Política14/07/2021

Els comuns aspiren a ser la via de consens en la taula de diàleg

Defugen el paper d’àrbitre en la negociació, tot i admetre que hauran d’ajudar a acostar posicions

BarcelonaLa taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa es reprendrà al setembre i en les pròximes setmanes els dos governs hauran de posar fil a l’agulla per començar a perfilar les propostes que portaran a aquest fòrum de debat. Les dues reivindicacions que el Govern pretén defensar-hi són l’autodeterminació i l’amnistia, mentre que l’executiu espanyol encara no ha fet pública la seva proposta concreta, que hauria de ser consensuada entre el PSOE i Unides Podem. Però els que sí que ha començat a deixar veure les seves intencions són els comuns. El partit ha detallat en els últims dies tot un seguit de propostes que presenten com les més “realistes” per posar el comptador a zero i començar a resoldre el conflicte.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Entre aquesta bateria de mesures no hi figura el referèndum d’autodeterminació, tot i que des de l’espai mantenen que continuen apostant-hi sense matisos. Creuen, però, que ara la correlació de forces no permet que aquest instrument prosperi i, per tant, aposten ser a la taula de diàleg no amb una proposta de màxims, sinó amb mesures que, a banda que ells les defensin, consideren que poden ser acceptades tant pel PSOE com pels partits independentistes. I és que molt probablement la ministra de Treball i vicepresidenta tercera del govern espanyol, Yolanda Díaz, i el ministre d’Universitats, Manuel Castells –que seran els representants dels comuns i d’Unides Podem a la taula de diàleg–, hauran d’assumir un paper de frontissa entre els dos governs.

Cargando
No hay anuncios

Des de Catalunya en Comú, però, diuen que no els agrada que se’ls pengi l’etiqueta de mediadors. “No volem fer el paper de mediadors, el que fem és plantejar alternatives que són més viables”, apunta un dirigent de l’espai. Amb tot, sí que admeten que, malgrat tot, és possible que hagin d’acabar assumint aquest rol. “Som conscients que haurem de facilitar punts de diàleg entre les dues parts”, apunta un altre membre de la cúpula del partit. “És probable, per la posició política en què estem, que ens toqui aquesta funció”, deia el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, fa pocs dies a TV3. Fonts del ministeri de Yolanda Díaz defugen fer de “cascos blaus”, però apunten que el fet que la ministra hagi participat en nombroses negociacions en matèria laboral pot ser “un valor afegit” que serveixi per acostar posicions.

El detall de les propostes

Jéssica Albiach va desgranar al ple del Parlament de la setmana passada les seves propostes –que també va enviar per carta fa uns dies al president de la Generalitat, Pere Aragonès–. D’entrada, seguir avançant cap a la desjudicialització portant la reforma del delicte de sedició a la taula de diàleg per tal que el PSOE i l’independentisme s’hi comprometin –facilitaria el retorn dels exiliats–. Després, blindar el reconeixement de Catalunya com a nació a través d’una reforma constitucional, incorporant una disposició addicional a la carta magna o aprovant una declaració política al Congrés. Seria aquesta la base per després abordar el referèndum d’autodeterminació en una segona fase de la negociació. I, per acabar, també abordarien una millora del sistema de finançament i de l’autogovern. Tot plegat, hauria de quedar recollit en un acord que hauria de ser referendat per la ciutadania catalana sempre assegurant-se que el Constitucional no ho tombi.

Cargando
No hay anuncios

Tot plegat ho està treballant el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, amb Yolanda Díaz i també la nova líder de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra. De fet, fonts del ministeri de Díaz asseguren que la vicepresidenta es farà seva la proposta dels comuns i serà la que defensarà davant del PSOE a l’hora d’intentar consensuar una posició conjunta com a govern. Aquest és el propòsit, però s’haurà de veure fins a quin punt els socialistes l’acabaran rebaixant i si realment acabarà sent l’alternativa de consens a la taula de diàleg.