Els comuns després d'Ada Colau

BarcelonaEl que els comuns són avui no s’explica sense Ada Colau. Aquesta és una afirmació en què coincideixen tant els defensors com els detractors de l’exalcaldessa, que deixarà la direcció de Catalunya en Comú i l'Ajuntament de Barcelona aquesta tardor. Colau va ser qui va donar sentit al projecte des de bon començament i qui l'ha liderat durant els últims deu anys, vuit dels quals des de l'alcaldia. Colau ha sobreviscut a totes les renovacions de la coordinació i també a les tensions entre el seu entorn i Pablo Iglesias, un enfrontament que ja anticipava l'escissió entre els comuns i Podem abans de la irrupció de Sumar en el tauler polític. Ara Colau es retira de la primera línia almenys temporalment per centrar-se en la seva agenda internacional. "És bo que hi hagi relleu en els càrrecs", ha dit recentment en una entrevista a Crític. El seu comiat obre el meló de la renovació de lideratge als comuns després dels mals resultats electorals que els van dur a avançar la seva assemblea al novembre.

"Entenc perfectament que marxi", diu una veu de l'executiva dels comuns, que destaca que, encara que Colau plegui, continuarà sent un "referent" per a l’espai i no se’n desvincularà. Diverses fonts consultades per l’ARA asseguren que la decisió de Colau no els sorprèn, especialment després del seu últim mandat a l’Ajuntament i de la negativa del PSC i d'Esquerra a governar amb els comuns al consistori, i admeten que ara l’espai haurà de forjar noves primeres espases dins de les seves files. Les podrien anar a buscar entre les cares visibles que representen els comuns a les institucions: al Congrés, amb la portaveu Aina Vidal, o a l’Ajuntament de Barcelona, on Janet Sanz rellevarà l’exalcaldessa al capdavant del grup municipal. Una altra de les figures amb més projecció és el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, però fonts del seu entorn subratllen que està totalment centrat en el ministeri i que, per tant, no entraria en les quinieles. Tots tres, per cert, tenen un origen comú: Iniciativa per Catalunya.

10 anys de Barcelona en Comú

L'adeu de Colau de l'Ajuntament coincideix amb la celebració dels 10 anys de Barcelona en Comú, el partit que va fundar i que va ser la llavor de Catalunya en Comú. L'acte per commemorar-ne l'aniversari ha reunit aquest dissabte el passat, el present i el futur dels comuns en una jornada festiva a la Nau Bostik de la capital catalana. "Això no és un comiat: és una celebració!", ha dit Colau, en una sala amb unes 500 persones, plena de gom a gom, on ha estat rebuda amb una ovació i crits d'"alcaldessa".

Després de repassar com el partit va començar a caminar de la mà dels moviments socials i de les sigles de l'esquerra alternativa, Colau ha reivindicat la voluntat de "confluir" de Barcelona en Comú, i també ha recordat el paper que hi va tenir Podem. "Però per fer què? També aquí vam ser agosarades i vam dir: confluïm per guanyar, no venim a ser testimonials". Colau ho ha aprofitat per defensar les mesures insígnia del seu govern, que, segons ha dit, van rebre moltes crítiques en el seu moment i que després s'han deixat de qüestionar per sostenir un nou paradigma de polítiques d'habitatge o drets socials. S'ha referit a les superilles, a l'ofensiva contra els pisos turístics o al trànsit i els habitatges preconstruïts en contenidors: "Se'n van riure a la nostra cara, ens van dir que érem uns cutres. I els que se'n reien, com l'alcalde i l'equip de govern, ara van a inaugurar-los", ha dit. L'arribada a l'alcaldia, però, també va comportar haver de viure amb moltes contradiccions respecte a la revolució que havien plantejat durant la gènesi del projecte.

En les seves últimes intervencions, Colau no ha tancat la porta a tornar-se a presentar a l'alcaldia el 2027, malgrat que el codi ètic de Barcelona en Comú fixa en tres com a màxim els mandats dels seus càrrecs. Aquesta limitació podria canviar si així ho decideix el congrés del partit municipalista convocat per a l'estiu vinent. Colau no hi ha fet cap menció aquest dissabte, però sí que s'ha mostrat convençuda que Barcelona en Comú podria "tornar a guanyar" el 2027.

Les famílies dels comuns

La renovació de la direcció de Catalunya en Comú es produirà en el marc d'una assemblea en què, més enllà d’actualitzar el seu projecte polític, els comuns abordaran canvis orgànics per resoldre un dels seus grans reptes pendents: aconseguir implantar-se més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, l'única província en la qual van aconseguir representació a les eleccions del 12 de maig. Les altres dues coordinadores dels comuns –la diputada al Parlament i exdirigent de Podem Jéssica Albiach i la regidora i diputada al Congrés Candela López– encara no han comunicat al partit si volen continuar en el càrrec –aquest debat s’obrirà a l’octubre, a partir del dia 5, segons diverses fonts–. La coordinació nacional la tria la militància de Catalunya en Comú: pot tenir entre dos i quatre membres i un 50% han de ser dones, segons els estatuts.

En aquest fòrum també s'ha de debatre la relació amb les altres forces d'esquerres del tauler polític, en un moment en què el trencament amb Podem amenaça l'aliança entre les dues formacions a escala municipal, a Catalunya, l'únic lloc on encara es manté. També caldrà veure si algun sector més favorable a les aliances amb Podem –per exemple, Esquerra Unida– guanya pes en la nova executiva dels comuns, en què en els últims anys han anat agafant protagonisme dirigents provinents de l'antiga ICV. Malgrat les seves friccions amb el partit lila, Colau s'ha acomiadat avui posant deures a les esquerres per refer la unitat (de Podem a Compromís, passant per Més Madrid) i fer front junts a l'extrema dreta: "Hem de refer els ponts".