Brussel·les admet per primer cop que el futur d'una Catalunya independent s'hauria de negociar "en el marc legal internacional"
Brussel·les s'havia negat fins ara a parlar-ne obertament, al·legant que és un afer intern a resoldre dins l'Estat
BarcelonaEl president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Brussel·les sempre s'havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un afer intern espanyol que s'ha de resoldre dins l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola. Barroso obre ara la porta a una negociació internacional a tres bandes en cas de secessió, admetent la dimensió europea del conflicte.
L'executiu comunitari adverteix, però, que l'Estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea però sí que preveu negociar-ho. Barroso respon així a una pregunta parlamentaria de l'eurodiputada italiana de la Lega Nord, Mara Bizzotto, que li demana que aclareixi si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional (és a dir, la ciutadania d'un Estat membre de la UE)", assegura el conservador portugués.
Brussel·les preveu que aquesta qüestió s'haurà de negociar trilateralment, a escala internacional i no només amb Madrid. "En el cas hipotètic d'una secessió d'una part d'un Estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional", defensa Barroso. L'executiu comunitari reconeix d'aquesta forma que "en el cas d'una possible secessió els ciutadans continuarien protegits per la legislació internacional", com demana l'eurodiputada Bizzotto en la seva pregunta.
L'eurodiputada italiana havia presentat aquesta pregunta després que la CE no la volgués admetre a tràmit la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE)sobre Enfortiment de la Participació Ciutadana en la Presa de Decisions sobre la Sobirania Col·lectiva, promoguda per Reagrupament, i que tenia per objectiu "garantir que els ciutadans d'un nou Estat que pugui resultar d'una possible secessió de Catalunya d'Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE", incidint que estava fora del seu àmbit de competència.