Els comuns tanquen l'etapa Colau amb el vot de càstig de les bases

BarcelonaSense l’alcaldia de Barcelona i amb la representació al Parlament en mínims històrics, els comuns sabien que en l’assemblea extraordinària que han celebrat aquest cap de setmana calia fer autocrítica. Amb una nova direcció i un full de ruta renovat, el partit es prepara ja per afrontar un nou cicle electoral en què té com a repte enfortir-se com a organització, intentar salvar-se del naufragi de Sumar després de la dimissió de Yolanda Díaz –que, a diferència del que va passar el 2021, no ha assistit a l’assemblea– i buscar nous lideratges arran de l’adeu d’Ada Colau. La recepta ideològica continua sent la mateixa: polítiques d’esquerres i ecologistes des d'un "catalanisme inclusiu" i que busquin estrènyer els llaços amb els moviments socials. Ara bé, tothom a l’organització admet que caldrà fer canvis estratègics per aconseguir que aquest discurs sedueixi nous votants i recuperi els que s'han quedat pel camí, especialment davant l’ascens del PSC com a força hegemònica a Catalunya.

Els mals resultats electorals a les municipals, les catalanes i les europees i la falta de debat intern en qüestions clau per a l’espai han generat cert malestar a les bases, com la direcció va comprovar de primera mà en les trobades per preparar el procés congressual i com s’ha constatat al llarg del cap de setmana, segons les fonts consultades. Especialment crítics han estat els dirigents territorials, que han estirat les orelles a l'executiva per tenir un discurs predominantment metropolità que s'ha construït d'esquena al món rural, segons ells mateixos lamenten.

En aquest escenari, la direcció de Catalunya en Comú ha aconseguit aprovar amb un 80% de suport la ponència política, però ha rebut el vot de càstig de les bases en l’informe de gestió, amb 216 a favor (46,25%), 169 en contra (36,19%) i 82 abstencions (17,56%) –la suma dels vots no favorables arriba al 53%–. És un resultat del qual la nova direcció, escollida en una llista única, haurà de prendre nota, atès que un 57% dels antics membres en continuen formant part.

Desafecció i "dèficits"

Un altre dels reptes de la nova executiva és donar resposta a la desafecció política aprofitant que no hi ha, per ara, noves cites electorals a la vista (aquest, almenys, és el desig que planava sobre l'assemblea tot i la incògnita del futur de la legislatura a l'Estat). "Hem de reconnectar amb la gent", ha dit Gemma Tarafa, nova coordinadora dels comuns al costat de Candela López, l'única que repeteix en el càrrec. L'objectiu, ha dit, és "aixecar el cap" cuidant l'organització, amb la vista posada en treure bons resultats a les eleccions municipals del 2027, i no només a Barcelona. "Els i les comuns serem un espai més fort organitzativament amb tots vosaltres i ho farem des de la proximitat a cada poble i ciutat de Catalunya", ha promès López.

En l’informe de gestió, consultat per l’ARA, la direcció sortint admet "dèficits polítics i organitzatius" que, no obstant, vincula a la "limitació de recursos" i a les contínues conteses electorals des del 2021, any de l'última assemblea ordinària. En el pla econòmic, assenyalen que cal explorar noves fórmules econòmiques per garantir la sostenibilitat del partit a llarg termini. Una de les solucions plantejades en l’assemblea és la possibilitat de fer obligatòries les quotes dels inscrits, qüestió que també ha generat debat intern. Tant aquesta via com alguns dels canvis organitzatius per reforçar el partit topen amb les reivindicacions a la llum de les quals van néixer els comuns com a alternativa als partits tradicionals, contra els quals es van alçar els indignats del 15-M.

El camí que han triat els comuns, però, és el d’enfortir l'organització per maximitzar els seus resultats i tornar a "enamorar" l’electorat erigint-se en força d’oposició a les elits, com va defensar la mateixa Colau dissabte. Catalunya en Comú ha passat de ser una confluència fundada el 2016 a ser un partit amb una idiosincràsia pròpia i una marca electoral que, a partir d'ara, serà oficialment la de Comuns. Tanmateix, l'encaix de les formacions que hi conflueixen no satisfà totes les famílies polítiques, i menys les que veuen que la influència de Barcelona en Comú dins de l’organització les ha relegat a rols secundaris en alguns òrgans. Militants d’Esquerra Unida han intentat introduir una esmena a la ponència per tal que es reconegui el paper de totes les organitzacions, no sols de Barcelona en Comú, però que ha quedat rebutjada.

L'ombra de Sumar

Reforçar el pes dels partits dins de Catalunya en Comú xoca amb el projecte de la direcció per aquesta nova etapa, però, sobretot, amb el fantasma de la crisi a Sumar. Ho ha admès públicament Josep Vendrell, un dels seus ideòlegs, que ha reconegut que les dinàmiques entre les forces que la conformen en l'àmbit estatal no han acabat de funcionar. De fet, l'ex mà dreta de Yolanda Díaz ha advertit que seria un error canviar l'estructura dels comuns, "l'espai més endreçat de tot l'Estat". Sumar no ha rebut ni tan sols el suport explícit en el discurs del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que n'és el portaveu estatal. Fonts dels comuns treuen ferro a l'absència de mencions a Sumar durant l'assemblea del cap de setmana i recalquen que el seu compromís amb un espai plurinacional d'esquerres a escala estatal, es digui com es digui, continua intacte.

López i Tarafa agafen ara les regnes d'una direcció que té com a objectiu treballar de manera més coral i descarregar de la feina organitzativa els líders que tenen un rol preponderant a les institucions, com Urtasun o la líder dels comuns al Parlament i excoordinadora, Jéssica Albiach. De fet, Albiach ha aprofitat la cloenda de l'assemblea per llançar un avís a navegants al PSC de cara a la negociació dels pressupostos: "Només tiraran endavant si hi ha un canvi d'època en les polítiques d'accés a l'habitatge. Que en prengui nota el senyor Salvador Illa". Tant ella com altres dirigents del partit s'han compromès també a treballar per frenar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, que ara es discuteix en una comissió tècnica pactada entre el PSC i Esquerra. "No som ni serem la crossa de ningú", ha afegit Tarafa, també regidora de BComú a Barcelona.