Els comuns independentistes, a la reserva

BarcelonaEntre un 30% i un 40% dels votants i militants dels comuns es declaren independentistes segons els últims sondejos. Tot i aquest percentatge elevat, el sector més sobiranista de Catalunya en Comú (CatComú) es fa sentir poc públicament a causa de la diversitat ideològica de la confluència liderada per Ada Colau i Xavier Domènech. “Si es pronunciés per la independència, CatComú i també ICV es trencarien perquè hi ha molta gent en contra”, afirma Martí Caussa, membre de Barcelona en Comú del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta pluralitat d’opinions explica que la coordinadora nacional de la formació apostés fa una setmana per una solució salomònica: participar en el referèndum, però no considerar-lo vinculant sense fer, de moment, campanya de mobilització.

Un 25% dels membres de la coordinadora nacional, però, van secundar la proposta de fer campanya pel referèndum i entendre’l com a vinculant. Caussa sospita que la retirada del text més dur amb el Procés, que defensava rebutjar la votació, avalat per dirigents de tots els corrents i també de la cúpula d’ICV, es va fer perquè la proposta de la direcció “sumés més suports enfront del text que advocava per cridar a les urnes”. El sector més sobiranista de la coalició denuncia que entre els votants i a la coordinadora hi ha més pluralitat que a l’executiva, on dels 33 membres es poden comptar amb els dits d’una mà els independentistes. “El document de la direcció hauria sigut un altre si a l’executiva hi hagués un 35% o un 40% de membres favorables a anar a votar”, anota l'exregidor d'ICV a Els Pallaresos (El Tarragonès) Carles Vidaller, que va defensar l’esmena independentista a l’assemblea fundacional dels comuns. Vidaller reclama “una consulta interna per comptabilitzar els independentistes i així aconseguir una proporcionalitat a la direcció”.

Cap pronunciament pel sí

El joc d’equilibris de la confluència fa que els comuns independentistes posin l’accent en la necessitat de cridar a les urnes més que demanar el sí a la votació: “L’objectiu ara és fomentar la participació”, deixa clar Caussa, que s’aferra a la promesa de la direcció que els adherits hi tindran l’última paraula. Prova d’això és que cap dirigent independentista dels comuns ha anunciat encara que votarà que sí. Ni tan sols el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, que en una entrevista aquesta setmana a El Crític va afirmar: “El sentit del vot em sembla secundari, sincerament. El que està en joc no és la independència, sinó la sobirania i la democràcia”. Colau i Domènech, que van votar sí-sí al 9-N, només han mostrat la seva “predisposició a votar” l’1-O sense mullar-se. Tampoc el dirigent d’EUiA, David Companyon, ha anunciat què votarà, tot i ser independentista. El corrent sobiranista d’ICV, Compromís per la Independència, també es manté callat. “No tenim res més a dir i a afegir de moment”, s’ha limitat a comentar la portaveu del grup, Laura Massana, a preguntes de l’ARA. La senadora d’En Comú Podem i membre d’aquest corrent, Sara Vilà, atribueix el silenci a la “prudència” i subratlla que a ICV “hi ha consens tot i la pluralitat d’opinions”.

Vilà justifica la bel·ligerància de l’ecosocialista Joan Coscubiela amb el referèndum a la seva “marca personal que fa que s’expressi així”. Jordi Altarriba, militant històric de base d’aquest corrent, no amaga, però, la incomoditat: “Ara ens sentim menys còmodes, fins ara el sector més contrari al referèndum podia fugir d’estudi”, però amb la proximitat de l’1-O “s’envalenteix defensant les seves posicions de manera més contundent”. Altarriba assenyala que “el sector independentista ha adoptat una posició contemporitzadora, sense presentar batalla, d’arribar a l’1-O amb la porta oberta, amb un treball intern de pressió en positiu”. Més crític es mostra Josep Maria López Llaví, històric del corrent independentista d’ICV, que anuncia a l’ARA que va deixar de militar-hi al novembre: “La gent independentista que hi queda calla perquè l’actitud de molts dirigents d’ICV contra el referèndum és visceral, no els treus de l’esquema que el Procés és de Convergència”. López Llaví afirma que “la direcció d’ICV ha sigut la més contrària a participar en l’1-0, la posició d’EUiA és molt més oberta”.

Campanya pel 9-N

La coordinadora nacional d’ICV,Marta Ribas, ho nega: “Els independentistes participen en els debats interns i entre tots ens posem d’acord”. La seva antecessora en el càrrec, Dolors Camats, revela que per al 9-N “des de la direcció d’ICV mai va sortir cap proposta en contra del referèndum, hi havia visions diferents i més o menys entusiasme, però mai rebuig”. A diferència d’ara, ICV i EUiA van impulsar de cara al 9-N la campanya “Votar és la solució”. Camats minimitza les diferències: “Vam presentar la campanya just quan se signava el decret de convocatòria, no quatre mesos abans i en un marc de negociació i diàleg constant que ara no hi és”. Els comuns independentistes segueixen esperant que la direcció cridi a les urnes l’1-O.

Un sector de CatComú demana no participar en l’1-O

Més de 200 militants de CatComú van fer públic ahir un manifest en què expressen el seu rebuig al referèndum. Amb el títol L’1-O no hi anirem, integrants de la coordinadora i altres membres del partit consideren que no és “democràtic i efectiu” i que “degrada” l’instrument del referèndum. Noms com el de l’exdirigent d’ICV Joan Boada, el secretari general de Podem a Barcelona i membre de la coordinadora dels comuns, Marc Bertomeu, i la històrica diputada ecosocialista Eulàlia Vintró destaquen la “manca de garanties, reconeixement internacional i legitimitat”, i per això asseguren que no és la consulta que reivindiquen “tres quartes parts dels catalans”. Es tracta de la proposta que aquest sector va retirar del debat de la coordinadora el 8 de juliol, quan es va decidir que CatComú no consideraria vinculant l’1-O ni faria una crida a la participació, però l’entendria com una “mobilització legítima”.