La Comissió de Venècia torna a escena amb l'amnistia
L'òrgan es pronunciarà a petició del Senat, controlat pel PP
MadridEls mesos previs al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, la Comissió de Venècia va esdevenir un protagonista col·lateral. L'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria constitucional va estar en el focus mediàtic durant el Procés. Durant mesos van ser els partits independentistes els que van apel·lar a les seves directives, convençuts que totes lligaven amb la consulta que estaven a punt d'engegar. Finalment va ser el grup parlamentari Catalunya Sí que Es Pot, amb Joan Coscubiela i Lluís Rabell al capdavant, qui va condicionar el suport a l'1-O al fet que obtingués l'aval previ de Venècia. El llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre a la petició demanant en una missiva la "col·laboració" de la Comissió per aconseguir un referèndum acordat amb el govern espanyol, aleshores presidit pel popular Mariano Rajoy. La resposta no va desllorigar el conflicte: la Comissió de Venècia es va limitar a apuntar que el referèndum havia de ser pactat i d'acord amb la Constitució, un escenari rebutjat pel govern del PP.
Sis anys després, les conseqüències d'aquell episodi encara s'arrosseguen, però arran de les eleccions generals del 23 de juliol s'ha entrat en una nova fase amb la tramitació al Congrés de la llei d'amnistia, que beneficiarà els organitzadors de la consulta. I ara, la Comissió de Venècia torna a entrar en escena. Ara bé, aquest cop invocada per un altre actor. És el PP, a través del Senat, qui ha optat per recórrer a l'òrgan demanant-li un informe "urgent" sobre l'amnistia, un moviment més de l'ofensiva que ha emprès contra la norma pactada pel PSOE amb l'independentisme. La Comissió de Venècia ja ha acordat pronunciar-se abans de la sessió plenària que tindrà al març. Fonts dels populars esperen que l'informe arribi un cop aprovada la llei al Congrés en primera volta, però abans que acabi el recorregut parlamentari a la cambra alta.
Quin efecte pot tenir el pronunciament? La Comissió de Venècia, anomenada així pel fet que es reuneix en sessió plenària a la ciutat italiana, té com a funció assessorar els estats membres —una seixantena, dels quals també n'hi ha de fora del continent europeu— i les seves decisions no són vinculants, per tant, no obliguen a fer cap rectificació. El que fa és emetre opinions de caràcter més tècnic que polític, tal com va fer amb la resposta sobre el referèndum, en què es va limitar a recordar que la convocatòria havia de respectar el marc legal, la qual cosa va derivar en interpretacions contraposades segons quin actor polític les fes. Les mateixes fonts del PP admeten a l'ARA que amb els pronunciaments d'aquest òrgan "mai guanyes 10 a 0". Constitucionalistes consultats no creuen que la Comissió de Venècia vagi més enllà de fer "consideracions generals", si es manté en la línia adoptada fins ara.
Tot i això, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, en la petició que va dirigir a la mesa de la cambra alta el 13 de desembre, justifica la sol·licitud per la necessitat de "transparència i informació" perquè als espanyols "no se'ls furti el coneixement de l'enorme gravetat" de la "vergonyosa" llei. "Acudim a la Comissió de Venècia perquè ens ajudi a enderrocar el mur amb què Pedro Sánchez vol dividir la convivència en democràcia i llibertat dels espanyols", va continuar, emmarcant la petició en l'intent de "recollir tots els informes i dictàmens" possibles "d'institucions en matèria d'estat de dret i garanties democràtiques". El PP també n'ha demanat al Consell General del Poder Judicial i al Consell Fiscal.
Referències al preàmbul
A l'altra banda del tauler polític de l'Estat, el PSOE cita la Comissió de Venècia en l'exposició de motius de la mateixa llei d'amnistia, en aquest cas per sustentar la defensa de la constitucionalitat del text. "Tant el Consell d'Europa com la Comissió de Venècia també han deixat clara la validesa de mesures com l'amnistia i la seva compatibilitat amb les decisions judicials", diuen els socialistes, fent referència a un pronunciament emès el març del 2013.
En aquest document, l'òrgan analitza una amnistia aprovada pel Parlament de Geòrgia. Reconeix que és una eina legal en el marc jurídic europeu i expressa dubtes, en aquell cas, pel fet que el poder legislatiu georgià va fer una llista dels individus a qui podia beneficiar la norma en lloc de deixar que fos el poder judicial qui analitzés a quins casos es podia aplicar. Un supòsit que no s'assimila al de la llei d'amnistia en tramitació a Espanya. L'òrgan també qüestionava que s'amnistiessin "delictes comuns sense connexió amb la política".
Ara bé, la Comissió de Venècia també deixa clar que en cap cas amb aquesta opinió "està qüestionant la decisió política" de concedir una amnistia i insisteix a recordar uns principis bàsics que han de guiar aquesta mena d'iniciatives "excepcionals". Es tracta dels "principis fonamentals de l'estat de dret, la legalitat (incloent-hi la transparència), la prohibició d'arbitrarietat, la no-discriminació i la igualtat davant la llei".
Qui farà l'informe? Segons recull l'estatut de l'òrgan, componen la Comissió de Venècia "experts independents" que "no han de rebre ni acceptar cap instrucció" per molt que els nomenin els governs de cada estat membre per mandats de quatre anys. Fonts de l'òrgan expliquen a l'ARA que els membres espanyols de la Comissió de Venècia no podran participar en l'informe pel fet que l'ha sol·licitat una institució espanyola.
