En Comú Podem arrasa i fa de Catalunya el bastió d’Iglesias

BarcelonaCatalunya es va pintar ahir del color lila de Podem. La confluència que el partit de Pablo Iglesias va cosir amb ICV, EUiA, Equo i Barcelona en Comú va imposar-se amb claredat, amb 12 escons que convertiran En Comú Podem en el grup parlamentari català amb més força a Madrid. Una victòria que, si bé van predir alguns sondejos, va desfermar l’eufòria a la seu electoral de l’esquerra alternativa, a l’Estació del Nord. Els resultats de la candidatura liderada per Xavier Domènech confirmen tres dels objectius que s’havien marcat a la sala de màquines de la confluència: guanyar i convertir Catalunya en un dels bastions de Podem, treure un representant a cada demarcació del país (nou a Barcelona, i un a Lleida, Girona i Tarragona) i sortir vencedors en la batalla dels partits emergents, guanyant de manera contundent el pols a Ciutadans a Catalunya.

L’esquerra alternativa va viure ahir una nit absolutament contrària a la del 27-S, quan Catalunya Sí que es Pot (CSQP) va haver de conformar-se amb 11 escons, un resultat molt lluny de les expectatives que tenien. Més enllà del context -les generals no responen a una lògica plebiscitària, en la qual CSQP va quedar desdibuixada-, la clau de volta ha sigut el paper de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s’ha bolcat en aquesta campanya, mentre que a les catalanes hi va ser totalment absent. L’efecte Colau ha sigut el fet diferencial: el pes mediàtic i la influència de l’alcaldessa, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, han sigut fonamentals per impulsar una candidatura que ha apel·lat reiteradament al canvi començat el 24-M per consolidar aquesta transformació.

La victòria d’En Comú Podem, de fet, s’explica en bona mesura pels resultats a Barcelona (En Comú Podem ha tret gairebé 40.000 vots més que Barcelona en Comú) i en una àrea metropolitana entregada a la confluència d’esquerres. El cinturó tradicionalment vermell s’ha tenyit de lila i ha confirmat una de les fites de la candidatura: captar els ciutadans “de cor socialista” que se sentien “traïts” pel PSC i pel PSOE. Una enorme bossa de vots que en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o Badia del Vallès, sempre feus del PSC, van apostar ahir per En Comú Podem, que també s’ha imposat al Prat de Llobregat (sempre governat per ICV-EUiA), a Terrassa, Sabadell o Granollers.

Ara bé, la confluència d’esquerres, que va més que triplicar els vots d’ICV-EUiA el 2011, també va quallar més enllà de Barcelona i, a part d’imposar-se a les ciutats de Lleida i Tarragona, fent bons els pronòstics dels més optimistes de la formació, va obtenir un representant a cada circumscripció.

El retorn del dret a decidir

A més del flanc socialista, En Comú Podem va aconseguir pescar votant sobiranista. Era una prioritat. Ho demostren les apel·lacions contínues de Xavier Domènech durant la campanya, que havia demanat el vot al 80% de catalans a favor del referèndum. Es tractava d’un missatge directe als votants de la CUP (que no es presentava a les generals i que oficialment havia apostat per l’abstenció) i també una via per retornar el dret a decidir al centre del debat. Després del 27-S i amb la resolució de ruptura aprovada al Parlament, la victòria d’En Comú Podem obliga a retornar a la pantalla del referèndum, que ara tindrà el suport de gairebé un centenar de diputats del Congrés.

“En dos mesos una nova força política ha guanyat les eleccions a Catalunya”, va cridar, eufòric, Xavier Domènech, que va voler recordar qui era per a ell el gran rival a batre en aquestes eleccions, Ciutadans. “El partit dels poderosos ha begut oli gràcies a nosaltres”, va afirmar. Però qui va fer esclatar d’eufòria el pavelló de l’Estació del Nord va ser, precisament, la pedra angular de la candidatura. Colau, visiblement emocionada, va apel·lar a “l’orgull” d’una candidatura que ha demostrat que “no existeixen els impossibles” i en una declaració d’intencions va avisar que Podem “ha vingut per quedar-se”.