NOVA FORMACIÓ
Política22/01/2017

Els 'comuns' completen l'embrió ideològic del nou partit

La confluència tanca avui la ponència que defineix els seus principis

Maiol Roger
i Maiol Roger

BarcelonaL’1 d’abril és la data marcada al calendari dels comuns per al naixement del nou partit que ha d’unir en una sola força Barcelona en Comú, EUiA, Iniciativa, Podem i Equo. La formació, que es defineix com a “catalanista, d’esquerres i amb ambició de govern”, farà un pas més avui amb l’aprovació de les sis ponències que suposen el seu embrió ideològic. El text, avançat per Nació Digital, està subjecte a canvis, però a grans trets -es tracta d’una declaració de principis, sense concrecions- marca on s’ubica el partit.

Model territorial

Processos constituents a Catalunya i Espanya

Cargando
No hay anuncios

El document defineix Catalunya com una “república social, democràtica, i ambientalment justa” que ha de tendir a “una relació fraternal amb la resta de pobles de la Península”, feta a base de “construir sobiranies”. Tal com han defensat fins ara els actors de la confluència, aposten per “processos constituents que es reforcin conjuntament a Catalunya i Espanya”. El procés al Principat, afirmen, l’ha de liderar “una majoria social alternativa configurada per les classes populars”.

Economia i fiscalitat

Mercat i rendes regulades per evitar desigualtats

Cargando
No hay anuncios

El document ho deixa clar des del principi. La política “en comú” significa “intervenir sobre el mercat a través de la regulació social i ambiental”. Com es concreta? Els comuns aposten per “regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobis i portes giratòries, abusin del seu poder”. Una de les propostes és que no hi hagi “grans bancs”, i en altres casos es vol aconseguir limitar l’impacte privat amb gestió pública. “Cal reconstruir un sector econòmic públic potent, basat en àmbits estratègics com la banca, l’energia, la gestió de l’aigua, les grans xarxes de transport i comunicacions, el control i garantia de la seguretat o la cura i l’atenció a les persones”.

Impostos

Una fiscalitat "enèrgica" per a uns drets socials universals

Cargando
No hay anuncios

La fiscalitat és una de les potes clau per assegurar el model econòmic dels comuns. “A Catalunya existeixen els recursos i la riquesa suficients per satisfer els drets socials amb caràcter universal”, sostenen, i això implica, segons el text, que el Govern tingui una “forta capacitat redistributiva” i implanti una “fiscalitat enèrgica contra tota forma d’especulació”. Entre altres mesures, proposen impostos al capital i als béns de luxe improductius (un tema a debat ara mateix al Paralment). Sobre la renda, no només aposten per augmentar els impostos a les més altes, sinó regular el mercat per reduir les desigualtats salarials.

Energia

Recursos 100% renovables amb la col·laboració ciutadana

Cargando
No hay anuncios

La proposta energètica dels comuns demana apostar per un model exclusivament renovable. “És tècnicament possible i econòmicament viable”, sosté el document. Això sí, necessita l’aportació individual. “La ciutadania pot dotar-se de captadors a casa seva o invertir petits estalvis en equipament col·lectius”, assegura la proposta.

Habitatge

Control dels preus i contenció en la construcció

Cargando
No hay anuncios

Seguint la demanda del referent del partit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els comuns aposten per regular el preu dels lloguers des de les administracions locals. Denuncien que hi ha barris on “el turisme i la inversió estrangera” han provocat la marxa dels veïns, i per frenar-ho defensen “un control públic sobre el sector immobiliari” que passi per limitar els preus i contenir l’ocupació del sòl.

Conciliació

Treballar menys i tenir "una vida social adequada"

Cargando
No hay anuncios

Els comuns creuen que la conciliació passa per repartir el treball i estar menys hores a la feina per tenir una “vida social adequada”. Entre altres canvis per als ciutadans, el partit demana “fugir de la lògica ordenada i caduca de formar-se, produir i retirar-se” per tendir a un “cicle de vida autogestionat”.