Els comuns prioritzaran a la taula de diàleg les "conquestes" a curt termini per davant del referèndum

Albiach reivindica la negociació amb l'Estat com una oportunitat perquè "Catalunya lideri un nou pacte territorial"

BarcelonaA escassos dies de la celebració de la Diada i la reunió de la taula de diàleg, la líder d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha exposat les bases que marcaran el nou curs polític per a la formació en una conferència titulada "Catalunya, un futur per construir", un discurs en què s'ha refermat en l'aposta dels comuns de prioritzar les "conquestes" a curt termini en les negociacions amb l'Estat, deixant el referèndum en un segon pla.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Quina és la proposta per a la taula de diàleg? Guanyar noves conquestes per Catalunya, ara i aquí", ha dit la dirigent del partit, que ha considerat que aquests objectius concrets han de ser una "primera pedra" per a bastir un futur "republicà i plurinacional". Tot i deixar clar que la "proposta" dels comuns és un "referèndum pactat i acordat", Albiach ha dibuixat l'autodeterminació com un "horitzó" que, considera, "ha de servir per donar-nos força i anar a la taula de diàleg amb unes propostes molt concretes per començar a tenir conquestes des d'ara mateix". Aquesta ha sigut l'única referència a un referèndum que ha fet durant tota la xerrada. Així, ha tancat la porta a fer front comú amb el Govern de la Generalitat per exigir-lo davant dels seus socis del PSOE a la Moncloa, que s'hi neguen, com a mínim ara per ara.

Cargando
No hay anuncios

Els comuns, que aspiren a erigir-se en actor de consens entre les parts a la reunió entre governs, portaran a la taula una sèrie de propostes que consideren que estan a mig camí entre el punt de partida del PSOE i del Govern. Tal com ja van exposar en una carta dirigida al president de la Generalitat, Pere Aragonès, defensen la reforma del delicte de sedició, posar fi a la llei mordassa i fer passes cap a la descentralització del poder judicial, així com que es reconegui Catalunya com a nació i s'aprovi una llei del plurilingüisme que persegueix, entre altres coses, blindar la immersió i la unitat de la llengua catalana. En paral·lel, insten a treballar per millorar l'autogovern i per un creixement i blindatge del marc competencial, així com per la creació d'una Hisenda pròpia i solidària que inclogui el desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya, i reclamen que la ciutadania voti l'acord sorgit de la taula de diàleg.

Crítica als "adversaris del diàleg"

"La taula de diàleg ens dona una oportunitat perquè Catalunya torni a liderar un nou pacte territorial al conjunt de l'Estat", ha defensat Albiach, i ha recalcat: "Per primera vegada en una dècada tenim un govern a l'Estat que reconeix que som davant d'un conflicte polític". Fidel al rol de figura de consens que volen mantenir els comuns, ha llançat un dard als "adversaris del diàleg", que són, a parer seu, d'una banda, els que tenen "por de perdre privilegis i de deixar de ser els que estableixen les regles del joc" perquè "saben que qualsevol canvi a Catalunya és la porta d'entrada de les transformacions a Espanya". "Són aquells que s'han atrinxerat en les institucions", ha dit: "És el poder judicial, que fa més de 1.000 dies que intenta tallar de soca-rel qualsevol impuls democratitzador que pugui implicar canvis a tot l'Estat", i ho fan "amb la complicitat d'altres poders del règim i de la mà de la monarquia". D'altra banda, en una crítica velada a JxCat, ha carregat contra "aquells que estan molt acostumats a dir què és Catalunya i què vol dir ser català, i ara no estan disposats a deixar de fer-ho". Aquells que, segons Albiach, "intenten, dia rere dia, sortir de la via del diàleg i fer descarrilar qualsevol acord".

Cargando
No hay anuncios

L'acte, que s'ha celebrat a la Sala Oliva Artés del Museu d'Història de Barcelona, ha comptat amb la presència del ministre d'Universitats Manuel Castells, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i representants del grup d'En Comú Podem al Parlament i al Congrés, com David Cid, Gerardo Pisarello i Jaume Asens, entre altres figures de la formació. També hi han estat membres d'altres partits, com Alícia Romero (PSC), Oriol Lladó (ERC) i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.