DEBAT PRESSUPOSTARI

2014, els comptes de la consulta

CiU i ERC coincideixen a donar a l'exercici de l'any que ve una dimensió política transcendental

Marc Colomer
06/08/2013
3 min

Barcelona"El 2014 ha de ser un any molt important per moltes raons. O sigui que hem de fer un pressupost encara que només sigui per tenir una estructura pressupostària ordenada i des del començament". Així s'expressava el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en l'entrevista que va publicar l'ARA diumenge. El cas és que tant el Govern com CiU i els socis parlamentaris d'ERC donen a l'exercici del 2014 la màxima transcendència política. És l'any en què l'acord CiU-ERC situa el referèndum d'autodeterminació i, per tant, l'any en què la Generalitat vol poder exhibir una carta de presentació homologable a escala internacional, sobretot en el marc de la UE.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Això explica que, així com CiU i ERC es mantenien ahir ferms en la negativa a fer el pressupost del 2013 -malgrat els dubtes que han expressat internament alguns dels integrants de l'executiu- amb un límit de dèficit de l'1,58%, i mantenir així la pròrroga pressupostària, ningú qüestiona que caldrà fer sí o sí els comptes del 2014 amb un sostre de dèficit encara inferior, de l'1% de partida. Les fonts de tots dos partits i de l'executiu consultades per l'ARA coincideixen que l'escenari de pròrroga pressupostària es pot sostenir un any, però no dos. Entre altres coses perquè el pressupost del 2012, i que s'ha prorrogat el 2013, formava part encara de l'acord de CiU amb el PP. I els socis d'ERC, d'acord amb la federació, pensen en uns comptes que, dins els límits que imposa la conjuntura en el marc polític espanyol, han de "prioritzar" per davant de tot la despesa social.

Asfíxia sobrevinguda

A més de les calamitats pressupostàries a què aboca el límit de dèficit de l'1%, cal tenir en compte que l'any que ve el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha anunciat que transferirà a Catalunya entre 500 i 1.000 milions menys. I a tot plegat cal afegir-hi que els interessos del deute segueixen pujant i res fa pensar fins ara que l'Estat aboni els deutes que acumula amb la Generalitat, que segons el Govern poden arribar als 8.000 milions. Sense aquests ingressos -dèficit fiscal de 16.000 milions anuals a banda-, si el 2013 pintava desolador en matèria pressupostària, el 2014 la cosa es complica. L'ajustament que es veu a venir la Generalitat de cara al 2014 per quadrar els números serà d'entre 1.700 i 2.200 milions.

Entra en escena el que les fonts republicanes consultades per l'ARA anomenen el "setge fiscal": "Ja no és només l'espoli, sinó que el govern espanyol utilitza la submissió política i econòmica per ofegar el país i derrotar la democràcia". D'aquí que ERC vinculi el suport als pressupostos del 2014 a avenços en la construcció d'estructures d'estat que permetin albirar un horitzó amb un "nou escenari", amb la Hisenda pròpia a punt per a la desconnexió. Per a aquest moment, ERC no perd de vista que cal la "màxima fortalesa del Govern".

Noves taxes el 2014

Tant el president de la Generalitat, Artur Mas, com el conseller Mas-Colell han alertat que el ritme de despesa del 2014 no pot ser inferior al del 2013, perquè llavors sí que ja es posarien en risc els fonaments de l'estat del benestar català. ¿És possible mantenir el ritme de despesa sense retallar més i a la vegada reduir més de mig punt el dèficit (suposant que el 2013 es tanqui havent complert l'1,58%)? Aquest és el repte que s'ha fixat el Govern, CiU i ERC. D'una banda, amb els nous impostos que els socis del Govern volen ja en funcionament a partir de l'1 de gener del 2014. D'altra banda, amb els recursos que hauria d'aportar el nou model de finançament, que ha d'entrar en funcionament per llei el 2014. A més, l'executiu es resisteix a donar per perduts els recursos que deu el govern espanyol a Catalunya. I uns i altres no renuncien a presentar batalla per relaxar el sostre de l'1%.

Els comptes del 2014, ineludibles després d'un any de pròrroga.

stats