Els comuns empenyen cap a un canvi d’aliances
El partit d'Ada Colau aspira a traslladar la correlació de forces del primer govern de coalició a l'Estat a la Generalitat
BarcelonaSi hi ha un partit que espera amb ganes un avançament electoral a Catalunya, és el d’Ada Colau. L’objectiu? Traslladar la correlació de forces que ha portat al primer govern de coalició a l’Estat a la Generalitat. “La nova etapa política de diàleg, desjudicialització i polítiques socials avançades i progressistes s’ha de reflectir en totes les administracions”, deia dijous en una entrevista a la Cadena SER la líder de Catalunya en Comú i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De fet, els comuns no se n’amaguen i des de fa dies han començat una campanya per començar a pressionar ERC i el PSC de cara a uns nous comicis a Catalunya.
Malgrat que el grup que lidera Jéssica Albiach al Parlament continua negociant els pressupostos de la Generalitat amb la conselleria d’Economia, dirigents del partit han admès públicament en diverses ocasions que això no els lliga a l’executiu i han demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqui eleccions. Uns comicis que els comuns volen fer servir com una oportunitat per obrir una “nova etapa” -com s’encarreguen de remarcar a través de les xarxes socials- a Catalunya i rendibilitzar d’alguna manera el pacte de coalició a l’Estat perquè es tradueixi en un canvi d’aliances en el govern de la Generalitat.
“L’etapa de solucions i diàleg s’ha de traslladar a Catalunya”, afirmen des de la direcció de la formació. De fet, admeten que el pacte estatal amb el PSOE els ha anat com l’anell al dit per tirar endavant el full de ruta que van aprovar en el consell nacional del setembre. En el document que van validar es comprometien a treballar per acabar amb el “processisme” i per impulsar un govern que tingués un caràcter “marcadament d’esquerres, republicà, ecologista i feminista”, cosa que es traduïa, segons fonts consultades, en un pacte entre les forces d’esquerres catalanes, que en les seves previsions incloïa ERC i el PSC. Tot i que fonts dels comuns asseguren compartir molts aspectes en el camp social amb la CUP, la unilateralitat que els anticapitalistes defensen en l’àmbit nacional creuen que fa impossible arribar a un acord amb ells.
Els comuns volen que la disjuntiva de la política catalana passi a situar-se entre “el bloqueig i el diàleg”. En aquest sentit, Catalunya en Comú pretén aprofitar les “confiances compartides” que asseguren haver generat amb els republicans en la negociació dels pressupostos i també en les reunions que han mantingut per tancar el pacte de govern a l’Estat, per pressionar ERC perquè trenqui amb JxCat. De fet, consideren que és precisament la mala relació entre els dos socis de govern el que acabarà precipitant un avançament electoral.
La posició d’ERC i el PSC
Ara bé, l’únic membre d’ERC que s’ha mostrat obertament a favor d’un pacte amb els comuns ha sigut l’exdiputat al Congrés Joan Tardà. Així, tot i que en cercles privats dirigents del partit reconeixen que voldrien que la relació amb els comuns i fins i tot amb el PSC fos més estreta -alguns fins i tot plantegen la possibilitat de trencar amb JxCat-, la gran majoria reconeix que l’objectiu de l’autodeterminació encara els lliga a curt termini al partit de Puigdemont. Els comuns, però, admeten que és amb ERC amb qui podrien tenir “més possibilitats” per formar un govern. De tota manera, reconeixen que l’aritmètica parlamentària faria necessari el suport d’una altra formació. I per això tenen els ulls posats en el PSC.
En el supòsit que republicans i socialistes no volguessin compartir un govern junts, fonts de la direcció dels comuns defensen que el suport dels socialistes fos extern a l’executiu i que, per tant, es repetís el pacte de govern a l’Estat però amb un intercanvi de cadires. Dins del PSC hi ha dirigents que veuen factible arribar a acords puntuals si els republicans continuen lluny de la via unilateral i a prop del pragmatisme. Així, veuen amb bons ulls un suport més o menys estable a un govern d’ERC amb els comuns, informa Marc Toro.
Sigui com sigui, el que és segur és que mentre Quim Torra no convoqui eleccions aquest escenari encara haurà d’esperar.