Compromís per Catalunya: l’intent fallit d’Iceta per eixamplar la base el 14-F

Barcelona15 de desembre del 2019. Miquel Iceta acaba de revalidar el càrrec de primer secretari del PSC i es dirigeix a la militància amb una proposta per consolidar el creixement del partit a les urnes i intentar guanyar les pròximes eleccions: "Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans. Volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb la Catalunya d'avui en dia". Els contactes amb diverses formacions, especialment del centredreta, arrenquen des d’aquell mateix moment, però no és fins pràcticament un any després que arriben les negociacions formals. 28 d’octubre del 2020, La Vanguardia: “El PSC explorarà una aliança amb Units, la Lliga Democràtica i Lliures”. Dos mesos després, aquell titular acabava en no-res: l’aliança amb Units, el partit de Ramon Espadaler, es tancava amb els mateixos termes que el 2017, i els partits d’Astrid Barrio i Antoni Fernández Teixidó no apareixien a les llistes del PSC. A través d’una desena de fonts coneixedores de les negociacions, l’ARA reconstrueix l’intent fallit de crear Compromís per Catalunya, el paraigua que Iceta havia ideat per sumar els tres partits i figures independents a la seva candidatura.

Les converses per explorar una possible aliança amb l’anomenat catalanisme moderat podrien ser la crònica d’un fracàs anunciat. Un dia després que transcendís la primera reunió a quatre, que va tenir lloc el 30 d’octubre, l’interès mediàtic que va aixecar la possible entesa es demostrava inversament proporcional a l’escalf que va rebre entre les files socialistes. Iceta, acompanyat de Salvador Illa i Eva Granados, es va reunir de manera telemàtica amb els primers secretaris de les diferents federacions del partit. Tal com va explicar llavors l’ARA, en la trobada hi va haver dues intervencions que van qüestionar l'acostament a Lliures i la Lliga. El diputat i líder del PSC a Barcelona, Ferran Pedret, va advertir de la possibilitat de confondre o desorientar l'electorat amb un desplaçament de l’oferta del partit cap a la dreta, mentre que el primer secretari del Vallès Occidental sud i secretari de coordinació territorial del partit, José Luis Jimeno, va expressar la incomoditat de sumar amb forces conservadores més enllà d'Units. A aquestes opinions, compartides posteriorment en privat per altres líders territorials i membres del grup parlamentari, s’hi sumava el rebuig dels quadres a una major competència a les llistes.

El plantejament d’Iceta, segons assenyalen diverses de les fonts consultades, tampoc acabava de convèncer Illa ni Granados, però cap dels dos va posar objeccions a la idea del primer secretari i la primera reunió per mirar d’acostar posicions entre les parts es va celebrar amb presència d’ells dos –telemàtica en el cas del ministre de Sanitat– al despatx d’Iceta de la seu del partit al carrer Pallars. Teixidó va assistir-hi en representació de Lliures, Barrio i Josep Ramon Bosch en nom de la Lliga i, per part d’Units, Espadaler. L’exlíder d’Unió, partidari de reeditar l’aliança bilateral amb els socialistes que el 21-D ja li va donar el tercer lloc a la candidatura –una decisió presa després que fracassessin les converses amb l’entorn del grup de Poblet–, jugava amb avantatge: Iceta li havia donat la paraula que el pacte amb Units podria mantenir una naturalesa diferenciada de la que buscaria amb els altres dos partits. 

Si la trobada va ser un divendres, dilluns s’estrenava una pregunta a la roda de premsa al PSC que des de llavors es repetiria cada setmana pels periodistes: “Com van les negociacions?” Iceta va donar la primera resposta –i l’única amb novetats des de llavors– deixant clar que només s’estava explorant una possible entesa i que, en tot cas, el PSC descarava formalitzar un pacte en forma de coalició. Aquesta mateixa premissa, que no va agradar a la Lliga i Lliures, és la que havia traslladat tres dies abans a la reunió amb els partits, però també els posaria sobre la taula una proposta alternativa per escrit per sumar-se a la llista del PSC: articular un paraigua de formacions i personalitats independents, també de perfil més progressista o ecosocialista, per crear la candidatura PSC - Compromís per Catalunya. Una fórmula que, tot i que diferent formalment, recorda l’instrument Ciutadans pel Canvi que va ajudar Pasqual Maragall a arribar a la Generalitat.

La idea no va quallar d’entrada, ja que Teixidó i, especialment, Barrio i Bosch, apostaven per la idea de la coalició –amb la qual van buscar sense èxit la complicitat d’Units–, però les quatre parts es van emplaçar a una segona trobada més endavant per mirar de trobar altres fórmules. La nova cita es va ajornar diverses vegades per motius d’agenda i, finalment, es va produir amb els mateixos interlocutors i al mateix lloc el 28 de novembre. Tot i que encara faltava un mes perquè s’anunciés el canvi de candidat d’Iceta per Illa, en feia onze que el ministre havia acceptat la proposta del primer de posar-se al capdavant de la llista, una operació pactada amb Pedro Sánchez a la Moncloa. La novetat, que es va portar amb extrema discreció, no es va explicar a la reunió, però els representants a Lliures i la Lliga van tenir la sensació a posteriori que allò ho va canviar tot. Aquell segon intercanvi d’impressions no va servir per tancar un acord, no hi va haver més trobades a quatre i, a partir de llavors, els tres partits del centredreta van passar a despatxar bilateralment amb Illa.

Segons fonts de Lliures, el també secretari d’organització del PSC els va traslladar que els quadres del partit no acabaven de veure l’entesa i no es va ni arribar a parlar d’incorporar figures com Teixidó a la llista. Segons fonts de la Lliga, per contra, se'ls va posar sobre la taula la possibilitat d’incorporar una o dues figures del partit a la candidatura, que podrien haver sigut Barrio –que, malgrat la discrepància de fons, era vista amb bons ulls a les files socialistes– i Sílvia Requena, advocada exdirigent de CDC. Oficialment, però, no es va parlar de noms ni de posicions concretes, i des de la Lliga van rebutjar una oferta que trobaven insuficient i que els restava visibilitat. La sensació que va quedar a les files del partit, que es va reunir per últim cop amb Illa a finals de desembre –quan Units va reeditar el pacte a dos–, era la d’haver perdut el temps fruit d’un canvi d’estratègia al PSC per impulsar una campanya de reivindicació del govern de la Moncloa amb l'objectiu de captar els vots de Cs de la corona metropolitana.

Aquesta teoria es va reforçar el 30 de desembre quan es va anunciar el pas al costat d’Iceta, però diverses fonts socialistes neguen que aquell canvi tingués res a veure amb el destí de les negociacions i apunten a les resistències internes com el principal motiu pel qual no van prosperar. Aquell mateix dia, el consell nacional socialista va ratificar una llista sense membres de Lliures ni la Lliga, amb representants d’Units com el 2017 i amb figures per competir amb els comuns com l’escriptora i exdiputada de Catalunya Sí que es Pot Gemma Lienas com a número quatre o l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo tancant simbòlicament la llista per Barcelona. Com el 2017, Iceta va aconseguir sumar a la llista figures del catalanisme a esquerra i dreta, però un cop més es va quedar a mitges del gran projecte que projectava el desembre del 2019 davant dels militants. La conclusió a la qual va arribar per poder aspirar al mateix objectiu, guanyar les eleccions, va ser menys ambiciosa però amb importants conseqüències personals: calia fer un pas al costat.