En Comú inclou “estat independent” a la seva pregunta del referèndum
La coalició planteja dues formulacions avalades per experts que dependrien d’un acord amb l’Estat
BarcelonaLa reivindicació d’un referèndum sobre la independència que avala una majoria de catalans ha sigut una de les banderes que ha fet onejar En Comú Podem, i una de les claus de la seva victòria el 20-D. Tot i que els socialistes -a qui veuen com els seus aliats potencials per formar govern a Espanya- no en volen ni sentir a parlar, la formació liderada per Xavier Domènech ha dissenyat l’estructura de com hauria de ser una consulta pactada amb l’Estat. Amb l’assessorament d’experts constitucionalistes, la coalició defensa dos models de pregunta amb resposta binària en un document a què ha tingut accés l’ARA. “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent d’acord amb els procediments legals pertinents?” O bé: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent mitjançant la corresponent reforma de la Constitució?”
La diferència entre les dues formulacions és la forma jurídica per canalitzar una eventual independència. Com sempre han defensat fins ara, seria l’article 92 de la Constitució, que remet a la llei de consultes del 1980, el que permetria convocar el referèndum. Segons el full de ruta d’En Comú Podem, només caldria una reforma “si es considerés oportú incorporar algunes clàusules de mínima participació i de majoria qualificada perquè l’objecte de la pregunta es pugui considerar que rep una resposta favorable”. A partir d’aquí, el primer model de pregunta fa referència a “procediments legals pertinents” que, segons fonts de la coalició, poden ser des d’una reforma constitucional fins a l’obertura d’un procés constituent o un acord de les Corts per fer viable una Catalunya independent. El segon model de pregunta, en canvi, se circumscriu únicament al d’una reforma de la Constitució que hauria de reconèixer “que Catalunya ja no forma part d’Espanya”.
Fonts de la confluència d’esquerres detallen que el plantejament d’aquestes preguntes està avalat per quatre constitucionalistes “de prestigi” i diversos juristes als quals els van demanar una formulació “clara, binària i que respongués a la voluntat concreta” del que demanen la majoria de catalans. Ara bé, l’esquema del procediment que En Comú Podem posa sobre la taula només preveu la via del pacte amb l’Estat i, en cap cas, un escenari de desobediència si no s’autoritza. Ho evidencia el fet que, seguint el que estableix l’article 92 de la Constitució, el referèndum hauria de comptar amb l’autorització del Congrés “per majoria absoluta” a partir d’una proposta del president del govern espanyol i, després, l’hauria de convocar el rei mitjançant un decret acordat en consell de ministres i referendat també pel president.
Aquest escenari és, ara per ara, impossible, i així ho reconeixen des d’En Comú Podem, que argumenten que si no preveuen què passa si l’Estat no autoritza la votació és perquè, davant la incapacitat de pactar govern amb el PSOE, “ni tan sols s’ha pogut esgotar la via pactada” que abandera Podem.
Xavier Domènech va posar sobre la taula del líder del PSC, Miquel Iceta, el document amb el disseny del referèndum acordat i les preguntes a la reunió que van mantenir el dia 7 d’abril a Barcelona, dies després que Pablo Iglesias deixés en mans dels dos partits catalans la negociació d’aquesta qüestió, tot i que ha estat informat de la proposta dels seus socis.
“En cap moment ens van dir que les preguntes no fossin constitucionals”, afirmen fonts d’En Comú Podem. Però els socialistes sí que van tancar la porta a la consulta argumentant que la seva aposta és la reforma constitucional. “Tenim la via, però tot està encallat. No hem passat ni tan sols el primer filtre, el dels socialistes, que s’han quedat lligats a l’acord amb Ciutadans”, lamenten els de Xavier Domènech, que, tot i això, de cara a una eventual campanya seguiran defensant el referèndum pactat, això sí, sense definir el sentit del seu vot, amb l’esperança dipositada en un Pablo Iglesias a la Moncloa.
El blindatge de la plurinacionalitat
Més enllà del referèndum pactat amb l’Estat, el document de treball d’En Comú Podem detalla diferents propostes per garantir el reconeixement plurinacional de l’estat espanyol. A més de blindar-lo en l’article 2 de la Constitució, la coalició planteja que també es reconeguin “les sobiranies compartides” per tal de dotar-se d’un marc igualitari i solidari sense imposicions entre l’Estat i Catalunya. També defensen una reforma del finançament que tingui en compte un repartiment equitatiu perquè cada territori pugui desenvolupar el seu marc competencial propi, així com garantir el principi d’ordinalitat per exercir “una redistribució de rendes entre territoris” amb un criteri d’“equitat territorial”. També proposen “dignificar” la riquesa lingüística i apostar per les vegueries.