La Comissió de Venècia veu "problemàtica" la suspensió de parlamentaris per part del TC
En el dictamen, fet públic aquest dilluns, manifesta que establir un mecanisme per fer complir les sentències del Constitucional és "legítim"
BarcelonaSi bé dissabte transcendien les conclusions de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa sobre la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional en què es criticava Espanya per posar en entredit la neutralitat de l'òrgan dotant-lo de poders d'execució, aquest dilluns s'ha fet públic el dictamen sencer.
Llegeix el dictamen sencerTot i que l'òrgan deixa clar que si un càrrec públic no compleix les resolucions del TC està violant la Constitució, els principis de la llei, la separació de poders i la lleial cooperació entre institucions, també qüestiona certs aspectes de la llei del govern espanyol com la possibilitat de suspendre membres del Parlament.
En el capítol d'observacions, la Comissió de Venècia s'atura a analitzar aquesta prerrogativa del TC i n'assenyala les debilitats. A banda que demana al govern espanyol que sigui més clar a l'hora d'especificar qui pot suspendre el Constitucional (els jutges només els pot suspendre el Consell General del Poder Judicial), assegura que "la suspensió de membres del Parlament que tenen un mandat democràtic provinent de la sobirania del poble podria ser problemàtica perquè estan protegits per prerrogatives de la Constitució", en al·lusió a la inviolabilitat parlamentària.
Un altre dels punts que assenyala és l'efecte de la suspensió. En resposta a les al·legacions del govern espanyol, que s'escudava en el fet que la suspensió no era de caire penal sinó temporal fins que es corregís el comportament en qüestió, la Comissió de Venècia assenyala una llacuna en l'aplicació d'aquesta prerrogativa: "Si ell o ella no pot exercir els seus poders, com representa que ha d'executar la decisió de les Corts?". Així, aquest òrgan europeu diu que, per resoldre el problema, es pot condicionar l'aixecament de la suspensió a l'obligatorietat, per part del càrrec, de comprometre's amb la decisió del TC.
També observa que malgrat que l'execució de les sentències és un element necessari en l'estat de dret, el fet que sigui el TC qui tingui poders executoris és una "excepció" a Europa. Cita la constitució alemanya, en què, per exemple, el Constitucional especifica el procediment executori però no el duu a terme directament. En el cas de Sèrbia i Macedònia -afegeix- l'execució està monitoritzada pels tribunals corresponents però es produeix a través de la resta d'òrgans jurisdiccionals.
