Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg
El president arrisca la unitat de l’independentisme per aconseguir mediació per a una negociació
BarcelonaEl dia que ho havia d’accelerar tot, va acabar ahir amb una crida a la pausa. Després de 34 dies frenètics des de l’aprovació al Parlament de la llei del referèndum i la llei de transitorietat, a principis de setembre, Carles Puigdemont va imposar ahir una treva. Amb tot preparat al Parlament per a la declaració d’independència després del referèndum de l’1-O, el president de la Generalitat va optar per deixar-la en suspens i fer una última crida al diàleg amb l’Estat. Un gest pensat per guanyar legitimitat de cara enfora, però que va provocar una crisi interna amb la CUP, sufocada amb la signatura a última hora dels diputats de Junts pel Sí i la CUP -incloent-hi el president- d’una proposta de declaració d’independència que, per ara, l’independentisme guardarà al calaix.
Amb el món pendent, ahir sí, del que passava al Parc de la Ciutadella, Puigdemont va optar per moure’s en clau internacional. Després de dies rebent una allau de pressions d’una banda i una altra, el Govern va preferir conservar el capital de legitimitat internacional guanyat en les últimes setmanes i no arriscar-lo amb un pas -la declaració efectiva d’independència prevista a la llei del referèndum- que ahir mateix Europa va fer arribar a la Generalitat que podria ser contraproduent. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va adreçar-se directament a Puigdemont hores abans de l’inici del ple al Parlament per demanar-li que no fes una DUI que “podria fer impossible el diàleg”.
Recollint el missatge de Tusk, Puigdemont va dirigir-se als diputats del Parlament amb un doble missatge. D’una banda, fer-se seu el mandat sorgit de les urnes de l’1-O de fer de Catalunya un estat independent en forma de república. De l’altra, posar en suspens la declaració d’independència prevista a l’article 4.4 de la llei del referèndum en cas de victòria del sí per fer una última oferta de diàleg a l’Estat i reclamar a la comunitat internacional que s’hi impliqui a fons. Un gest de “responsabilitat” que des del Palau de la Generalitat s’afirmava ahir que havia de servir per guanyar suport internacional i precipitar una oferta de mediació que el Govern espera poder anunciar de manera imminent.
Per això Puigdemont -que va fer un discurs mesurat al detall, cridant a “desescalar la tensió” i esforçant-se a allunyar el fantasma d’una Catalunya fragmentada- va demanar a l’Estat, però sobretot a la UE, corresponsabilitat. “Si en els pròxims dies tothom actua amb la mateixa responsabilitat, el conflicte entre Catalunya i l’Estat es pot resoldre de manera serena i acordada”, va defensar durant el seu discurs al Parlament.
Més enllà del missatge internacional, l’estratègia de Puigdemont serveix per tornar a passar la pilota a la teulada de la Moncloa. Suspesa temporalment la declaració d’independència -durant un termini que fonts governamentals situen en setmanes, però que ahir no es va concretar-, el moviment següent torna a ser responsabilitat de Mariano Rajoy. Mentre busca convèncer el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per poder aplicar mesures dràstiques -la Moncloa ho tenia tot preparat ahir per a una intervenció dura en cas que el Parlament declarés la independència, i el fiscal general ja perfilava una querella contra Puigdemont per rebel·lió-, Rajoy va optar per delegar la primera reacció en la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que va dedicar-se a criticar la desorientació d’un Puigdemont que, va dir, “no sap on va, ni amb qui vol anar”, i a advertir que la Generalitat no pot imposar una mediació.
El paper dels socialistes espanyols -que ahir negaven que Puigdemont obrís cap via de diàleg- serà, de fet, clau en els pròxims dies. Rajoy no volia arribar a la desfilada militar del 12 d’octubre amb l’escenari obert però necessita comptar amb el suport més o menys explícit del PSOE si vol decretar mesures contundents com ara l’aplicació de l’article 155. Pedro Sánchez haurà de triar els pròxims dies si secunda la mà dura del PP o si s’agafa a l’escletxa oberta. Sí que s’hi va agafar el líder de Podem, Pablo Iglesias, que va agrair la via de diàleg oberta i va fer una crida a l’Estat.
La incògnita és, doncs, saber quina serà la reacció de l’Estat als fets viscuts ahir al Parlament. Si s’atura temporalment l’espiral d’actuacions judicials i policials -per exemple, retirant de Catalunya els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplaçats les últimes setmanes- o, per contra, es manté la pressió sobre l’independentisme. Si s’abona la tesi que ahir el Parlament no va declarar la independència i, per tant, no hi ha motiu per actuar o, per contra, es dona validesa a la declaració simbòlica signada a última hora pels diputats de JxSí i la CUP i s’activa el 155. Després de l’1-O sap que actuar amb desproporció té un cost de cara a una comunitat internacional que comença a exigir-li també que dialogui.
La gestió interna
A l’espera de com es moguin les peces en el mapa estatal i internacional, Puigdemont ha de gestionar també com refà la unitat interna. La imatge de tots els diputats de Junts pel Sí i la CUP signant a última hora una declaració d’independència que el Govern es guarda momentàniament al calaix va permetre a l’independentisme recuperar un ànim que -com demostraven les cares de decepció de molts dels ciutadans concentrats per l’ANC i Òmnium al passeig Lluís Companys- en alguns moments d’ahir al vespre havia trontollat.
La declaració, simbòlica i sense efectes pràctics mentre no es registri al Parlament, afirma que els diputats independentistes constitueixen “la República Catalana com a estat independent i sobirà de dret, democràtic i social”, i dona per feta l’entrada en vigor de la llei de transitorietat i l’inici del procés constituent. A més, insta el Govern a “adoptar els tràmits necessaris” per fer possible la “plena efectivitat” de la declaració i crida els ciutadans de Catalunya a fer-la efectiva.
Un gest que no va satisfer del tot la CUP, que ja al ple va lamentar haver “perdut l’ocasió de proclamar solemnement la República Catalana”. “L’únic instrument eficaç és la República Catalana. L’únic mitjà de negociació amb l’estat espanyol és la República Catalana”, va advertir Anna Gabriel. Més tard, en roda de premsa, Quim Arrufat admetia que la confiança en el Govern va quedar ahir “tocada” i apuntava que la CUP es plantejava abandonar l’activitat parlamentària ordinària.
Pendent de la resposta de la Moncloa i esperant un gest de la comunitat internacional, Puigdemont haurà de recuperar també la unitat de l’independentisme. Després del diaD, doncs, la partida continua.
