Salvador Illa: "El concert és part de l'acord constitucional en el cas basc però no en el català"

BarcelonaEl primer secretari del PSC i cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), visita l’ARA després de la investidura de Pedro Sánchez amb els vots de l’independentisme. 

Aquest dissabte hi ha hagut la primera reunió PSOE-Junts a Suïssa amb mediador. Què se'n pot esperar?

— És un compliment dels acords als quals van arribar dues formacions polítiques que estipulen que tindran unes reunions periòdiques per poder treballar en el desenvolupament del que es va acordar.

Per on es començarà?

— És una primera reunió que ha d’implementar aquests acords. Nosaltres complim els acords.

Per establir aquestes dinàmiques de negociació intervé la Fundació Henry Dunant, que va participar en la negociació amb ETA. Aquest cop és més fàcil o més difícil?

— Com que les posicions amb algunes d’aquestes formacions polítiques són molt distants, com que hi ha punts de vista molt contraposats, es va acordar que l’ajuda d’un mediador podia ser interessant.

A principis de desembre, el president Aragonès es reunirà també amb el president Sánchez. Què n’ha de sortir, d’aquesta reunió?

— Espero que s’hi abordin els temes d’interès per als ciutadans de Catalunya. És bo que hi hagi reunions d’aquest tipus. Les hem aplaudit sempre, sobretot si són productives i deixen guanys tangibles.

La investidura depèn de diversos partits. Creu que serà una legislatura convulsa, difícil?

— Ho va ser també l’anterior. Confio que tothom sabrà estar a l’altura per poder desenvolupar aquest programa de treball comú.

Parla d’una legislatura productiva. Es poden prendre decisions sobre l’estructura territorial d’Espanya sense el PP?

— Es poden prendre algun tipus de decisions sobre com articular Espanya. Desitjaria que fossin decisions amb el màxim suport possible. Algunes requereixen el concurs de majories que fan necessària la participació, en aquest cas, del PP; d’altres, no.

Hi ha hagut lawfare a Espanya?

— Hem conegut casos com l’operació Kitchen, de molt mal ús de cossos i forces de seguretat. En aquest cas ja està acreditat, i això és el que s’ha acordat investigar en una comissió al Congrés. Tot el meu respecte, confiança i reconeixement per al poder judicial, i si hi ha algun cas en què no s’ha fet bé, s’ha de corregir.

I contra l’independentisme?

— El que em consta és aquesta operació, aquest ús inadequat per part del PP de recursos de l’Estat per perseguir maneres de pensar diferent.

¿L’incomoda que el document firmat amb Junts per Catalunya retrotregui l’origen del conflicte a 1714?

— El document que s’ha firmat el respecto. Jo visc al 2023.

Però l’incomoda?

— A mi em preocupa el 2023, el 2024, el 2025, el 2026… Faríem un bon exercici si toquéssim de peus a terra. 

Els independentistes mantenen el referèndum com a posició. És possible?

— Per a nosaltres, no. Seguir persistint en aquesta via divisiva, des del nostre punt de vista, és equivocat, i demanem que per a això no es compti amb nosaltres.

Està sobre la taula la reforma de l’Estatut?

— En aquest moment el que està sobre la taula és que afrontarem un període de sequera molt important. I em pregunto: per què estem a la cua en energies renovables? Per què invertint més que mai en educació seguim amb uns estàndards en competències bàsiques a la cua d’Espanya? O per què portem 30 anys per decidir per on passaran algunes infraestructures? O per què no acabem de decidir què fem amb l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat? Jo aquí podria abonar-m’hi i burxar. No burxo. Ajudarem el govern en tot allò que puguem.  

"Ajudarem" vol dir que s’aprovaran pressupostos?

— La manera d’ajudar amb la sequera no és només ni prioritàriament aprovant els pressupostos. En tot allò que es necessiti en matèria pressupostària per fer front a la sequera, el PSC hi serà. La solució no és sancionar, és col·laborar amb les empreses que hi entenen i que saben proporcionar serveis d'aigua en alta i baixa. Com és que deu anys després hem de mirar al cel?

I quina és la resposta?

— Perquè hem tingut prioritats equivocades. Qui s'ha ocupat d'això? Qui ha governat aquests últims deu anys? En què han estat centrats? I en energies renovables, on som? Sense aigua, i a la cua en renovables. Aquest és el balanç. 

Què faria vostè amb la sequera?

— Seria millor dir què hagués fet ja.

Què hagués fet doncs?

— Ara es pot fer poc. El primer que faria és desbloquejar inversions, en concret totes aquelles relatives a la regeneració d’aigua al Besòs. Per què si portem dos anys i mig i escaig de sequera no s’ha fet abans? El que no es pot fer és posar multes als ajuntaments, cal ajudar-los. Hi ha ajuntaments que no tenen capacitats ni tècniques ni pressupostàries. Jo crec que s’hauria hagut d’actuar amb molta més contundència fa dos o tres anys, però jo donaré suport al que faci el Govern. I he de dir que d’algunes decisions se m’ha informat i jo ho agraeixo. El PSC no burxarà, el PSC ajudarà.

