Els comuns i Podem aniran junts a les municipals a tot Catalunya
Volen evitar la competició que els va perjudicar als comicis del 2019
BarcelonaCatalunya en Comú i Podem Catalunya han fet un nou pas cap a una confluència, objectiu a futur de les dues formacions però que s'ha anat posposant per les tensions internes. Aquest dilluns al matí els portaveus de les dues formacions, Joan Mena (comuns) i Lucas Ferro (Podem), han anunciat que es presentaran junts a les eleccions municipals a tot Catalunya sota les sigles d'En Comú Podem, la mateixa fórmula que ja van utilitzar per presentar-se junts al Parlament de Catalunya. "La idea fonamental és evitar la competició electoral entre dues forces que són germanes", ha recalcat Mena. Amb tot, en algunes localitats es mantindran les denominacions que ja estan arrelades, com en el cas de Barcelona en Comú o el de Movem Tortosa, per exemple.
Després de les eleccions municipals del 2019, la principal lectura que van fer els dos partits és que presentar-se per separat en alguns municipis com Sabadell, Terrassa o Sant Cugat del Vallès els va perjudicar a les urnes. Segons dades dels comuns, el 2019 es van presentar 149 candidatures sota el paraigua dels comuns -amb Podem integrat d'alguna manera- i 44 de Podem, 28 de les quals competint amb una candidatura paral·lela dels comuns sense el partit lila i 16 en solitari. Des de llavors, les dues formacions buscaven la manera de presentar-se juntes malgrat les tensions internes. El mes de setembre passat els dos partits van acordar un pacte de no agressió –avançat per l'ARA– a les municipals, però el que s'anuncia aquest dilluns és un pas més, ja que implica presentar-se amb un mateix partit. El portaveu del partit lila, Lucas Ferro, ha recalcat que hi ha una "voluntat de permanència" darrere d'aquesta aposta: "Volem estendre a través d'En Comú Podem la fórmula que hi ha a Barcelona". Per tant, i tot i que de moment les estructures internes dels partits es mantenen per separat, des de les dues formacions no amaguen que la voluntat és aprofundir en la idea de la confluència.
L'anunci és en clau catalana, i independent per ara dels plans de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, de tirar endavant una plataforma unitària a les pròximes generals, un projecte que li està costant més del previst desencallar: ja ha posposat en diverses ocasions el procés d'escolta que havia d'iniciar –pas previ a construir la plataforma–, i el preacord al qual va arribar amb Podem, Esquerra Unida, Més País i tres formacions més d'esquerres per presentar-se a les eleccions andaluses del 19 de juny ha acabat amb tibantors i el partit lila fora de la coalició.
En els últims mesos hi havia hagut inquietud interna tant a Podem Catalunya com als comuns perquè la lentitud amb què avança el projecte de Díaz mantenia la preparació de les candidatures per a les municipals en espera. Finalment, els dos partits han tirat pel dret mentre no es concreti el projecte de la vicepresidenta. Mena ha recalcat que s'ha arribat a aquest acord "en clau catalana", tot i que "és evident" que tenen "aliances estratègiques amb forces germanes al conjunt de l'Estat". El portaveu s'ha mostrat confiat que viatgin a Catalunya per defensar aquestes candidatures tant Díaz com "molta gent que forma part de l'espai d'Unides Podem" i altres "forces estratègiques del conjunt de l'Estat".
Colau buscarà un tercer mandat
L'anunci arriba després que les bases de Barcelona En Comú validessin dissabte el mecanisme perquè Ada Colau pugui optar a l'alcaldia de Barcelona en un tercer mandat, cosa que requeria el codi ètic de la formació. Justament aquest mateix cap de setmana La Vanguardia va publicar que un dels espionatges del Centre d'Intel·ligència Espanyol (CNI) s'havia centrat en conèixer les negociacions per formar govern a l'Ajuntament de Barcelona després de la victòria del republicà Ernest Maragall. Mena ha valorat la notícia insistint en la "necessitat que el Congrés posi llum a aquesta situació fosca" a través d'una comissió d'investigació. Amb tot, la notícia ha tensionat les relacions entre els republicans i Colau, que va exigir una rectificació a Maragall per haver-la vinculat a l'espionatge del CNI. Maragall ha negat aquest matí a RAC1 haver dit que Colau "tingués res a veure" amb la qüestió: "Ni ho he dit ni ho penso".