La Comissió de Venècia avala la llei d'amnistia sense aclarir si pot incloure el terrorisme

BarcelonaAl PP no li haurà sortit gaire bé la jugada de recórrer a la Comissió de Venècia a la recerca d'arguments per fer fracassar la llei d'amnistia. L'òrgan consultiu del Consell d'Europa ha conclòs el seu informe avalant a grans trets la llei que encara es negocia al Congrés de Diputats i recomanant a l'estat espanyol precisament adoptar "mesures judicials restauratives" per acabar amb les causes obertes durant el Procés. Ara bé, fa algunes recomanacions: la primera és la d'intentar establir un diàleg fora de la via urgent que inclogui la majoria que dona suport al govern, però també l'oposició. En l'informe es fa referència al rebuig frontal que ha suscitat aquesta llei entre els partits que s'hi oposen i també en l'estament judicial. Per això lamenta que es triés la via urgent per aprovar-la al Congrés de Diputats, malgrat que existeixi un segon procediment que serà molt més lent al Senat. A més, recomana que el debat acabi amb una reforma constitucional per regular les amnisties a la carta magna. Els dies 15 i 16 de març l'informe, que encara és un esborrany, es debatrà en plenari i s'hi podrien fer modificacions.

La segona recomanació principal és la necessitat de concretar millor els delictes que s'hi inclouen i també la seva temporalitat (ara mateix l'amnistia abasta totes les qüestions vinculades al Procés i també a aquelles persones relacionades amb els líders independentistes entre l'1 de gener del 2012 i el novembre del 2023), ja que els experts de la Comissió els consideren massa genèrics. En aquest sentit, una de les respostes més esperades era la referida al terrorisme. El president del Senat, el popular Pedro Rollán, va preguntar explícitament als observadors si l'amnistia podia incloure aquest delicte quan no hi havia sentència ferma. L'informe, però, esquiva la qüestió. Quan la Comissió de Venècia va començar el seu encàrrec, el text de la llei excloïa de l'amnistia el delicte de terrorisme "amb sentència ferma". "L'amnistia normalment s'aplica també als procediments pendents, de manera que el criteri de l'etapa del procediment [la sentència ferma] hauria de ser irrellevant", conclouen els observadors, que es limiten a descriure la norma general. No diuen, per tant, ni sí ni no i només descriuen els països que sí que exclouen constitucionalment el terrorisme de les amnisties. Són Armènia, el Brasil i el Kirguizstan.

També dediquen un capítol a parlar dels països que preveuen l'amnistia en les seves constitucions sense excloure'n explícitament el terrorisme. A Bèlgica, per exemple, recorden que les amnisties han anat vinculades històricament a revolucions, guerres i vagues. Hi ha almenys una dotzena de cites que inclouen estats com Croàcia, Dinamarca, Alemanya, Finlàndia i Estònia. Les constitucions de Grècia i Costa Rica només preveuen l'amnistia per a "crims polítics" i n'hi ha d'altres, com la de Bulgària, que exclouen els "crims contra la pau i la humanitat".

En la llei que ara mateix s'està debatent al Congrés, ja no hi ha la referència a la "sentència ferma" en el capítol d'exclusions per terrorisme, sinó que el PSOE, Junts i ERC van canviar l'article (abans del fracàs de la votació del 30 de gener al Congrés) perquè exclogui el delicte de terrorisme "quan de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans". "En particular, les previstes en l’article 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans", un redactat que no convenç Junts, que exigeix que el text definitiu no inclogui cap menció al terrorisme.

Reaccions polítiques

Les primeres reaccions no han estat les del PP, que va encarregar l'informe –els experts van visitar el Congrés i el Senat a principis de febrer–, sinó les del PSOE. El govern espanyol veu avalades les seves tesis sobre l'amnistia i no ha trigat a celebrar-ho: "Ho vam dir nosaltres i ara també la Comissió de Venècia. L'amnistia és una eina per a la reconciliació i a més compleix els estàndards internacionals", ha piulat el ministre de Justícia, Félix Bolaños.

Tampoc ha trigat gaire a reaccionar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb un missatge destinat als que combaten l'amnistia però també a Junts i que destaca que la llei és "robusta". Els juntaires han preferit no posicionar-se.

Pel que fa al PP, n'ha fet una interpretació completament oposada. Fonts del partit recorden que el document que s'ha fet públic és només un esborrany i asseguren que no avala la llei d'amnistia, entre altres motius perquè afirmen que la Comissió de Venècia exigeix abans una reforma de la Constitució. L'informe, que sí que recomana incorporar l'amnistia a la carta magna, no defineix si s'hauria de fer abans o després d'aprovar la llei al Congrés. "A Europa hi ha lleis d'amnistia, però en cas que n'hi hagués a Espanya, aquesta incompleix els estàndards de la Comissió de Venècia", apunten. "Estan desesperats", ha criticat la secretària general, Cuca Gamarra, acusant la Moncloa de filtrar l'informe dels experts i de "tergiversar-lo".

Separació de poders

Al llarg del document dels experts s'analitzen les condicions que ha de tenir una llei d'amnistia per complir precisament aquests estàndards que reclama el PP. El primer és que han de ser constitucionals (remarca que Espanya ha fet amnisties en el passat i que els únics que estan constitucionalment prohibits són els indults generals); han de respectar els drets humans i les lleis internacionals (explica que la llei espanyola exclou la violència amb resultat de mort i les tortures); han de ser clares (demana concretar els delictes i les dates); han d'estar basades en una discussió pública, amb un calendari apropiat i participació (considera que aquesta fase no s'ha donat); ha de respectar l'equitat davant la llei (per això recomana eliminar les exclusions només per "sentència ferma"), i ha de garantir la independència dels jutges i la separació de poders.

En aquest últim punt, els experts conclouen que, com que el Parlament espanyol ha atorgat als jutges l'aplicació última de l'amnistia, aquest fet "està d'acord amb el principi de separació de poders".