La comoditat de l’unionisme

Una primera lliçó de la sessió d’aquest dilluns al Parlament és que l’unionisme se sent còmode en el xoc amb l’independentisme institucional. Les queixes d’Arrimadas i García Albiol, i en menor mesura de Miquel Iceta, pel discurs de Forcadell són un avís del que vindrà. El PP i C’s han iniciat ja una estratègia que busca l’estranyament del Parlament, pretén desprestigiar-lo de cara als seus votants abans que es prengui cap decisió. I, davant d’aquest escenari, el sobiranisme hauria de reflexionar sobre com pot evitar que una part de la societat catalana se senti exclosa de la cambra que representa tot el poble, sobre quins discursos i, sobretot, quines actituds són més eficaços. El seu objectiu hauria de ser, des d’ara mateix, evitar que s’imposi la dinàmica d’un hemicicle partit per la meitat.