Els comuns aproven el seu full de ruta, que proposa una Constitució catalana, amb el 56% dels vots a favor

BarcelonaEl consell nacional de Catalunya en Comú ha avalat aquest dissabte el document estratègic que marca el full de ruta del partit amb el 56% de vots a favor. La resta del vot ha quedat repartit entre un 19,5% que hi ha votat en contra i un 24% que s'ha abstingut. El document aposta per una Constitució catalana en el marc plurinacional com a via per superar l'actual marc estatutari. Així mateix, el text aprovat també proposa un pacte de claredat al Parlament que inclogui un referèndum vinculant i que obri un "nou pacte d'Estat". El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha defensat que la Constitució catalana s'ha de fer de manera participativa i que requereix una reforma de la Constitució espanyola.

Atenent els mitjans de comunicació, Mena ha explicat que la proposta dels comuns és una "carta de voluntats dels catalans que d'alguna manera reconegui Catalunya com a subjecte polític i com a nació i que blindi les competències". Així mateix, també ha afegit que la Constitució catalana ha de blindar els drets socials.

Per la seva banda, el coordinador general de Catalunya en Comú, Ramon Arnabat, ha defensat que la Constitució catalana s'ha de fer "de manera participativa i no ha de ser elaborada per les elits". Per impulsar aquesta Constitució catalana també cal, segons els comuns, una reforma de la Constitució espanyola, un nou sistema de finançament i una Hisenda pròpia.

L'altra proposta estrella dels comuns en l'àmbit nacional és un pacte de claredat impulsat pel Parlament. Segons el document aprovat, ha de ser "una proposta que possibiliti un pacte d'àmplies majories a Catalunya i obri el camí cap a un nou pacte d'Estat". Segons defineix el text aprovat, els pilars d'aquesta proposta haurien de ser: reconèixer el dret del poble de Catalunya a ser consultat de manera vinculant sobre el seu futur polític per la via del referèndum; assumir la necessitat de majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació de l'estatus polític de Catalunya; incentivar la via de l'acord bilateral a l'hora d'impulsar qualsevol tipus de referèndum; i la mobilització ciutadana.

Mentre no s'aconsegueixin aquests objectius, els comuns aposten per reclamar les transferències i millores pendents de l'autogovern. Arnabat ha admès que el partit era conscient que hi havia una "tensió" en l'eix que estableix l'estratègia en l'àmbit nacional, però ha afegit que "dins els matisos i les discrepàncies" s'ha arribat a un consens per aprovar el document.

Els sobiranistes critiquen el nou ideari

La plataforma Sobiranistes, liderada per Elisenda Alamany, ha criticat el nou ideari de la direcció assegurant que renuncia a la sobirania catalana i se supedita a l'Estat. En un comunicat, els sobiranistes posen en evidència que només s'hagi aprovat amb 63 vots de 122 assistents al consell nacional, sense la participació, diuen, del territori.

"Aquest canvi de rumb es materialitza amb la desaparició de qualsevol referència a la construcció d'una República Catalana i de la referència a un procés constituent que tingui en el seu centre el dret a l'exercici de l'autodeterminació dels pobles. Aquests canvis en l'ideari trenquen amb els valors i ideals fundacionals dels Comuns, que no supeditaven la voluntat de la ciutadania de Catalunya a l'Estat", afirma el comunicat.

I afegeix: "Lamentem que la nova direcció del partit aprovi, amb urgència i sense la participació del territori, un nou ideari que posa de manifest un nou rumb del partit. Un nou rumb que l'allunya de posicions nítidament sobiranistes i fa que es distanciï de la centralitat del país".