Els comuns proposen afegir les vies de l'indult i la reforma de sedició a la proposta d'amnistia

BarcelonaJxCat, ERC i la CUP porten a debat divendres al Parlament la proposta de resolució que aposta per impulsar una llei d'amnistia després del 14-F. De fet, aquest és el compromís que van adoptar els tres partits dilluns en un acte conjunt a la presó Model de Barcelona. L'independentisme busca una segona foto unitària per l'amnistia dels presos polítics abans que s'acabi la legislatura, aquest cop, dins l'hemicicle de la cambra catalana. I, si pot ser, que la imatge sigui més àmplia i s'hi sumin també els comuns. A hores d'ara, el partit que lidera Jéssica Albiach al Parlament es debat entre l'abstenció i el vot favorable a la resolució. La posició definitiva l'acabaran de decidir en les pròximes hores. Per intentar sentir-se més còmodes amb el text, Catalunya en Comú - Podem ha presentat una esmena, a la qual ha tingut accés l'ARA, que proposa incorporar les dues vies que veuen més factibles per alliberar els presos: l'indult i la reforma del delicte de sedició.

Els comuns plantegen un text alternatiu per substituir el punt dos de la resolució, en què es reclama al Congrés de Diputats l'aprovació d'una llei d'amnistia que "comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" des del gener del 2013. D'entrada, Catalunya en Comú - Podem suggereix canviar el text i començar perquè el Parlament demostri la seva "aposta inequívoca pel diàleg i la negociació" per solucionar el conflicte polític i reclami al govern espanyol i a la Generalitat que tornin a posar en marxa la taula de diàleg "com més aviat millor".

A partir d'aquí, plantegen detallar les tres vies que permetrien alliberar els presos. Malgrat avalar la via de l'amnistia, consideren que l'objectiu últim de la proposta de resolució ha de ser que el Parlament refermi el compromís amb la llibertat dels presos i, per això, creuen important incorporar els tres camins per fer-ho. Així, proposen que la cambra expressi el seu "suport" a totes les entitats i persones que han sol·licitat l'indult dels presos polítics, a més de demanar també l'aval de la cambra catalana per reformar el delicte de sedició del Codi Penal. Una modificació que suposaria "la sortida de la presó" dels líders independentistes, així com també el retorn dels exiliats, exposen en el text.

Com a tercera opció, expliciten la via de l'amnistia. El redactat que proposen és més genèric en comparació al que havien escrit els grups independentistes i eliminen conceptes com el "dret a l'autodeterminació" –tot i que apareix en la resta de punts de la proposta feta pels independentistes–. En aquest sentit, plantegen el suport del Parlament a "qualsevol iniciativa legislativa", com la llei d'amnistia, detallen, que vagi encaminada a "desjudicialitzar el conflicte" i eliminar "les responsabilitats penals i administratives del conjunt de persones encausades amb motiu del procés independentista". De les tres vies aquesta és la que veuen menys factible, perquè actualment no hi ha una correlació de forces a la cambra baixa que permeti tirar-la endavant –el PSOE s'hi continua oposant.

En funció de com vagin les converses amb els grups independentistes i si els accepten la seva esmena, els comuns decidiran el sentit del seu vot. Fonts de la formació remarquen que no s'oposen a una llei d'amnistia i, de fet, el partit s'havia obert a donar-hi suport si la llei es presentava al Parlament –com havia proposat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart– o al Congrés. Amb tot, sí que és cert que hi ha un sector dins del partit, els anomenats comuns federalistes, que hi estan en contra. La posició política que els comuns acabin prenent en el debat de divendres marcarà, molt probablement, la que adoptin al mes de març al Congrés, quan els partits independentistes tenen previst registrar la llei d'amnistia.