Els comuns s'acosten a l'Església a la recerca d'habitatge
El grup de Tarragona busca un acord de cessió de pisos amb l'arquebisbat, Adif, Defensa i el Port
BarcelonaL'accés a l'habitatge és ja la primera preocupació dels catalans. Tant el govern de Pedro Sánchez com el de Salvador Illa han copsat el malestar social que genera l'encariment dels lloguers i ja han anunciat mesures per intentar posar-hi remei. Però, des de l'oposició, hi ha qui busca fórmules per tractar d'ampliar el parc públic d'habitatge sense necessitat d'esperar la pila d'anys –entre tres i cinc– que passen entre que un pis es dibuixa sobre un pla i s'entreguen les claus als propietaris. I aquí és on els comuns, a Tarragona, han posat una nova proposta sobre la taula. Segons expliquen a l'ARA fonts de la formació, el regidor d'En Comú Podem Jordi Collado ho ha fet a través de quatre cartes que ha enviat a quatre destinataris diferents: l'arquebisbat de Tarragona, el Port de Tarragona, Adif i la Subdelegació de Defensa del govern central. Què tenen en comú? Tots quatre ens tenen immobles que podrien estar buits, i els comuns els plantegen un tracte: que els cedeixin per a ús social uns anys a canvi que el consistori els rehabiliti. I ja tenen una primera resposta. En aquest cas, de l'Església.
L'equip dels comuns a Tarragona s'ha reunit aquest dijous amb l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, per explorar aquesta via. Fonts de totes dues parts traslladen satisfacció per com ha anat la trobada. Els comuns no formen part del govern municipal, del PSC, però des de l'inici de mandat han posat la banya en les polítiques d'habitatge per resoldre una situació que qualifiquen de dramàtica: la ciutat registra 200 desnonaments a l'any i només a la Part Alta de Tarragona, té fins a un centenar de persones vivint al carrer. L'arquebisbat de Tarragona ja fa tasca social per atendre aquestes persones i d'altres en situació de necessitat (per exemple, amb un menjador social). "Hi ha hagut una sintonia claríssima amb la proposta", afegeixen fonts de l'arquebisbat.
Ara, però, caldrà aterrar la proposta, de la qual els comuns també han informat el govern municipal, que és qui hauria d'acabar-la signant. L'arquebisbat de Tarragona farà un inventari de quines propietats té en ús i quines no: alguns habitatges ja estan en mans de Càritas o ONG vinculades a l'Església que, per exemple, les posen a disposició de persones sense llar perquè s'hi puguin dutxar. Fonts de la institució expliquen que a Valls sí que tenen identificats immobles en mal estat que estan buits i que es podrien mobilitzar. Però caldria veure si també n'hi ha a la capital tarragonina.
Els que encara no han contestat són Adif, el Port de Tarragona i la Subdelegació de Defensa, que també tenen habitatges en desús o que es podrien rehabilitar a càrrec d'una partida de 9 milions d'euros als comptes municipals per compra, rehabilitació i construcció d'habitatge. Segons fonts dels comuns, els diners no serien un problema: "L'Ajuntament de Tarragona disposa de la capacitat pressupostària per rehabilitar aquests immobles, via romanent, i posar-los a disposició de les famílies més vulnerables", ha traslladat Collado a les cartes.
450 pisos a final de mandat
El dèficit de parc d'habitatge protegit a Tarragona s'explica perquè tot el que s'hi va construir durant els anys 2000 es va vendre. En els últims tres anys, els comuns han situat l'habitatge com a condició per donar suport a l'exalcalde d'ERC Pau Ricomà i l'actual alcalde del PSC, Rubén Viñuales, a canvi que el consistori impulsés un programa de compra d'habitatge per destinar-lo al lloguer: l'objectiu del consistori és arribar a final de mandat, el 2027, als 450 nous pisos socials. Segons les últimes dades oficials de la Generalitat, a Tarragona hi ha 2.531 pisos en règim de protecció oficial. Només 221 són de lloguer.
La possibilitat d'incorporar al parc públic habitatge provinent de l'Església i altres institucions de l'Estat a Tarragona servirà com a banc de proves per una via que el partit lila vol exportar al Parlament i al Congrés dels Diputats. Fonts dels comuns destaquen que l'Església és un gran tenidor que hauria de ser especialment receptiu a la proposta, a causa de la seva vocació de servei social, i confien poder-hi trobar una via de col·laboració. Al Parlament, i després de condicionar l'anterior legislatura a la fi del Hard Rock, els comuns han escollit fer de l'habitatge la seva bandera, tant en l'acord d'investidura amb Salvador Illa –la promesa dels 50.000 pisos és un acord signat pel PSC amb ERC i amb ells– com en les primeres negociacions amb els socialistes al Govern. La primera medalla se l'han penjat amb el règim sancionador de la llei de l'habitatge, tot i que ara hauran de pressionar l'executiu català perquè habiliti el cos d'un centenar d'inspectors que l'haurà d'aplicar perquè no sigui paper mullat.
