La Comissió Bilateral Generalitat-Estat embarranca un any després de renéixer

BarcelonaFa just un any la comissió Bilateral Generalitat-Estat arribava als primers acords en una dècada: "acords històrics" per al govern espanyol i "insuficients" per al català, però acords al capdavall. 365 dies després que els dos executius es donessin la mà al Palau de la Generalitat –amb la consellera Laura Vilagrà i la ministra Isabel Rodríguez al capdavant–, la comissió torna a donar senyals d'embarrancar. Hi ha diversos motius que expliquen la frenada d'aquest òrgan que, des que es va crear amb l'últim Estatut, sempre ha tingut una vida complicada.

El primer motiu és la dificultat per fer efectius els acords que s'hi subscriuen. En la reunió del 18 de febrer del 2022 es van comunicar nou pactes: tres traspassos de competències i sis transferències de patrimoni. Un any després no hi ha cap d'aquelles mesures implementades. El que hi ha més avançat és el traspàs de set depuradores que passaran a ser de titularitat catalana, al qual només li falta la rúbrica. També està madur el traspàs a la Generalitat de la gestió de les beques de primària, secundària i universitat: el ministeri té una proposta tancada sobre la taula que només ha de dir si accepta definitivament. Pel que fa a la resta d'acords d'aquell dia –assegurances escolars, finançament d'edificis judicials, traspàs de l'edifici del Registre Civil de Barcelona, el canal Xerta-Sènia, la B-23, diverses finques rústiques i l'Observatori del Turó de l'Home–, hi ha hagut el preceptiu intercanvi de documentació entre administracions, però no estan tancats.

"Cada traspàs costa moltíssim, és com si els arrenquéssim un queixal", lamenta una veu del Palau de la Generalitat. Aquest és un problema que s'arrossega a la Bilateral des del principi: la falta d'agilitat en els engranatges. Fonts del govern espanyol, però, neguen la major. Asseguren, per exemple, que la Generalitat tenia la proposta sobre el traspàs de les beques des de l'agost i que no n'ha fet el retorn fins a aquest febrer. A més, també exposen que van enviar una proposta l'estiu passat sobre les assegurances escolars i el finançament dels edificis judicials i encara no tenen resposta.

L'altre problema de la Bilateral és la diferència entre el que vol la Generalitat i el que està disposat a donar l'Estat. En la reunió de fa un any Vilagrà va reclamar el traspàs de l'ingrés mínim vital, una de les prestacions estrella que ha creat l'executiu de Pedro Sánchez. No s'ha avançat, i la setmana passada així ho lamentava el mateix president Pere Aragonès al Parlament, on va assegurar que tornarà a la càrrega en "els pròxims mesos". El Govern també ha reclamat històricament, una vegada i una altra, el traspàs integral de Rodalies, però amb l'executiu de Sánchez tampoc se n'està sortint.

Des de Madrid, en canvi, fan un enfocament diferent. Sobre l'ingrés mínim vital, per exemple, asseguren que estarien disposats a firmar un "conveni de col·laboració" per facilitar que la Generalitat participés "en la gestió". Allà es defensa que ha sigut amb un govern socialista que s'ha recuperat el funcionament de la comissió. I es remeten a una dada: la Bilateral només s'ha convocat quan l'inquilí de la Moncloa ha sigut socialista. Mentre governava Mariano Rajoy, la va tenir congelada entre 2011 i 2018. Aquest és l'altre gran problema, que no té una periodicitat regular: l'Estatut diu que la Bilateral és “el marc general i permanent de relació” entre la Generalitat i l'Estat i que s'ha de reunir dos cops l'any. Quasi mai s'ha complert. Des del 2007 s'hauria d'haver reunit 30 vegades i ho ha fet en només 11 ocasions.

Expectatives magres

Les expectatives per tornar a convocar una cita de la Bilateral són magres. El juliol passat, quan estava previst fer un nou intent, la Generalitat va dir que no ho veia clar perquè no hi havia "cap element important sobre la taula" per negociar a fons i, per tant, no tenia sentit celebrar-la. Ara mateix, manté aquesta mateixa perspectiva. "No n'hi ha cap de prevista", resolen. Per al govern espanyol no hi hauria problema en explorar dates, però trasllada la responsabilitat al Govern. Considera que el primer pas l'hauria de fer la Generalitat i constata que, de moment, no està disposat a fer-lo.

Quan la comissió va estar congelada durant l'època del PP a la Moncloa, Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) va deixar-ne la presidència amb una frase que va fer fortuna: “No soc capaç d’aguantar la presidència d’un ens que no fa res”. El febrer de fa un any semblava que aquesta sentència començava a desmentir-se. Ara, corre el risc de tornar a ser veritat.