Els comuns ja no es diuen Sumar

BarcelonaEn el part de Sumar, ara fa un any, els comuns van assumir el rol de llevadora: van impulsar el lideratge de Yolanda Díaz i el van defensar per tots els mitjans davant dels atacs de Podem; van formar part de la direcció provisional que va conduir el partit cap a la seva assemblea fundacional, i van aconseguir situar el seu ministre, Ernest Urtasun, com a portaveu de la formació. Però els mals resultats a les autonòmiques i les europees han abocat Sumar a haver de replantejar-se el rumb, una feina que haurà de fer la coordinadora que n'ha agafat les regnes arran de la dimissió de Yolanda Díaz com a líder de la formació. Allà ja no hi ha cap representant dels comuns, que han prescindit de la paraula Sumar en el nom del grup parlamentari a la cambra catalana tot i haver concorregut sota aquesta marca. És la fi de l’idil·li entre les dues formacions?

En públic, els comuns no han volgut fer sang i s'han limitat a donar per bona la decisió de Díaz de plegar, avalant que continuï al capdavant del ministeri de Treball. Ara bé, fonts de l'executiva consultades per l'ARA admeten que és el moment de "reflexionar" amb tots els partits que en formen part (alguns, com Esquerra Unida i Més Madrid, crítics amb la seva estratègia) per analitzar què no ha funcionat i assegurar la supervivència d’un espai "de referència" per a les esquerres plurinacionals a escala estatal. Aquestes fonts neguen que les relacions s'hagin refredat, però, davant d'un Sumar en crisi, sí que reivindiquen la seva autonomia com a "espai sobirà català" amb un passat molt anterior a Díaz.

De fet, tot i ser portaveu de Sumar, no és Urtasun qui porta les relacions entre els dos espais. Aquesta és una carpeta en mans de les tres coordinadores generals del partit: Candela López, Ada Colau i Jéssica Albiach. L'altre gran aliat dels comuns dins de Sumar, Josep Vendrell, també ha perdut pes orgànic dins del partit: n'era coordinador executiu i, des de l'assemblea de l'abril, és secretari del model territorial i plurinacionalitat.

Punt final?

Ara bé, dins dels comuns també hi ha alguna veu que considera que, sense Díaz, cal posar "punt final" a Sumar i anar cap a un front d’esquerres entre partits liderat pels que siguin d’abast estatal; d’altres, més optimistes, són partidaris que transiti cap a una lògica "federal" que, segons admeten, no ha acabat de tenir fins ara. "Probablement s'ha anat massa ràpid", reconeix un dirigent dels comuns. És una de les qüestions que caldrà abordar en la taula de partits convocada per Sumar per analitzar el seu futur. D’entrada, això suposaria que Sumar renunciés a controlar el 70% de la direcció i deixar només un 30% en mans de les formacions que la integren, tal com va plantejar inicialment.

Així i tot, el projecte de reunificació de l’espai a l’esquerra del PSOE topa amb la posició de Podem, que s’oposa frontalment a tornar a Sumar després d’uns resultats a les europees que han esperonat el partit lila –sobretot a Catalunya, on van fer el sorpasso als comuns–. Podrien reconsiderar aquesta posició? Per ara, aquesta possibilitat no està sobre la taula. "Nosaltres estem completament enfocats en el nostre enfortiment com a organització", asseguren a l’ARA fonts de Podem, que confirmen que a Catalunya no hi ha contactes amb els comuns per reconstruir ponts.

Mentrestant, a Catalunya En Comú han engegat el seu propi procés intern per analitzar què ha fallat per haver obtingut mals resultats a les catalanes i a les europees. Aquest procés culminarà amb una assemblea al novembre en què es discutirà quina relació han de mantenir amb Sumar i Podem i si renovaran els òrgans de direcció, amb la incògnita de si les tres coordinadores repetiran o, fins i tot, si un quart nom es podria afegir al de les tres actuals coordinadores generals.