Els comuns marquen els pressupostos com la prova de foc per a una coalició amb Salvador Illa

BarcelonaEls comuns es van presentar a les eleccions catalanes amb l’objectiu de formar part d’un govern d’esquerres. De fet, van mantenir aquesta posició fins poc després del 12-M, quan l’ajustat resultat de la majoria progressista al Parlament els van dur a assumir que forçar la maquinària en una negociació tan complicada podia fer-ho descarrilar tot. El PSC preferia governar en solitari, i Esquerra, en plena crisi interna, es debatia entre si investir o no un president no independentista a canvi d’un acord per un nou finançament singular. En aquest escenari, quan els negociadors socialistes van preguntar als dels comuns si aspiraven a fer una coalició, replicant l'entesa entre el PSOE i Sumar del govern espanyol, els de Jéssica Albiach els van traslladar que preferien acotar les converses a un acord d'investidura centrat en l'habitatge i deixar el debat sobre la seva possible entrada al Govern per a més endavant.

Ara, amb el consell executiu acabat de sortir del forn, els comuns mantenen la distància de seguretat: volen esperar a veure com respira i, sobretot, si el president, Salvador Illa, intenta algun acostament amb Junts. "Això faria curtcircuitar les relacions", avisen fonts dels comuns. Les primeres mesures del Govern amb la llei de barris i Rodalies "sonen bé", reconeixen, però reclamen veure quants diners hi inverteix la Generalitat abans de donar-les per bones. La prova de foc per a la relació amb el PSC en aquest inici de legislatura serà el projecte de pressupostos del nou Govern. "Serà el primer moment per veure si compleixen", diu a l’ARA un dirigent del partit.

Si l’executiu vol aprovar els comptes del 2025 dins el termini i en la forma escaient, hauria d’obrir la ronda de contactes amb els grups ja aquesta tardor. De moment, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, té l’encàrrec de presentar en el pròxim consell executiu, el 27 d’agost, un informe amb les perspectives sobre els comptes públics, que els socialistes buscaran aprovar prioritàriament amb Esquerra i els comuns. La negociació dels pressupostos posarà a prova una aliança que va funcionar en la investidura, en part per l'amenaça de repetició electoral, però que podria trontollar si Esquerra posa contra les cordes el Govern de Salvador Illa (per exemple, per exigir compliments pendents, tant d'investidura com amb el PSOE, a Madrid). Aquest punt "d’inflexió", reconeixen des dels comuns, serà clau en el debat intern sobre si demanen (i quan) entrar al Govern, que ara només té el suport assegurat de 42 diputats —amb els sis dels comuns, però, continuaria necessitant els 20 d'Esquerra per arribar a la majoria absoluta—. Ara bé, aquest debat el podria pilotar una direcció diferent de l'actual, perquè els comuns celebraran al novembre una assemblea per renovar lideratges i repensar el seu projecte després dels mals resultats a les eleccions catalanes i les europees, en què Podem els va passar per davant.

Noms que generen recels

Salvador Illa ha incorporat al seu executiu noms que transcendeixen les sigles del PSC: des d’exconsellers de CiU fins a dos excàrrecs del govern de Pere Aragonès. En canvi, no hi ha noms lligats al PSUC, a ICV —que va formar part del tripartit— o a Catalunya en Comú. Lluny de veure-ho com una declaració d'hostilitat, els comuns ho interpreten com un gest de respecte cap al seu espai i una mostra que Salvador Illa no intentarà fer-los l'abraçada de l'os en l'intent de tenir un executiu el màxim de transversal possible. Tot i això, en una entrevista a Efe, el portaveu David Cid ha lamentat que el Govern d'Illa és "més conservador" del que voldrien i ha avisat que seguiran de prop els moviments dels consellers que els generen més recels: el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la consellera de Salut, Olga Pané, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

El departament de Treball és sensible per als comuns —és la carpeta estrella de Sumar a escala estatal, amb Yolanda Díaz com a titular—, però el seu neguit amb Sàmper és menor perquè, segons recalquen fonts del partit, el seu secretari general serà el fins ara diputat socialista Pol Gibert. Qui de veritat els preocupa és la consellera Pané, perquè la conselleria de Salut té "competències exclusives" sobre la matèria a Catalunya i l'ara consellera s'ha mostrat partidària de mesures contra les quals els comuns han fet campanya obertament, com per exemple prescindir dels pediatres als CAP. "Estarem vigilants", subratllen.