat al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, el president català va anar més enllà i va avisar que “res no farà replantejar res” i que el Govern manté ferm el rumb cap a un referèndum que, sense matisos, va situar “entre les acaballes de l’estiu i principis de tardor”, deixant enrere la hipòtesi que la votació es pogués avançar al juny.

La sentència empeny el sobiranisme a continuar endavant i enterra, de passada, les esperances d’una sortida dialogada al procés. Ho va constatar el mateix Puigdemont, que, tanmateix, va advertir a l’Estat que la situació no es resoldrà a través de querelles i condemnes: “O parlem, o parlem”. La resposta de l’executiu espanyol, però, va deixar poc marge per a aquesta via: Mariano Rajoy va optar per no posicionar-se i va deixar en mans del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, el missatge que “la justícia posa cadascú al seu lloc”. “Qui la fa, la paga”, resumia més tard des de Barcelona el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol.

La condemna a Mas, Ortega i Rigau va quedar, però, lluny de les aspiracions de la fiscalia, que demanava penes d’entre nou i deu anys d’inhabilitació. El veredicte, anunciat en audiència pública pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, condemna tots tres acusats per desobediència però els absol de prevaricació, l’altre delicte que els atribuïen les acusacions, i que comportava una pena d’inhabilitació més alta. La sentència del TSJC tomba els dos principals arguments que havien exposat Mas, Ortega i Rigau per defensar la seva innocència: que després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués la consulta van deixar-la en mans de voluntaris i que la providència del 4 de novembre del 2014 no especificava exactament què podia fer i què no el Govern. Segons els magistrats, la resolució del TC resultava “d’una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana”, i més per a un president i unes conselleres “assessorats per un equip de juristes”.

Aquest és el primer argument que dona el tribunal per condemnar Mas, Ortega i Rigau per haver desobeït de manera “conscient, deliberada i inequívoca” el Constitucional. L’altre raonament és el de la feina dels voluntaris. El TSJC argumenta que, tot i la “generositat” de la seva tasca, els resultats no haurien sigut els mateixos si la Generalitat s’hagués apartat de l’organització del 9-N. “Els voluntaris van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern”, conclou la sentència.

En canvi, els magistrats concedeixen un cert marge “d’error interpretatiu” a Mas, Ortega i Rigau respecte de les resolucions administratives que van prendre en relació al 9-N i per això els absolen de prevaricació. La sentència recorda que la sentència de 2015 del Constitucional deixa clar que el procés participatiu era il·legal, però admet que en el moment de la votació aquest pronunciament tan explícit encara no existia. D’altra banda, el TSJC deixa clar que la sentència en cap moment entra en la legitimitat de la votació del 9-N i recorda que el tribunal únicament ha valorat el comportament del Govern.

Una sentència unànime

Els acusats tenen ara cinc dies hàbils per, com ja han anunciat, recórrer davant del Tribunal Suprem una sentència que els tres magistrats del TSJC van prendre per unanimitat. Lluny de la tesi inicial dels fiscals catalans -que el 2014 van considerar que no s’havia d’obrir el judici perquè no existia una base jurídica sòlida per sostenir els delictes de desobediència i prevaricació-, la fiscalia va dir ahir que estudiarà el pronunciament del tribunal abans de moure peça i decidir si recorre. El ministeri públic ha d’aclarir també si demana expressament al TSJC que executi immediatament la sentència, fet que posaria en el punt de mira Rigau, l’única dels tres condemnats que manté un càrrec actualment. Si el tribunal accedís a executar ja la sentència, la diputada de Junts pel Sí hauria de decidir si desobeeix i manté l’escó o, per contra, plega.

El que no podrà fer cap dels tres és presentar-se a unes eleccions. Els mateixos advocats defensors admetien ahir que la llei electoral impedeix que es presentin a tots els condemnats per desobediència encara que la sentència no sigui ferma. Tots tres van anunciar ja ahir que recorreran la sentència al Suprem i, amb tota probabilitat -segons va dir Mas-, a Estrasburg.

Una sentència definitiva, doncs, que podria trigar encara mesos i que, segons va avisar ahir el sobiranisme, no canviarà ni el passat -“ho tornaríem a fer”, van dir els acusats- ni el futur immediat, el referèndum previst per a la tardor.

Artur Mas

Inhabilitació: 2 anys

Multa: 36.000 €

"Demano a tothom que hi hagi fermesa i determinació. No us deixeu impressionar per aquest tipus de sentències"

Sense ocupar cap càrrec públic després del seu pas al costat, la sentència afecta més el futur de Mas que no la seva situació actual. Els dos anys d’inhabilitació acaben amb la possibilitat que encapçali la llista del PDECat a les pròximes eleccions si no és que, com ell mateix apuntava ahir, Catalunya ja és un estat independent i ja no es regeixi per “la legislació espanyola”.

Joana Ortega

Inhabilitació: 1 any i 9 mesos

Multa: 30.000 €

"No em sento condemnada. M’hauria preocupat molt més que m’hagués inhabilitat el meu poble que un tribunal"

L’exvicepresidenta Joana Ortega és per a qui menys incidència té la sentència. Abandonada la política arran de la sortida d’Unió del Govern, ara gestiona la seva pròpia botiga de roba. Tot i això, mesos abans de la sentència havia lamentat que un tribunal li tragués “el somni” de presentar-se com a candidata a l’alcaldia de Barcelona.

Irene Rigau

Inhabilitació

1 any i 6 mesos

Multa

24.000 €

"Ens han donat un avís. A nosaltres una condemna, i a la població li han volgut donar un avís"

L’única dels tres condemnats que segueix en actiu no va aclarir ahir què pensa fer amb l’acta de diputada al Parlament. Com que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no inclou mesures cautelars, Rigau pot, per ara, continuar com a diputada de Junts pel Sí mentre no hi hagi una sentència ferma -encara pot trigar, perquè es pot recórrer fins a Estrasburg- o mentre el jutge no accepti una hipotètica demanda d’aplicació del fiscal.