Comín demana delegar el vot per no dependre del sí de la CUP

Barcelona20 dies després de comparèixer davant la justícia belga i quedar en llibertat amb mesures cautelars -no poder sortir del país-, ERC s’ha decidit a sol·licitar el vot delegat de Toni Comín, el diputat republicà a l’exili. És probable que la mesa l’accepti -ja ho va fer amb Carles Puigdemont-, fet que donaria a l’independentisme la majoria per investir un president sense dependre dels vots favorables de la CUP, que es mantindrà en l’abstenció si JxCat i ERC aposten per un candidat que no sigui Carles Puigdemont.

Tot i que la situació processal de Comín és idèntica a la de Puigdemont des que Pablo Llarena va reactivar l’euroordre i la justícia alemanya i belga van obrir el procediment d’extradició, ERC ha demanat la delegació de vot setmanes més tard. El diputat ja feia dies que volia fer; el partit preferia que renunciés a l’escó, i així l’hi havia sol·lictat diverses vegades. La delegació generava dubtes a la formació per l’encaix en el reglament del Parlament i la negativa del Tribunal Constitucional, que el gener passat va deixar clar que els exiliats no podien delegar el vot. Tanmateix, la mesa va autoritzar que Puigdemont participés a distància en l’últim ple i, de moment, el TC no s’ha pronunciat sobre això ni el govern espanyol ho ha recorregut.

En un escrit presentat ahir -però datat el 9 d’abril- Comín al·lega que la seva situació “l’incapacita per assistir als plens del Parlament” per delegar el seu vot “durant el temps que duri la meva situació d’incapacitat per assistir als plens, siguin ordinaris o extraordinaris”. D’aquesta manera, JxCat i ERC sumen 66 vots a la cambra, un més que la suma de Cs, PSC, CatComú-Podem i PP -65-, els grups que s’oposen a la investidura d’un candidat independentista.

La CUP només canviarà la seva abstenció si el candidat és Puigdemont. En aquest supòsit, el vot de Comín no seria necessari, però sí que ho és si el candidat és una altra persona i el programa de govern no satisfà els anticapitalistes. Tot i el gest del conseller, JxCat va insistir ahir que el seu full de ruta és aprovar la reforma de la llei de presidència per restituir el “president legítim”. “Tenim pressa per investir el president Puigdemont”, va subratllar la portaveu del grup, Elsa Artadi, que quan li van preguntar si s’està més a prop d’aquest escenari o de noves eleccions -el termini expira el 22 de maig- va deixar la incògnita en l’aire: “Ja ho veurem”.

A un altre dels països que acullen polítics catalans, Suïssa, hi va anar el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, que es va reunir amb el seu homòleg, Ignazio Cassis. El ministre helvètic li va expressar que els exiliats poden pronunciar discursos “lliurement” a Suïssa, segons es desprèn d’un comunicat emès per la confederació sobre la reunió bilateral, que va tenir lloc a Berna. Els dos ministres també es van emplaçar a deixar treballar els tribunals, i el govern suís va remarcar que el conflicte polític s’ha de resoldre “dins del marc constitucional espanyol”.