Quina és la proposta de finançament del PSC per a Catalunya?

— Una proposta que sigui justa. Que obtingui per a Catalunya aquells recursos que necessita per competir en condicions d'igualtat. Jo no vull cap privilegi per a Catalunya. Volem el que ens pertoca, i el Govern ha de fer justament això. 

Estarien d'acord que a Catalunya la Generalitat recaptés el cent per cent dels impostos?

— El que volem és que hi hagi recursos per a Catalunya que corresponen a Catalunya, i que els recapti qui correspongui, amb eficàcia. Però l'important no és tant el procediment com el resultat final i que aquests recursos s'utilitzin adequadament. 

El PSE mai no ha posat en dubte el concert. Estarien disposats a defensar un model per a Catalunya igual que el basc?

— El concert econòmic forma part de l'acord constitucional i respon a una realitat del País Basc. Això, en el cas de Catalunya, per la raó que sigui, no va formar part de l’acord constitucional. Hem de buscar un bon model que ens doni un resultat òptim.

Està a favor d'una harmonització fiscal perquè no hi hagi competència entre comunitats?

— Necessàriament s’ha d’anar a aquest nivell d’harmonització fiscal. No podem competir entre països, entre espais d'aquest conjunt de ciutadans que som Europa, fiscalment, i menys dins d'un mateix país. 

Li preocupa l'oposició del poder judicial a l'amnistia?

— Veig alguns pronunciaments que m'han sorprès, com per exemple sobre textos legals sense haver-los ni tan sols conegut. Però tinc confiança que faran el que els pertoca.

I com valora els últims moviments de l'Audiència Nacional?

— Des del respecte. Que cadascú faci el seu paper, el poder judicial allò que tingui per convenient, però complint i aplicant aquelles lleis que el Congrés legítimament aprovi. 

L'Audiència Nacional s'utilitza amb finalitats polítiques?

— No, jo tinc respecte per l'Audiència Nacional. Poden cometre errors, però no afirmaria mai que s’utilitza amb finalitats polítiques.

La ponència que porta el PSC al Congrés no menciona explícitament l'amnistia. Tem que l’erosioni des del punt de vista electoral?

— No, en absolut. Tot el que ha fet el PSC és per unir els catalans i per tornar a allargar la mà d'Espanya a Catalunya. I jo me'n sento content i orgullós. I en qualsevol cas, hi ha determinades decisions que no s'han de prendre mai amb criteris electorals. Aquesta és una d'aquestes decisions. Això s'ha de fer per convenciment, per convicció.

Votaran els pressupostos de la Generalitat de Catalunya?

— Depèn. S'ha de produir una condició prèvia, que és que es compleixin els acords del 23. Si es compleixen, el PSC té tota la voluntat del món d’obrir una negociació. Una negociació de 33 diputats del Govern, 33 diputats del PSC.

Sense els acords anteriors no es votaran els propers?

— No, no hi haurà pressupost.

Per tant, el Hard Rock...

— Hi ha un document signat pel senyor Aragonès i per mi. Ja ho tenim acordat. A mi no m'agrada ni perdre el temps ni fer-lo perdre. Si no es compleix, no hi ha pressupost, almenys amb els vots del PSC. 

Preferiria que hi hagués eleccions?

— Jo no prefereixo res. Jo estic disposat a ajudar el Govern, a allargar la mà. 

El PSC s'ha marcat com a objectiu governar la Generalitat, i les enquestes, de fet, el donen com a favorit. Qui seria el seu aliat preferit?

— Tenim el convenciment que certes qüestions a Catalunya s'han de resoldre amb un acord molt transversal. El meu model? El que vam fer pel català a l’escola. Junts, Esquerra, nosaltres i els comuns. És un bon model. Això li dona més solidesa a aquest acord. Aquesta és la nostra manera de pensar. 

Això seria gairebé un govern d'unitat nacional.

— No li dic això. Dic que hi ha acords que s'han de prendre amb molta transversalitat. 

Que farà el PSC a Barcelona? Amb qui farà govern?

— Ho decidiran els companys de Barcelona, en particular l’alcalde Collboni. Barcelona ha trobat un camí i s'ha asserenat un punt la situació de la ciutat. Som partidaris de no barrejar llibretes. 

No barrejar llibretes, diu, però suposo que vostès esperen un acord amb Junts i Esquerra als pressupostos de l'Estat.

— Penso que cal tenir una actitud constructiva amb un govern que frena la dreta i l'extrema dreta. Que expliquin els responsables d'aquests partits què volen fer. Ara, em semblaria estrany i molt contrari al que els catalans van votar.

Vox és una línia vermella?

— Home, i tant que és una línia vermella! Fa pocs dies alguns dirigents de Vox estaven escridassant-nos a la seu del partit al carrer Pallars. Això no es fa en democràcia.

El PSC ha passat de tenir dos ministres a tenir-ne un. Li sap greu?

— No.

S'interpreta com una pèrdua de pes.

— Al PSC el que li importa és influir en les polítiques d'aquest govern. I no hi ha hagut cap president del govern d'Espanya que s'hagi pres més seriosament Catalunya que Pedro Sánchez. Cap.