El govern assumeix col·legiadament els preparatius per al referèndum
El consell executiu va acordar el 21 de març compartir la responsabilitat en l’organització de la consulta
Barcelona“Referèndum o referèndum” com a objectiu de legislatura i, des del 21 de març, com a responsabilitat col·legiada de tots els consellers. Segons expliquen diverses fonts consultades, la reunió del consell executiu de fa dues setmanes -a la qual també van assistir l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega- va certificar el compromís del Govern al complet amb la consulta del mes de setembre. Tot i que no ha sigut fins aquest cap de setmana passat que el document s’ha fet públic a través de la pàgina web del Govern, aquell dimarts l’executiu va encarregar formalment a les conselleries esmentades “l’inici immediat de les actuacions administratives necessàries per a la racionalització de la despesa pública en els processos electorals, consultes populars i processos de participació ciutadana”.
Com tots els acords de l’executiu, aquest també s’assumeix col·lectivament, tot i que els impulsors del document són el vicepresident, Oriol Junqueras; la consellera de la Presidència, Neus Munté, i el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. Junqueras i Romeva són, de fet, les dues persones que el president, Carles Puigdemont, va designar per organitzar el referèndum. L’encàrrec del 21 de març va dirigit a aquestes tres conselleries, a més de la de Governació, que lidera Meritxell Borràs.
Com serà habitual durant els pròxims mesos, l’argument que fa servir el Govern per impulsar aquest acord no és el referèndum, sinó unes hipotètiques eleccions al Parlament. Per tant, de cara a les investigacions de la fiscalia es tracta d’un acord com els que habitualment es fan mesos abans d’uns comicis al Parlament de Catalunya. De fet, fonts consultades defensen que aquesta petició de racionalitzar la despesa -que el Govern no va fer durant els preparatius de la consulta del 9-N-és un acord de l’executiu català que podria servir per començar a preparar les eleccions constituents que preveu el full de ruta sobiranista, com a molt tard, sis mesos després del referèndum.
Inici de les licitacions
El 22 de març, el Parlament va aprovar els pressupostos, una eina que el Govern considera imprescindible per començar les licitacions del referèndum. El mateix dia, Governació licitava un acord marc per subministrar sobres i paperetes per a unes “eleccions al Parlament”. I tot succeïa l’endemà que el consell executiu assumís la responsabilitat col·lectiva en l’organització de la consulta. Tots els contractes que es facin en funció d’aquell acord de Govern, independentment de la conselleria que els publiqui, implicaran tots els membres del consell executiu. Una qüestió que ha generat dubtes a l’interior del Govern durant les últimes setmanes.
El departament de Governació és el que té les atribucions per organitzar unes eleccions al Parlament. En aquesta ocasió, però, no és el que impulsa l’ordre d’aplicació “immediata” que es fa arribar a totes les conselleries. L’acord es presenta a iniciativa del vicepresident Junqueras -és la conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda la que el publica- i se sumen a l’encàrrec els consellers Munté i Romeva. Va adreçat al conjunt de departaments de la Generalitat però se centra en quatre conselleries. Per què? Economia té les competències en finances públiques, pressupostos i eficiència en la despesa. Aquest últim és, precisament, l’argument que, sobre el paper, motiva el document: l’estalvi en la despesa electoral. El departament de la Presidència està implicat en el suport a la coordinació interdepartamental i en les telecomunicacions, necessàries per tirar endavant un procés electoral. Per la seva banda, la conselleria d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència té atribuïdes les funcions de dissenyar i coordinar els processos de participació ciutadana. I, finalment, Governació coordina els processos electorals i les consultes populars.
La pressió de la fiscalia
Els passos del Govern cap a la celebració del referèndum estan cada cop més condicionats per la pressió judicial. Les últimes novetats sobre com la Fiscalia de l’Audiència Nacional segueix de prop gairebé el minut a minut dels moviments de l’executiu català no han fet res més que confirmar les sospites que, apunten fonts governamentals, existien des de fa temps. Segons aquestes mateixes fonts, tot plegat forma part d’una estratègia de l’Estat per “atemorir” i instal·lar “dubtes i inseguretats” al voltant del procés sobiranista. “Primer el Govern, després els funcionaris i ara les empreses”, apunten. Tanmateix, l’executiu català confia que això no afecti el Govern perquè els contractes que s’estan fent “són públics i legals” i, mentrestant, manté ferm el seu compromís amb el referèndum.