"Tot està per fer i tot és possible": tret de sortida reivindicatiu del Tricentenari a Lleida

LleidaA les 12.00 hores d'aquest dissabte ha arrencat l'acte inaugural de commemoració del Tricentenari a la Seu Vella de Lleida, la primera ciutat catalana que va caure el 1714 en mans de les tropes borbòniques. L'acte s'ha clos a les 13.45 hores, amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya, just després de la lectura dels versos de Miquel Martí i Pol, a càrrec de Sílvia Bel, culminat amb el seu crit d'esperança: "Tot està per fer i tot és possible".

La cerimònia, presidida pel president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, és el tret de sortida per al seguit de commemoracions dels fets de 1714. Ha constat d'una primera part de parlaments institucionals, seguida d'una segona part amb actuacions musicals, teatrals i dansa, orientada pel director artístic Josep Maria Mestres.

"Catalunya no és una nota al peu de la història. N'hem estat protagonistes i volem seguir imprimint-hi les nostres experiències col·lectives, de la mà de la resta de nacions del món", ha narrat l'actriu Montserrat Carulla. "Avui commemorem la nostra persistència i demanem la paraula per explicar el que som", ha afegit. En el seu text, "Pròleg per a una commemoració", s'hi recollia una crida: "La història ens convoca. Caminem cap al futur, amb naturalitat i fermesa". Carulla ha clos la seva intervenció per iniciar l'acte proclamant: "Érem, som i serem".

Després dels parlaments de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i d'Artur Mas, s'ha iniciat l'espectacle artístic amb l'altar de la catedral com a escenari. En l'arrencada, l'orquestra barroca "Vespres d'Arnadí" ha interpretat "L'Àliga" de la Patum de Berga. Alícia Pérez ha llegit un fragment de "La ciutat llunyana", de Màrius Torres, i a continuació Julio Manrique ha donat lectura a l'edicte del Duc de Berwick, amb què el 12 de setembre del 1714 relatava les mesures de càstig i restriccions a què se sotmetria la població de la ciutat de Barcelona, tot just conquerida.

D'entre les lectures històriques que s'hi han interpretat, per recordar el constrenyiment de les llibertats de Catalunya ocorregut arran de la derrota del 1714, també hi figura la carta del Marqués de la Ensenada adreçada al Bisbe i al Capítol de Lleida, de l'11 de juliol del 1746, llegida per Jordi Boixaderas. L'actor Lluís Soler ha llegit un fragment d'"Agonia", d'Àngel Guimerà, mentre que Montserrat Carulla ha donat lectura a "La campana de Sant Honorat", on Josep Maria de Sagarra va voler destacar la capacitat de resistència del poble català davant dels que han volgut al llarg de la història aixafar els seus drets.

Una altra de les peces musicals interpretades a la Seu Vella -una catedral que s'ha vestit de gal·la per la ocasió i que el 1714 va ser convertida primer en presó i després en caserna militar- ha estat "Lascia ch'io pinga", de Händel, a càrrec de la soprano Maria Hinojosa. El Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida ha interpretat "El cant de la senyera", mentre que la companyia IT Dansa ha actuat sota la direcció de Catherine Allard.

S'han llegit fragments d'obres de Josep Pla, Francesc Candel i el poema "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol, llegit per Sílvia Bel. Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler han interpretat els versos musicats per Raimon "He mirat aquesta terra", de Salvador Espriu. L'acte s'ha clos amb "El Cant dels Segadors", amb l'auditori dempeus.

Des d'aquest dissabte i fins al 20 de desembre -data de l'acte de cloenda del Tricentenari, amb el descobriment d'una escultura simbòlica- s'aniran succeint les cerimònies, projectes i d'altres activitats per commemorar els 300 anys de la derrota catalana en la Guerra de Successió.