Els ‘comuns’ no deixen clar què votarien en un referèndum

BarcelonaEl nou subjecte polític que les formacions d’esquerra estan preparant ja té un manifest fundacional. En el text, que es presentarà formalment en els pròxims dies, es fa una defensa aferrissada de la “sobirania de Catalunya” i s’obre la porta a la possibilitat que els ciutadans “puguin decidir sobre el seu model d’organització social, energètic i econòmic”, segons va explicar ahir el mateix Xavier Domènech, diputat d’En Comú Podem al Congrés i artífex del nou partit, que ha de fusionar ICV, Barcelona en Comú, Podem, EUiA i Equo.

El manifest, avançat ahir per El Periódico, defensa el referèndum d’autodeterminació, com sempre s’ha fet des de l’espai dels comuns, però no explica quin serà el posicionament del nou partit si s’acaba celebrant la consulta. A preguntes dels periodistes, Domènech va apostar ahir per una consulta acordada i “efectivament efectiva” que no sigui “un nou 9-N”, però no va explicar quin és el pla B si l’Estat no autoritza el referèndum. Domènech sí que va reconèixer que “és evident que amb un govern del PP” no s’autoritzarà cap consulta i va apuntar que cal “un govern alternatiu”.

El portaveu de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) al Parlament, Lluís Rabell, també va evitar avançar quin seria el posicionament de la formació en un hipotètic referèndum durant un dinar a la Cambra de Comerç. Responent a les preguntes de periodistes i empresaris, Rabell va dir que era prematur avançar el seu posicionament: “Depèn de la pregunta que es plantegi. El referèndum podria referir-se a la possibilitat de reformar la Constitució reconeixent el dret de comunitats històriques a escollir el seu camí. En aquest cas votaríem que sí”, va dir. En el cas que es plantegés “una pregunta binària”, Rabell va pronosticar que el govern espanyol hauria de fer oferiments per millorar l’autogovern de Catalunya. “Nosaltres hauríem de modular la nostra resposta en funció de les propostes”, va dir. Rabell també va pronosticar que “tard o d’hora s’haurà de celebrar el referèndum”.

Tant Domènech com Rabell van criticar les detencions dels independentistes que van cremar fotos del rei el passat Onze de Setembre. Domènech va assegurar que “aquestes detencions inhabiliten la política del diàleg” que el PP està defensant aquests dies.

La cimera pel dret a decidir

“Sempre esquiven la pregunta. ¿Volen que Catalunya sigui un estat sobirà o no?”, aquesta és la pregunta que va fer el portaveu republicà, Sergi Sabrià, en la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció del partit. “Ens agradaria que la reflexió la tinguessin clara, perquè mentre no la tinguin clara el que fan és avalar l’ statu quo ”, va afegir. Sabrià també va dir que confiava que els comuns se sumarien a la cimera amb les entitats i partits que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Rabell va lamentar que encara no han rebut cap invitació per assistir a la cimera i va afegir: “Si ens conviden, el més probable és que hi assistim. Però anunciem que en les dinàmiques unilaterals i de confrontació no ens hi trobaran. Sí que ens trobaran en la creació de majories pel dret a decidir”. Domènech va confirmar que ell tampoc ha rebut encara la invitació.

Procés participatiu i Constitució al març

El manifest dels comuns s’ha elaborat amb l’ajuda d’unes 80 persones. Alguns d’ells són noms coneguts de l’esquerra com Vicenç Navarro o Joan Subirats. També hi ha altres persones no tan conegudes que formen part dels moviments socials. Tots ells, segons Domènech, tenen representació de tot el territori. El pròxim pas després de la presentació oficial del manifest serà l’inici dels debats que permetran discutir el programa des de diferents espais de participació. Al març hi ha prevista la convenció fundacional.