La Comisió Europea mostra "satisfacció" perquè el conflicte català s'està "encarrilant"

Brussel·lesL'etapa de diàleg que s'han proposat obrir els governs de Pere Aragonès i Pedro Sánchez és vista amb bons ulls des de Brussel·les. Durant l'elaboració de l'informe sobre la salut dels sistemes judicials de cada estat de la UE, els tècnics de la Comissió Europea s'han topat amb menys queixes i observacions relacionades amb el conflicte entre Catalunya i l'Estat que l'any passat, i fonts comunitàries interpreten el descens com a "normal" després d'observar "amb satisfacció" com el conflicte "almenys s'està encarrilant". Brussel·les continua repetint per activa i per passiva que aquest és un "afer intern espanyol" però constata la distensió, sobretot arran de l'indult als presos polítics i que també vol venir des de Catalunya. El govern d'Aragonès té com una de les seves prioritats refer ponts a Brussel·les, restablir el diàleg perdut des de l'inici del Procés i recuperar el contacte amb les institucions.

L'any passat van ser diverses veus implicades en el conflicte català les que van voler enviar les seves observacions a Brussel·les durant el procés d'avaluació. Ho van fer veus de tota mena, com l'Oficina Antifrau de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana, el Síndic de Greuges, Òmnium i el mateix Govern. En la majoria de casos es denunciava la judicialització del Procés i la situació dels presos. Fonts europees asseguren que aquest any s'han rebut menys observacions relacionades amb Catalunya, i insisteixen que l'anàlisi no inclou casos individuals sinó "sistèmics" per justificar així que l'informe final no faci referència a aquest cas en particular.

Renovació del poder judicial

Però la principal preocupació de l'executiu comunitari envers el sistema judicial espanyol és la renovació del poder judicial. En l'edició prèvia d'aquest informe, la Comissió ja va avisar el govern espanyol que havia d'actualitzar l'òrgan de govern dels jutges. Un any després, l'avís es manté intacte i per això Brussel·les lamenta que no hi hagi hagut cap avenç. "La preocupació es manté. Malauradament no podem observar cap progrés perquè no n'hi ha", reblen fonts europees. El comissari de Justícia, Didier Reynders, va poder conèixer la setmana passada Pilar Llop, la nova ministra espanyola del ram, i reitera que el diàleg entre Madrid i Brussel·les per resoldre la qüestió és constant.

La Comissió celebra que es retirés la proposta del PSOE d'aconseguir esquivar el veto del Partit Popular a l'hora de renovar el govern dels jutges, perquè considera que "hauria augmentat la percepció del Consell [el Consell General del Poder Judicial] com a vulnerable a la politització". De fet, en el moment que es va presentar la proposta, Brussel·les ja va arrufar el nas, però ara tampoc pot mostrar satisfacció perquè el problema continua sense solució i per això recorda que cal que siguin els mateixos jutges els que elegeixin com a mínim la meitat dels membres del CGPJ "d'acord amb les normes europees", en referència a les recomanacions del Consell d'Europa.

Sobre l'actuació del govern contra el coronavirus, Brussel·les constata que el Defensor del Poble, també en funcions des del 2017, ha rebut un "augment exponencial del nombre de queixes sobre les mesures adoptades per lluitar contra la pandèmia", però no es fa cap referència a la sentència recent del Tribunal Constitucional que posa en qüestió l'estat d'alarma. De fet, Reynders ha aclarit que a diversos països els tribunals estan revisant les mesures i ho ha emmarcat dins la normalitat de la separació de poders.

Pel que fa a la resta de "reptes" que els tècnics de la Comissió detecten aquest 2021 per a la justícia espanyola, són molt semblants als de l'any passat. Mostren "preocupació" respecte a "l'autonomia" de la Fiscalia i també per la qüestió dels aforaments o el règim d'incompatibilitats entre membres de l'executiu o el legislatiu i el judicial; és a dir, que no s'exigeixi un temps mínim perquè un membre del govern o d'un Parlament pugui assumir un càrrec a la Fiscalia o en l'àmbit judicial.

I després de lamentar la "lentitud" dels tribunals l'any passat, aquesta vegada Brussel·les destaca que hi ha hagut "esforços per resoldre endarreriments" malgrat que el nombre de jutges per habitant es manté baix. Finalment, es repeteix el toc d'atenció en relació amb la transparència de la propietat dels mitjans, sobre l'impacte "negatiu" que la llei de seguretat ciutadana pot tenir sobre reporters i fotoperiodistes i també l'assetjament a periodistes per part d'alguns partits, ja sigui a través de les xarxes socials o a través de vetos.

Justament, en un altre estudi sobre la situació dels sistemes judicials arreu de la Unió Europea, la mateixa Comissió detectava fa unes setmanes que Espanya ha retrocedit en la percepció que els ciutadans tenen de la independència dels tribunals, majoritàriament per interferències d'interessos polítics o econòmics.