La Guàrdia Civil burxa en el registre a l’exterior

BarcelonaPrimer va ser el Pacte Nacional pel Referèndum i ara li toca al registre de catalans residents a l’exterior. La Guàrdia Civil va continuar amb la sèrie d’interrogatoris a alts càrrecs del Govern -i a l’exportaveu del Pacte, Joan Ignasi Elena- en el marc de la investigació del cas Santi Vidal, i ahir va tocar preguntar per la campanya de promoció que ha fet el departament d’Afers Exteriors per fer créixer el registre de catalans a l’estranger. Per això van passar per la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona la cap de comunicació d’aquest departament, Anna Molas, i el director general de Difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès. A diferència del que havia passat els dies anteriors amb el secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, i el director de comunicació del Govern, Jaume Clotet, cap dels dos va sortir-ne com a investigat policialment.

Durant molts mesos el Govern va evitar dir explícitament que aquest registre de catalans a l’exterior serviria de cens per poder votar en el referèndum. Fins i tot quan van llançar la campanya publicitària per promocionar que els catalans que viuen fora de l’Estat s’hi registressin, on es jugava amb un sí i un no sobre una silueta de Catalunya, ho negaven. De fet, aquesta campanya és la que va centrar la majoria de preguntes dels agents ahir. Finalment, quan el Govern va presentar la llei del referèndum el 4 de juliol passat, va confirmar que s’haurà d’estar apuntat el registre espanyol -CERA- i també al català per poder votar l’1-O si es resideix a l’exterior.

Si es fa servir o no aquest registre com a cens per al referèndum és un motiu més de polèmica entre els partits contraris i partidaris de l’1-O. Ahir, però, es va produir una votació curiosa al Parlament. El Partit Popular català va presentar una moció que instava el Govern a “no utilitzar les dades del registre de catalans residents a l’exterior amb finalitats no previstes a la llei”. Per al PP -i també Cs i el PSC-, el referèndum seria una d’aquestes “finalitats no previstes a la llei”, però JxSí també hi va votar a favor perquè entén que l’1-O estarà emparat en la futura llei del referèndum.

El Govern presenta la denúncia

Ahir van continuar les queixes de membres del Govern i de l’independentisme contra l’actuació de la Guàrdia Civil dels últims dies. Joaquim Forn, nou conseller d’Interior, va afirmar que estava “estupefacte per aquesta manera d’actuar”, i va afegir que “si el cos de la Guàrdia Civil està actuant sense ordre, lògicament s’haurien de prendre mesures”. Per aquest motiu, tal com va anunciar el conseller de la Presidència, Jordi Turull, dimecres, avui el Govern presentarà una denúncia al jutjat de guàrdia perquè entén que “s’estan vulnerant drets fonamentals”. A més, ERC i el PDECat van demanar ahir la compareixença al Congrés del ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, perquè expliqui aquestes actuacions.

El secretari d’Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, també es va queixar, en el seu cas del jutge instructor del cas Santi Vidal, perquè la causa continua sota secret de sumari. “Fa quatre mesos que estic investigat i encara no he pogut accedir a la informació del jutge”, es lamentava. Per aquest motiu va anunciar que presentaria un recurs demanant que s’aixequi ja el secret de sumari per poder-se defensar.