Comuns i Govern acorden eliminar l'impost sobre la compra d'habitatges per a cooperatives sense ànim de lucre

BarcelonaPugen els impostos als grans tenidors i baixen per als cooperativistes del sector agrícola i de l'habitatge. Aquest és l'acord sobre la taula del Govern i Comuns en el tram final de les negociacions sobre el decret llei que incrementarà la taxa turística i l'impost de transmissions patrimonials als grans tenidors. El gran gruix de les mesures es va anunciar ara fa tres setmanes, i al llarg de l'última s'han anat tancant els últims serrells. Segons ha pogut saber l'ARA, l'executiu català i els comuns han acordat una bonificació del 100% de l'impost de transmissions patrimonials per a les cooperatives d'habitatge sense ànim de lucre. És a dir: si adquireixen un solar o un edifici no hauran de pagar aquest tribut, que, segons les últimes modificacions acordades, és d'entre el 10% i el 13% del valor de l'immoble. Fonts del grup de Jéssica Albiach asseguren que l'acord ja està tancat, un extrem que no confirma la conselleria d'Economia.

Com es viu en un habitatge cooperatiu?

Encara hi haurà un altre benefici fiscal per als cooperativistes dels sectors agrícola i d'habitatge (exclosos els dedicats a estades de curta durada o pisos turístics): es podran deduir en l'IRPF un 20% de les aportacions de capital que hagin fet a les cooperatives, amb un màxim de 3.000 euros anuals. En la negociació, Comuns va plantejar que aquest benefici fiscal s'apliqués a tots els cooperativistes, però, segons les fonts consultades, el Govern va argumentar que la figura del decret llei, pensada només per actuar en casos d'urgència i necessitat malgrat haver-se convertit en recurs legislatiu habitual, no permetia introduir una deducció que no fos quirúrgica. Tant aquests beneficis com la resta de mesures del decret llei, pensat per penalitzar l'especulació amb l'habitatge, hauran de passar pel Parlament. L'executiu català no concreta encara quan el durà al consell executiu, a l'espera de lligar també el suport d'ERC.

L'anunci d'aquest decret llei fiscal amb els comuns va provocar el primer xoc entre el Govern i la patronal, que va retreure a la conselleria d'Economia no haver-ho consultat amb els promotors immobiliaris. "Són modificacions que van enfocades a prioritzar l'ús de l'habitatge per viure i també augmentar la fiscalitat a aquells que més tenen i poden contribuir més a la bossa comuna", va anunciar la consellera d'Economia, Alícia Romero. Des de Comuns, la seva líder al Parlament, Jéssica Albiach, va assegurar que el pacte posava la fiscalitat al servei del dret a l'habitatge: "Primer, perquè especular surti car. Segon, per protegir els veïns de la pirateria immobiliària que està jugant amb casa nostra com si fossin accions de la borsa". El paquet final inclourà, doncs, tant bastons (per als grans tenidors) com pastanagues (per a les cooperatives d'habitatge).

Una reivindicació del sector

La idea d'introduir beneficis fiscals per a les cooperatives d'habitatge és una vella reivindicació d'aquest sector. La federació de cooperatives catalanes es queixava d'haver de pagar el mateix que els promotors immobiliaris quan adquirien un edifici, malgrat ser una compra dedicada a facilitar l'accés a l'habitatge evitant l'especulació. Les cooperatives d'habitatge en règim de cessió d'ús, per exemple, funcionen de manera similar a un lloguer assequible: la diferència és que el preu que es paga és el just per cobrir les despeses i, a més, l'inquilí s'hi pot estar per temps indefinit. Entre les comunitats ja en marxa i les que estan en construcció, actualment hi ha 1.200 habitatges cooperatius en cessió d'ús a Catalunya. És un model que encara es troba en estat "incipient", segons fonts del sector consultades per l'ARA, però que a escala internacional està prenent força en territoris com el Quebec, l'Uruguai o els països nòrdics. En països com Alemanya, Dinamarca i Suïssa, l'habitatge cooperatiu suposa un 10% del parc total.